Interacció's blog

Planificar la cultura com a projecte de ciutat: el precedent de Sabadell


  
L’article El mapa cultural de Sabadell: arguments i impactes recupera una experiència fundacional de la planificació cultural local a Catalunya i la llegeix des de la seva doble condició: com a artefacte metodològic pioner i com a procés polític capaç de transformar la relació entre cultura, institucions i ciutadania. Situat a inicis dels anys noranta, el Mapa Cultural de Sabadell emergeix en un moment en què la política cultural encara es mou entre la intuïció, l’activisme i l’oportunitat, i introdueix una lògica nova: la necessitat d’ordenar, argumentar i estructurar l’acció cultural com qualsevol altra política pública.
  

Pressupost públic en cultura a Catalunya

Marta Llatcha | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

El treball Pressupost públic en cultura a Catalunya calcula el total de la despesa pública que es destina a l’àmbit de la cultura a Catalunya. Pel càlcul d’aquesta despesa que fa referència als pressupostos de les administracions públiques, s’identifiquen els diversos nivells de govern, es comptabilitza la part dels recursos que assignen a la cultura i s’eliminen les duplicitats que suposen les transferències entre administracions diferents.

La contribució dels agents culturals i creatius a l'apoderament de la ciutadania

Eclectis (European citizens' laboratory for empowerment: cities shared) | Idensitat

Informe que presenta els resultats del projecte Eclectis de laboratoris d’apoderament de la ciutadania europea i que treballa en el foment de la participació de la ciutadania en el desenvolupament urbà i en la realització de projectes creatius inspirats en enfocaments artístics i inclusius. Hi han participat onze socis europeus entre els quals hi figura el projecte artístic ‘Idensitat’, ubicat a diverses ciutats catalanes i que experimenta mitjançant processos creatius diverses formes d’incidir en el territori en les seves dimensions espacial, temporal i social.

Estratègies de desenvolupament local basades en la cultura i la creativitat a ciutats petites europees

Viktoriya Dozhdeva ׀ Blekinge Institute of Technology (Radboud University Nijmegen, Suècia)

Interessant tesi doctoral que analitza com les ciutats petites fan servir la cultura i la creativitat (C&C) com a instrument de desenvolupament local. L’estudi vol omplir un buit en la recerca sobre aquest tema poc estudiat, segons l’autora, en aquesta tipologia de ciutats. El seu objectiu principal és sistematitzar les diverses teories i els diferents discursos sobre el paper de la C&C en el desenvolupament econòmic local de les ciutats petites i elaborar un model analític que reculli les múltiples aproximacions al tema. A la primera part de la tesi, l’autora fa una anàlisi teòrica i conceptual basada en l’anàlisi de 30 casos concrets (entre els quals hi figuren les ciutats catalanes d’Olot, la Bisbal d'Empordà, Tàrrega i Sitges)

Un teatro que haga menos teatro (de si mismo)

David Márquez Martín de la Leona | Zeitgeist

lguien inventó en algún momento ese nefasto invento que es “El día de…”. Alguien pensó que así se conseguía centrar la atención sobre una actividad aunque sólo fuera por un día concreto, admitiendo así que el resto de los días pueda relajarse esa atención. Algo así pasa con el teatro que celebró su día internacional el 27 de marzo.

En ese día la International Theater Institute (Adscrita a la UNESCO) lanza algún que otro manifiesto escrito por algún profesional del mundo del teatro y este año el encargo se le ha hecho a Krystoff Warlikowski. El mensaje siempre es poético, con una cierta dosis lírica de reivindicación de una profesión, que (también) siempre se ve contrariada por adversidades.

En España ese mensaje del director polaco se ha acompañado del ya habitual discurso reivindicativo del IVA y de las condiciones crecientes de la precarización laboral.

Del contrato social a la privatización de los bienes culturale

David Ruiz | Economía y Cultura

El contrato social

“El primer hombre a quien, cercando un terreno, se le ocurrió decir esto es mío y halló gentes bastante simples para creerle fue el verdadero fundador de la sociedad civil. Cuántos crímenes, guerras, asesinatos; cuántas miserias y horrores habría evitado al género humano aquel que hubiese gritado a sus semejantes, arrancando las estacas de la cerca o cubriendo el foso: ¡Guardaos de escuchar a este impostor; estáis perdidos si olvidáis que los frutos son de todos y la tierra de nadie!” Estas palabras de Rousseau (Discurso sobre el origen de la desigualdad entre los hombres, 1755) nos sitúan en su concepción del estado en el más amplio sentido. De esta manera, una vez el hombre sale de su estado natural, necesita “encontrar una forma de asociación que defienda y proteja de toda fuerza común a la persona y a los bienes de cada asociado, y por virtud de la cual cada uno, uniéndose a todos, no obedezca sino a sí mismo y quede tan libre como antes. Tal es el problema fundamental al cual da solución el contrato social

Industrias Culturales y Creativas. Cartografías de la innovación. Un análisis aplicado al caso de Euskadi

Alfonso Unceta, Javier Castro Spila | XL Reunión de Estudios Regionales, Zaragoza, 20 y 21 de Noviembre de 2014

Resumen: Este artículo parte de la reflexión sobre las controversias, retos y desafíos para el sector de las industrias culturales y creativas (ICC) e incluye un avance de resultados sobre una investigación empírica, de corte descriptivo y analítico realizada en Euskadi durante el año 2014. Se aportan algunas conclusiones sobre la estructura del sector, su aportación al empleo, al VAB, o sobre las características del capital humano y la cultura de la cooperación.

Contractes temporals i cultura: la precarietat com a norma estructural


  
Els dos textos plantegen una crítica directa a una pràctica estesa en el sector cultural: l’ús sistemàtic del contracte per obra o servei com a fórmula habitual d’ocupació. El punt de partida és clar: allò que jurídicament hauria de ser excepcional s’ha convertit en norma. El sector cultural no és una excepció dins del mercat laboral, sinó un espai on aquesta distorsió es fa especialment visible.
  

Llibre Blanc de la Gestió del Patrimoni Històrico-Arqueològic

Grup de Ciutats Patrimoni Mundial de l’Estat espanyol

S’ha publicat el llibre blanc per a les ciutats que són patrimoni mundial del Grup de Ciutats Patrimoni Mundial de l’Estat espanyol. El volum ha estat coordinat per l’arqueòleg municipal de Tarragona, Joan Menchón

La Llei de Patrimoni Històric Espanyol, promulgada fa més de vint anys, ha propiciat diferents estratègies de gestió des de les comunitats autònomes i des d'un bon nombre de municipis, totes elles amb una inspiració comuna, centrada en la protecció i conservació del patrimoni en els seus corresponents àmbits territorials, però amb resultats molt diferents.

La estetización del mundo

Ens ha arribat al Centre la darrera obra del sociòleg francès Gilles Lipovetsky, ‘La estetización del mundo’ escrita en col·laboració amb Jean Serroy i publicada per Anagrama, on analitza com l’art i el comerç s’han hibridat en el món actual. 

Lipovetsky, professor agregat a la Universitat de Grenoble, entre les seves obres hi ha ‘Els Temps hipermoderns’ o ‘La Cultura-mundo : respuesta a una sociedad desorientada’, que també podeu consultar al Centre.

Us proposem llegir aquesta ressenya i també aquí el principi del llibre