Recuperar els espais escènics després de la pandèmia

  
El 15è Informe de conclusions del Cercle de Comparació Intermunicipal d'Espais Escènics analitza els resultats de 2021 de 33 municipis de la província de Barcelona i retrata un moment de transició, en què els equipaments comencen a recuperar activitat després de l'impacte de la COVID-19. Gràcies a la continuïtat metodològica dels Cercles de Comparació Intermunicipal, amb prop de vuitanta indicadors distribuïts en cinc dimensions, l'informe permet situar aquesta recuperació dins d'una sèrie temporal i no com una fotografia aïllada. La seva aportació principal és mostrar que la reconstrucció dels espais escènics s'inicia des de l'acció pública: els ajuntaments reactiven la programació, incrementen les funcions professionals i recuperen aproximadament el 60 % de l'activitat perduda durant el 2020, mentre que l'assistència del públic evoluciona amb més lentitud. Aquesta asimetria suggereix que la recuperació dels hàbits culturals requereix més temps que la reobertura dels equipaments.

L'informe també mostra que la funció pública dels espais escènics es recupera abans que la seva sostenibilitat econòmica. La programació pròpia i les cessions gratuïtes creixen més ràpidament que els lloguers d'espais, fet que reforça el paper dels equipaments com a infraestructures al servei de la comunitat. Paral·lelament, la recuperació dels públics és desigual segons els gèneres, amb una evolució més favorable de la música i la dansa que del teatre, i s'incorpora un nou indicador de "tensió de demanda", que relaciona el pes de cada disciplina en l'oferta amb el seu pes en l'assistència per entendre millor les preferències dels espectadors. Un altre canvi destacat és la consolidació de la venda digital, que ja representa gairebé tres quartes parts de les entrades, mentre que els abonaments continuen disminuint, un indici que els mecanismes tradicionals de fidelització poden estar transformant-se. En l'àmbit econòmic, la recuperació continua depenent sobretot de l'esforç pressupostari dels governs locals, ja que els ingressos propis i la capacitat d'autofinançament encara evolucionen amb més lentitud. Finalment, l'informe reforça la idea que els Cercles no són només un sistema d'indicadors, sinó també un espai d'aprenentatge compartit, on l'anàlisi comparada, els tallers de millora i l'intercanvi d'experiències converteixen les dades en una eina per orientar les decisions municipals.

El document és valuós perquè identifica el moment en què els municipis prioritzen reconstruir la vida cultural abans que restablir els equilibris econòmics dels equipaments. Al mateix temps, la seva aproximació continua essent principalment descriptiva. Però, permet entendre que la sortida de la pandèmia no ha consistit únicament a reprendre l'activitat, sinó a reconstruir progressivament la relació entre els equipaments, els seus públics i les polítiques culturals locals.
  

Referència

Diputació de Barcelona. Oficina de Difusió Artística i Servei de Programació. (2022). Informe de les programacions dels espais escènics municipals de la província de Barcelona. Resultats any 2021. Diputació de Barcelona.

Text complet (pdf) [2]