Llibre

Jean-Michel Lucas qüestiona la deriva economicista de la cultura i proposa una nova ètica pública centrada en els drets culturals i el desenvolupament humà
  

Jean-Michel Lucas, doctor en Ciències Econòmiques, professor a la Université Rennes i antic alt càrrec de l’administració cultural francesa, ha dedicat bona part de la seva trajectòria a defensar els drets culturals. Sota el pseudònim Doc Kasimir Bisou, analitza críticament unes polítiques públiques que, segons sosté, han subordinat la cultura a la lògica del creixement econòmic.

 
Un llibre escrit col·lectivament que pren el pols a la cultura lliure i interpel·la institucions i professionals sobre com crear, gestionar i compartir cultura en l’era de la web social.
 

Es tracta d’un document elaborat mitjançant la modalitat booksprint, un procés intensiu que reuneix un grup de persones durant uns dies amb l’objectiu de produir un llibre de manera col·laborativa. El treball s’articula a través d’una dinàmica facilitada i de l’eina booki.cc, que permet coordinar l’escriptura col·lectiva en temps real. En aquest cas, el projecte va ser impulsat pel centre cultural Tabakalera de Sant Sebastià i va comptar amb la participació de diverses persones especialment actives en l’àmbit de la cultura lliure a l’Estat espanyol.

  
  
El volum Creatividad, innovación, cultura y agenda local recull les aportacions de les II Jornades de Ciutats Creatives impulsades per la Fundación Kreanta, i ofereix una panoràmica àmplia sobre el paper de la cultura en el desenvolupament urbà. El conjunt de textos situa la creativitat com un vector emergent en les estratègies de ciutat, en diàleg amb la transformació dels sistemes productius, la globalització i l’expansió de l’economia del coneixement.

  
El llibre de Axel Bruns redefineix les categories clàssiques de creació cultural per explicar com les comunitats digitals transformen coneixement, autoria i poder.
  

  
A Homo Sampler: tiempo y consumo en la Era Afterpop, l’autor analitza com la cultura contemporània es construeix a partir de fragments, consum i reciclatge simbòlic en un ecosistema mediàtic transformat.
  

Escriptor i professor de nous llenguatges literaris a la Universitat Pompeu Fabra, Fernández Porta desenvolupa una obra assagística marcada per una formació humanística àmplia i per línies d’investigació que travessen l’estètica postmoderna

Un assaig que qüestiona el relat optimista sobre la participació en línia i analitza com les indústries culturals integren l’activitat dels usuaris dins els seus propis models de poder i producció.
  

El professor Mirko Tobias Schäfer, investigador de nous mitjans a Utrecht University, examina en aquest estudi el paper real dels usuaris dins l’ecosistema digital contemporani. El seu treball parteix d’una premissa clara. La participació tecnològica no constitueix necessàriament un procés emancipador.

  
Vivim envoltats d’informació i, alhora, amb dificultats creixents per transformar-la en coneixement. Aquest text introdueix una idea que continua ressonant: l’abundància informativa no garanteix capacitat crítica ni comprensió del món. Rellegir-lo avui permet situar el paper de la cultura en aquest context, no com a consum ni com a entreteniment, sinó com a espai de mediació, interpretació i construcció de sentit. (n. de l'e., 2026)
  

  
Tres assaigs examinen com la hiperconnectivitat transforma el saber, la cultura i la democràcia
  

Publicat a Infonomia en el marc del projecte de l’Associació Pro The Second Modern Times amb motiu del Dia Mundial d’Internet de 2009, La Societat de la Ignorància reuneix tres assaigs que qüestionen un dels mites centrals del nostre temps: que més tecnologia implica més coneixement.

  
Hi ha una part de la cultura que no es programa, no s’exhibeix i sovint tampoc es reconeix. Aquest text hi entra de ple: observa les cultures juvenils suburbanes no com a expressió marginal, sinó com a pràctiques que construeixen identitat i disputen legitimitats culturals. La seva força no és descriptiva, és analítica: mostra com l’espai urbà, l’oci i els consums culturals poden esdevenir llocs de conflicte simbòlic. Rellegir-lo avui permet ampliar la mirada sobre què entenem per cultura i, sobretot, sobre qui té la capacitat de definir-la. (n. de l'e., 2026)
  

Una recerca de Jordi Nofre interpreta el fenomen “cholo” com a expressió d’alteritat juvenil i disputa simbòlica urbana
  

  
Hi ha conceptes que s’han incorporat al llenguatge de les polítiques culturals fins al punt de semblar evidents. La “democràcia cultural” n’és un. El text de John Holden ajuda a desfer aquesta aparent obvietat i a situar-la en un terreny més precís: el de les condicions reals d’accés, participació i legitimitat. La seva aportació no és només conceptual. Obliga a mirar de prop una paradoxa que encara persisteix: la distància entre el finançament públic de la cultura i la seva distribució efectiva en la societat. Rellegir-lo avui és tornar a una pregunta que no ha perdut força: què vol dir, en termes concrets, fer polítiques culturals democràtiques. (n. de l'e., 2026)
  
  
Una lectura de John Holden que situa el valor de la cultura al centre del debat públic i defensa el paper clau de les polítiques culturals en la qualitat democràtica.