Vídeo, pòdcast

Una imatge val més que mil paraules, i el cas de la crisi climàtica és paradigmàtic. En plena setmana del COP25, les paraules han estat més de mil i de dosmil, però a vegades les obres artístiques poden ser molt més impactants i mobilitzadores que les declaracions de màxims que, en moltes ocasions, no arriben als mínims.

Fer música no és només una qüestió de músics. També pot consistir a escoltar una ciutat, reconèixer els sons que produeixen les persones que l’habiten i convertir-los en una creació compartida. Aquesta és la idea que sosté Al meu ritme, un projecte de La Capsa i l’Escola d’Arts en Viu del Prat de Llobregat que posa la participació al centre de l’experiència musical.

  
La dansa pot ser alguna cosa més que una pràctica artística: també pot crear condicions per aprendre. El programa de l’organització MindLeaps treballa amb joves en situacions de vulnerabilitat i utilitza el moviment per desenvolupar habilitats cognitives, socials i emocionals.

  
  
La cultura digital no només modifica la manera com circulen les obres d’art. També transforma la relació que hi establim. Quan una pintura s’anima, respon o es converteix en un espai de joc, l’espectador deixa de limitar-se a contemplar-la i passa a intervenir en l’experiència.

  
Les transformacions tecnològiques i socials plantegen nous reptes per a la preservació del patrimoni cultural. Una jornada de debat reflexiona sobre com canvien els criteris, les eines i els actors implicats en la conservació del patrimoni en el context contemporani.
  

  
El documental “Art i part”, ideat i dirigit per Raimon Fransoy i Xavier Puig, mostra com la creació comunitària transforma vincles, mirades i identitats locals dins el programa Barcelona Districte Cultural.
  

El film, emès pel canal El 33, segueix el procés creatiu viscut per veïns i artistes en tres barris participants de la primera edició del projecte.

    
Una reflexió que reivindica el valor de l’experiència directa —el caminar, el desplaçament, l’observació— com a manera de conèixer i relacionar-se amb l’entorn cultural, més enllà de les pantalles i els discursos abstractes.
  

Ja hi tornem a ser!

Si, ja ens trobem a mitjans de setembre i per alguns les vacances segurament ja queden lluny, però si més no, ens queda revisar els milers de fotografies i vídeos acumulats per recordar aquest viatge o aquella escapada que hem tingut la sort de fer aquest estiu.

  
  
La censura sovint s’associa a contextos autoritaris o a pràctiques del passat. Aquest text la situa en un present molt més proper i reconeixible, on la regulació de l’expressió cultural passa sovint pel terreny judicial. Els casos que recull no són excepcions, sinó indicadors d’una tensió més profunda sobre els límits de la llibertat d’expressió. Rellegir-lo avui permet entendre que la censura no desapareix, es transforma. I que la seva presència obliga a revisar de manera constant les garanties culturals en el marc democràtic. (n. de l'e., 2026)
  
  
Cal entendre la censura no només com a acte puntual, sinó com a part d’una dinàmica política més àmplia en què la cultura esdevé espai de disputa.
  

  
Quan un robot deixa de fabricar objectes i entra en un escenari, canvia només la seva funció o també la nostra idea de creació? La incorporació de la robòtica a les arts escèniques i musicals obre un terreny d’experimentació on la tecnologia ja no funciona únicament com una eina, sinó que participa en la construcció mateixa de l’obra.

  
La presència de dones en la ciència no garanteix, per si sola, la igualtat. Les dificultats per accedir als espais de responsabilitat, dirigir projectes o obtenir reconeixement mostren que la desigualtat també es construeix en les estructures que decideixen qui pot progressar i qui acaba quedant fora.