Els meus millors consells, de Rosa Cerarols

Arriba el març i el 8 M amb els nostres millors consells, de la mà de Rosa Cerarols [2], geògrafa cultural.

Llicenciada en Geografia, Màster en Antropologia Visual i Doctora en Geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona, actualment és professora al departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, on imparteix docència en els graus d’Humanitats i Global Studies.

La seva recerca està adreçada a temes interrelacionats al voltant de les geohumanitats, paisatge cultural, noves ruralitats i estudis de gènere. Coeditora, amb Joan Nogué, del llibre L’Altre món rural: reflexions i experiències de la nova ruralitat catalana [3] (Tigre de Paper, 2022). El 2021 va rebre, conjuntament amb l’artista Clara Nubiola, el premi TAVCC, exposant el projecte Al marge de buscar un mar i trobar un paisatge [4] a El Casino [5] de Manresa. Membre fundadora del projecte multidisciplinari Konvent [6], de creació artística i foment del territori. Impulsora de Laviral, escola radical d’art i ciència [7]. Forma part de l’equip editorial de la revista RARA [8].
   

Escolto:

Els dos discs que m’emportaria a una illa deserta serien Officium (1994) de Jan Garbarek i la Hilliard Ensemble que m’acompanya des de fa més de mitja vida i Omega d’Enrique Morente i Lagartija Nick de la reedició del 2008, com a clàssic vital.

Escolto la ràdio conduint, i si és migdia xalo amb La Competència [9] i Vostè primer [10], a RAC1. Em tronxo. Indispensable és Les dones i els dies [11] de la Virgili & Co a Catalunya Ràdio. Sempre una mica de Ràdio 3 cultureta, especialment El Sótano [12]. Territori Clandestí [13] de la Consol a Ràdio 4, i m’encanta enxampar Pista de fusta [14] o El celobert [15] a Icat FM. De referència, però online, la BBC.

Pòdcasts: molt interessant De eso no se habla [16] d’Isabel Cadenas Cañón, el de Pikara Magazine [17], El Mar. El Mur [18] de Mercè Folch i Anna Surinyach o Fans de l’Alcover Moll [19] d’en Martí Sales. També m’agrada escoltar els d’Aljazeera, especialment els d’Inside Story [20].

Pel que fa a la música depèn molt del moment, però recuperant l’esperit de Guillermina Mota, m’encanta la cupletista Glòria Ribera, o Jessica Pulla o fins i tot Svetlana Marrana. Els dies de punk rock, les gallegues Bala o Remei de Ca la Fresca. M’hipnotitzen Arnau Obiols, Balago i Four Tet. Estimo molt el projecte de rap rural de Bewis de la Rosa i admiro profundament Los Voluble. Per fregar, Son Rompe Pera i Meute! I en pau descansi, Paquita la del Barrio.
   

Llegeixo:

Estic acabant de de llegir Libre: el desafío de crecer en el fin de la historia [21], de l’albanesa Lea Ypi (Anagrama, 2024), una joia que fa pensar sobre la complexitat històrica europea, especialment la dels anys 90 als Balcans, com a nena. El llibre m’ha connectat molt amb el Com una mica d’aigua al palmell de la mà de Mireia Sallarès (Arcàdia, 2019), una investigació de l’artista sobre l’amor a Sèrbia, en format conversa que remou les entranyes. El tinc tot subratllat i també dedicat. I sobre l’amor i la mort, sense cap mena de dubte, l’Accabadora de la sarda Michela Murgia (Proa, 2011), que de mare a filla es narra l’antiga tradició d’ajudar a ben morir.

En un altre ordre de gaudi lector tinc tres llibres que m’han portat cap a uns mons paral·lels i onírics, que alguna cosa familiar tenen en comú, a part d’un llenguatge de trempera forta. Primer em vaig cruspir Junil a les terres dels bàrbars [22] de Joan-Lluís Lluís (Club Editor, 2021), el va seguir El primer emperador i la reina lluna [23] del sempre estimat Jordi Cussà (Comanegra, 2020), buah!!! i després, Guilleries de Ferran Garcia (Males herbes, 2022), un descobriment. Ja tinc Sau [24], de Ferran Garcia, a punt de començar.

