Interacció

  

  
Què passa quan els museus deixen de respondre principalment a una lògica cultural i es converteixen en peces al servei d’altres interessos? Aquesta és la qüestió que ressona darrere de «Museo en llamas», una cançó de La Banda Municipal del Polo Norte que Interacció recupera enmig d’un debat sobre la instrumentalització dels museus.

La peça està vinculada a la discussió oberta per Santos M. Mateos arran de l’article Barcelona y los museos como marionetas. Més que explicar el debat, la cançó permet abordar-lo des d’un altre registre i recordar que els equipaments culturals no són contenidors neutres. Les decisions sobre les seves funcions, els seus relats i les prioritats a què responen també defineixen quin paper els atribuïm dins la societat.

El títol de la cançó parteix d’una anècdota atribuïda a Jean Cocteau i Salvador Dalí. Davant la pregunta sobre què salvarien si el Museu del Prado s’incendiés, Cocteau hauria triat «l’aire de Las Meninas», mentre que Dalí hauria respost que salvaria el foc. La provocació serveix aquí per introduir una pregunta menys anecdòtica: què considerem realment essencial quan pensem en un museu?

La peça suggereix una tensió pertinent per a les polítiques culturals. Quan atribuïm als museus objectius turístics, econòmics, urbans o de projecció institucional, també estem decidint què esperem d’ells i amb quins criteris n’avaluarem el valor. La qüestió és fins a quin punt aquestes funcions reforcen la missió cultural de l’equipament o acaben subordinant-la.

Potser, doncs, la pregunta no és què salvaríem d’un museu en flames, sinó què volem preservar de la seva funció pública quan augmenten les expectatives que dipositem sobre ell.