Interacció's blog

Xarxes institucionals i xarxes reals: el límit del disseny cultural


  
L’article de Montserrat Moliner s’inscriu en el context de la crisi econòmica i institucional iniciada el 2008 i pren com a cas la creació de la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya l’any 2010 per formular una crítica directa a una manera de construir polítiques culturals des de l’administració. El punt de partida és clar i contundent: les xarxes no es poden decretar. Neixen de complicitats, de pràctiques compartides i de processos de treball sostinguts en el temps.
  

Declaració del Cercle de Cultura als consistoris catalans constituïts el 13 de juny de 2015

Cercle de Cultura 

Amb motiu de les darreres eleccions municipals el Cercle de Cultura ha fet pública la declaració: Als consistoris catalans constituïts el 13 de juny de 2015.

--------------

Els resultats de les darreres eleccions municipals indiquen clarament una major exigència ciutadana per millorar l'assignació dels recursos públics.

Des del Cercle de Cultura valorem els efectes positius que aquest procés de renovació democràtica pot tenir sobre la governança pública.

El museu com a espai de conflicte democràtic


  
Llegit avui, el document manté una vigència notable. Molts equipaments culturals continuen incorporant vocabulari participatiu sense modificar substancialment les estructures de poder que organitzen la institució. Esdevenir públic continua interpel·lant una pregunta clau: fins a quin punt les institucions estan disposades a compartir realment la capacitat de definir què és cultura, com es governa i qui hi pot intervenir?. De fet, aquest projecte, Esdevenir Públic (2014-2015), va resultar guanyador de la primera convocatòria del Premi Internacional Innovació Cultural del CCCB, però el mateix centre no es va veure amb la capacitat de realitzar-lo.(n. de l'e., 2026)
  
  
Les polítiques culturals durant dècades van entendre el museu com una eina de democratització cultural. Obrir portes, ampliar audiències i facilitar l’accés als continguts semblava suficient per legitimar la funció pública de la institució.

El futuro de los centros culturales en la Europa Creativa

Ayuntamiento de Camargo | c2+i, culture+communication+innovation

Publicació que recull les aportacions fetes a les jornades i laboratori de reflexió sobre la situació actual dels centres culturals a l’Europa Creativa, celebrades amb motiu del 25è aniversari del Centro Cultural La Vidriera al municipi de Camargo, Els temes centrals dels debats van ser la relació dels centres culturals amb la cultura digital/P2P; amb l’arquitectura, els espais i la ciutat; amb els públics i les audiències; amb els models de gestió i de finançament, i amb la creativitat. Es va qüestionar si l’Europa actual és realment creativa i si la desitgem creativa. L’objectiu de la iniciativa era identificar els reptes de futur dels centres cultural a Europa i reorientar, dins d’aquest context, l’estratègia de futur del Centre Cultural de La Vidriera per als propers anys, així com reforçar el posicionament d’aquesta antiga fàbrica de bombetes, exemple de recuperació i transformació de patrimoni industrial en una fàbrica d’idees i projectes.

Fiscalitat i associacionisme cultural: una normativa que no encaixa


  
El document de treball Cap a un nou marc fiscal per a l’associacionisme cultural (2015) s’inscriu en un moment de revisió crítica del marc normatiu que regula el tercer sector cultural. No es tracta d’un informe descriptiu, sinó d’una eina propositiva que parteix d’un diagnòstic clar: la fiscalitat vigent no està pensada per a la realitat de les associacions culturals, especialment les de petita dimensió, que constitueixen la major part del sector
  

Hacia un manifiesto de los [ESPACIOS] de nueva generación

Raúl Oliván | raulolivan

1. Hay espacio donde hay personas. Una construcción adquiere categoría de espacio cuando tiene una unidad de referencia con la que medirse. La única unidad que puede dotar de dimensión significativa a un espacio son las personas. El mejor indicador posible es cuántas personas producen/obtienen cuánto valor en los márgenes de un espacio dado.

2. Los tres modelos de gestión que conocíamos hasta ahora (público, privado y social) deben dar paso a un cuarto paradigma. Un modelo de confluencia e hibridación donde las fronteras desaparecen.

3. Las iniciativas más confluyentes son las que mejor se han adaptado a los vertiginosos cambios de nuestra era. Cada uno de los tres vectores aporta habilidades esenciales a los proyectos de nueva generación. La inteligencia colectiva y la empatía del enfoque social; la escala, el músculo y la seguridad jurídica de la acción pública; la capacidad de innovación y orientación a resultados de la lógica privada.

Veure, interpretar i crear: repensar l’educació audiovisual a les escoles europees


  
Per què educar en imatges és avui tan essencial com ensenyar a llegir o escriure i com les escoles europees encara tenen molt per fer perquè això esdevingui realitat.
  

En una societat saturada d’imatges —pantalles, vídeos, publicitat, sèries o vídeojocs— saber “veure” no és innat, s’aprèn. L’educació audiovisual va més enllà de projectar una pel·lícula a classe com a recurs puntual.

Museus i joventut: aprendre més enllà de l’aula


  
Un informe europeu analitza com els museus poden esdevenir espais clau d’aprenentatge, inclusió i participació per a joves de 14 a 25 anys.
  

L’estudi elaborat pel grup de treball de NEMO i LEM examina el potencial educatiu dels museus en relació amb adolescents i joves. El document situa aquestes institucions com a entorns capaços de generar benestar, habilitats socials, participació cívica i oportunitats professionals

Decàleg per al Foment del Mecenatge i el Patrocini Cultural

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA)

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha publicat  el 'Decàleg per al foment del mecenatge i el patrocini cultural', que proposa una sèrie d’estratègies de política governamental alhora que informa a agents culturals i entitats donants sobre recursos en aquest àmbit. El document s’ha elaborat amb l’objectiu d’establir unes bases per reorientar la transformació de les polítiques culturals, econòmiques i fiscals fins ara vigents.

Llibre blanc per a ciutats creatives

Tierras de Imaginario | POCTEFA (Programa de Cooperació Territorial Espanya-França-Andorra)

Llibre que exposa les reflexions i accions derivades del projecte ‘Tierras de imaginario’ desenvolupat per les ciutats de Tournefeuille i Barakaldo desde gener de 2012 fins al desembre de 2014. El projecte ha permès experimentar com ciutats petites o mitjanes poden arribar a ser creatives a partir de l’impuls de dinàmiques de desenvolupament sostenible a través de l’art i la cultura. Aquestes dues ciutats volen donar continuïtat al projecte i proposen ampliar la seva experiència, multiplicar-ne els beneficis i crear amb altres municipis (Irun, Lleida i Foix) i la Fundació Kreanta una Xarxa de ciutats creatives. El llibre és una guia pràctica per a la creació d’aquesta Xarxa que vol ser un projecte artístic i cultural però també de desenvolupament dels territoris.