Vídeo, pòdcast

  
  
No hi ha una única manera d’entendre el món. L’art i la ciència són dues formes de coneixement que intenten donar resposta a la curiositat humana i que històricament han mantingut una relació estreta, tot i que sovint poc visible. El desenvolupament de les TIC n’ha fet més evident la connexió; una altra cosa és que realment comparteixin espais i pràctiques.
  

  
En un context saturat d’imatges, el cinema pot funcionar com una escola de mirada. No per produir més imatges, sinó per entendre com construeixen sentit.
  

  
Hi ha desigualtats culturals que no es fan visibles en els equipaments ni en la programació, sinó molt abans. Aquest projecte ho posa en evidència: l’accés de les nenes a la tecnologia continua condicionat per factors socials i educatius que acaben determinant qui participa en la cultura digital. El vídeo planteja una idea simple i precisa alhora: sense experiències primerenques, no hi ha canvi estructural. Revisar-lo avui permet ampliar el focus de les polítiques culturals i situar una pregunta que sovint queda fora: en quin moment comença realment l’accés a la cultura.(n. de l'e., 2026)
  

Girls in Lab es dedica a promoure l’accés i l’educació femenina en la tecnologia i la ciència. Organitzen hackatons i campus per atreure les noies cap a sectors professionals que actualment tenen, encara, poca representació femenina.

  
L’orquestra de Cateura no és només una història de superació. És una pregunta sobre què pot fer la cultura en contextos de desigualtat extrema.
  

Landfill Harmonic és un documental que segueix un projecte musical nascut en un dels contextos més fràgils possibles. A Cateura, al Paraguai, una comunitat construïda al voltant d’un abocador, un grup de joves aprèn música amb instruments fabricats a partir de residus.

  
Fa uns anys, reproduir una escena de Star Wars exigia estudis, pressupostos milionaris i equips tècnics professionals. El 2014, en canvi, un grup d’aficionats pot recrear la batalla de Hoth des de casa seva amb joguines, maquetes improvisades, una càmera digital i moltes hores d’edició. El vídeo Rogue Two to Rogue Leader! és exactament això: una recreació artesanal i domèstica d’una de les seqüències més emblemàtiques de la saga galàctica. I precisament aquí hi ha el seu interès cultural.
  

  
  
  
La dansa contemporània fa temps que va abandonar els teatres com a únic espai legítim. El vídeo produït per i-D Magazine i Dieseln’és un bon exemple. Dirigit per Jacob Sutton i enregistrat als carrers i terrats de Los Angeles, The A-Z of Dance (2014) transforma la ciutat en escenari coreogràfic i converteix el moviment en una extensió natural de l’espai urbà.
  

  
Una escena de Mr. Bean en una biblioteca de fons antic va més enllà de l’humor. Mostra, amb una precisió inesperada, què passa quan el valor del patrimoni no és compartit.
  

Mr. Bean consulta un llibre antic en una biblioteca patrimonial. Sap que és especial: guants, silenci, control. Tot sembla sota normes clares. El que segueix és una cadena d’errors que no s’atura.

  
El documental “MACBA: la dreta, l’esquerra i els rics”, produït pel col·lectiu SUB (Societat U de Barcelona), revisa l’origen i l’evolució del Museu d’Art Contemporani de Barcelona i utilitza el seu cas per obrir un debat sobre les polítiques públiques d’art contemporani
  

  
Un breu gag resumeix amb ironia una situació habitual: quan algú extern vol entendre com es construeix una exposició, la resposta sembla gairebé inexplicable.