Cultura i poder tou: la nova carrera global de la diplomàcia cultural

  
Un informe del British Council analitza com la cultura s’ha convertit en un instrument central d’influència internacional. En un món interconnectat, la cooperació cultural pot generar més impacte que la competència entre països.
  

El British Council ha publicat l’informe Influence and attraction: culture and the race of soft power in the 21st century, una anàlisi sobre les noves dinàmiques de les relacions culturals internacionals i el paper creixent de la cultura en les estratègies d’influència global. L’autor, John Holden, vinculat al centre de pensament britànic Demos, sosté que la cultura s’ha convertit en un component central del que sovint s’anomena “poder tou”. 

En un context de comunicació global accelerada i d’interdependència política, la cultura ja no és només un instrument de projecció simbòlica. També és un espai de cooperació i de construcció de relacions entre societats. Segons l’informe, les polítiques culturals internacionals no poden limitar-se a una lògica de competència entre països. El repte és crear condicions per a l’intercanvi, el coneixement mutu i la circulació d’idees.

L’estudi revisa les motivacions que impulsen els governs a desenvolupar estratègies culturals internacionals. Aquestes motivacions poden ser polítiques, ideològiques, econòmiques o estrictament culturals. També identifica la pluralitat d’actors que intervenen avui en aquest camp: estats, ciutats, institucions culturals i educatives, ONG, empreses, fundacions o artistes.
  

A partir d’aquesta anàlisi, l’informe planteja diverses orientacions per a les polítiques públiques:

• afavorir condicions perquè els intercanvis culturals siguin amplis i sostinguts

• col·laborar amb el sector privat i el tercer sector per estimular la innovació

• incorporar les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies

• equilibrar les estratègies culturals orientades a l’exterior amb les orientades a l’interior

• impulsar agències culturals independents que evitin la instrumentalització política directa

• apostar per relacions culturals a llarg termini.
    

La idea de fons és clara. En un escenari internacional cada vegada més connectat, la cultura pot actuar com una infraestructura de confiança i d’entesa entre societats. Per aquesta raó, les polítiques culturals internacionals ja no es poden entendre només com una extensió de la diplomàcia tradicional. Són també una forma de construir relacions culturals duradores.
  

Idea central 

La diplomàcia cultural s’està consolidant com una eina estratègica de poder tou i requereix polítiques basades en cooperació, intercanvi i relacions a llarg termini.

Accés

 PDF  Influence and attraction: culture and the race of soft power in the 21st Century [2]