Sobre vincle amb la terra, els llibres petits i arrelats de les indígenes Km0 Roser Vernet i Júlia Viejobueno, priorationes. La Júlia ha publicat a Vibop edicions Quedar-se al tros [25] (2024), on explica el retorn a La Figuera per fer de pagesa. I la Roser, Lo mig del món (Club Editor, 2023), una mena de comboi vital de conlloga i emocions fortes. Canviant d’escala i de continent, La Amazonia, viaje al centro del mundo [26] d’Eliane Brum (Salamandra, 2024), narrat des d’Altamira, un dels nuclis de més destrucció de la selva amazònica. De Moira Millán, weychafe mapuche, Terricidio, sabiduría ancestral para un mundo alternativo (Sudamericana, 2024) on proposa una restauració ontològica dels territoris que permeti altres formes d'habitar la Terra. I després de voltar el món i tornar al Born (i a la Barceloneta), Mare Mar de Marina Monsonís (Ara Llibres, 2024), un clam per entendre, respectar i cuidar la mar i qui l’habita. 
   

Algú que trobo molt interessant:

De petita volia ser Pippi Langstrump i de gran vull ser Teresina. Al meu equip, Sara Pérez Ovejero i Flavita Banana. M’hagués encantat conèixer la Tina Turner (quina potència de tot!), en John Berger (el rellegeixo sovint per la seva clarividència i em va encantar l’exposició de La Virreina), la Maria Mercè Marçal [27] (i allò de l’escala fosca del desig no té barana, a part de tres voltes rebel), Mary Santpere (molt jefa) i en Quim Soler (després de llegir La Verda és porta [28] i conèixer el centre que porta el seu nom). Em reconforta el Feminist Killjoy [29] (“Manual de la feminista aguafiestas” de la Sarah Ahmed, i la valentia de la Bell Hooks [30], Angela Davis [31] i Federica Montseny [32]. La potència de la Vivian Gornik [33], Doreen Massey i Ingrid Guardiola [34]. He dinat amb la Vandana Shiva [35] quan la van fer Doctora Honoris Causa a la UPF i es va emportar llavors d’Eixarcolant [36]. Per doctora, tribut a Carme Valls [37] per posar-nos en el mapa. Fotogràficament parlant, em té el cor robat el treball de Cristina de Middel [38]. Em fascinen les artistes Alba G.Corral i Asunción Molinos Gordo, i la poesia punyent de Blanca Llum Vidal i Tonina Canyelles.
      

Seguiu aquestes organitzacions:

L’humor dels encarregats de les xarxes d’Optimot [39] i La Calòrica [40], i totes les activitats del CCCB [41], on ja hi podria plantar una tenda de campanya. Per continguts i filosofia, la comunitat de La Directa [42], El Crític [43], 5W [44] i la revista Salvaje [45]. També la gent que hi ha darrere de la revista Sublime [46] i The Posttraumatic [47]. Per necessitat: Revoltes de la Terra [48], Extinction Rebellion [49], Aigua és Vida [50], Sindicat de Llogateres [51], Top Manta [52], Coop57 [53], Periferia Cimarronas [54], Sabers Migrants [55], Associació Micropobles de Catalunya [56], els GRAF [57] i Les Mil i una dents. Admiro profundament la feina que es fa des de l'Observatori del Paisatge i des d’Artists at Risk [58], la plataforma Climavore [59] i les pràctiques compromeses de Massive Attack [60] a Regne Unit, CASCO i Jan Van Eyck a Països Baixos, Concomitentes [61] a Galícia, La Benéfica de Piloña [62] a Astúries, el programa AVAN [63] amb Rafa Tormo i la Universitat Jaume I de Castelló, les xiques del Rihihiu [64] de Santa Bàrbara i l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central.  [65]
    

Això em manté desperta a la nit:

Em preocupa l’embat constant del conservadorisme i les denúncies ràncies de Abogados Cristianos. La llosa del patriarcat, els terraplanistes, el tecnoptimisme, el postfeminisme, l’extractivisme cultural, la desconnexió amb l’entorn, la incongruència entre els sous i els preus de les coses, i que es plantin plaques solars en terres fèrtils i que mengem baguettes de gasolinera.
   

Articles Interacció. Indispensable!

Vaig trobar molt encertat l’article Arts visuals a l’espai públic. Quan s’esberlen les vitrines [66] perquè mostra la  riquesa de propostes artístiques vinculades als municipis i en dotar de mirades diferents a les potencialitats geocreatives i usos dels espais públics.  Indispensable Cultura i sostenibilitat: una visió ecosistèmica des dels municipis [67] perquè toca el moll de l’os, perquè definitivament cal virar cap a visions més inclusives, sensibles i arrelades.

Una altra temàtica ben abordada és la que fa referència als drets culturals, que es tracta a Aportacions a una futura llei de drets culturals a Catalunya [68] que es vincula amb reflexions al voltant del paper de la cultura en relació als Objectius de desenvolupament sostenible a Com es posiciona la cultura en la localització dels ODS? [69] I no podria faltar la perspectiva de gènere, en aquest cas a l’article Què cal fer per promoure la igualtat de gènere al sector cultural català? [70]

_____________________________________________________________________