Inici debat: Els reptes de les polítiques culturals locals

Són les administracions públiques avui els principals actors en la construcció i desplegament de polítiques culturals locals? Ho han de ser en un futur proper? Quines són les responsabilitats dels diferents agents implicats en la gestió pública de la cultura? Què han de fer, què han de deixar de fer i què han de deixar fer les polítiques culturals? Amb preguntes com aquestes, pretesament incitadores del debat, voldríem iniciar un espai de coneixement i aprenentatge. Un espai que ens permeti debatre sobre les problemàtiques que afecten les polítiques culturals però també sobre les alternatives de respostes.

El proper 10 de desembre, als espais del CERC un centenar de professionals de la cultura es trobaran per debatre aquests i altres interrogants sobre com han de ser a nivell local les polítiques culturals i de quina manera cal repensar-ne els espais,  els lideratges i les polítiques en un canvi de context.

Durant les properes setmanes, des de la comunitat virtual d’Interacció, volem encetar aquest debat a partir de temes transversals que nodriran de contingut rellevant la jornada del 10 de desembre.

Els tres temes que proposem per al debat en línia són:

1. Interdependència i autonomia política? [1] Els governs locals davant un doble escenari. D’una banda,  necessàriament els governs locals han de treballar de forma interdependent amb altres esferes de governs i amb altres agents culturals. D’altra banda, els governs s’enfronten a un procés  de possible pèrdua d’autonomia a l’hora de decidir i implementar polítiques culturals (llei de bases regim local, etc.). En aquest sentit, estem davant un procés que erosiona la seva capacitat política. 
2. La planificació estratègica [2]: una eina per democratitzar la presa de decisions o un espai de caràcter consultiu? Ens preguntem com han funcionat els plans de cultura, així com processos similars, en els darrers anys. Què podem aprendre d’experiències que ja porten un recorregut històric? Com han de ser les eines de planificació i elaboració de polítiques culturals en els propers anys?
3. La gestió públic-comuna [3]. El conjunt de peticions per a aplicar la gestió ciutadana a equipaments de titularitat municipal parlen de la possibilitat de potenciar models diferents a la gestió pública convencional. De fet, podem aprendre i sistematitzar els coneixements que fa temps s’acumulen en contextos amplis de gestió públic-comuna, sigui en equipaments municipals, projectes de cultura lliure o a l’economia social.

Comptem amb la coordinació de quatre experts, membres de la comunitat, per tal de dinamitzar el debat:

• Marta Ardiaca [4]: Directora de La Capsa del Prat de Llobregat. Gestora Cultural, amb estudis de Filologia, postgraduada en Direcció d'Empreses, plataformes i institucions culturals de l'IDEC de la Universitat Pompeu Fabra.  En la seva trajectòria professional destaca ser actualment tècnica de cultura a l'Ajuntament del Prat de Llobregat, haver estat gestora cultural al Centre Cívic Besòs, haver fet suport a la producció i Gestió de Cultura en Viu a la Universitat Autònoma de Barcelona. @mardiaca [5]
• Nicolás Barbieri [6]: Professor de Ciència Política i investigador de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques a la Universitat Autònoma de Barcelona. Llicenciat en Humanitats i doctor en Ciència Política. És també professor i consultor de la Universitat Oberta de Catalunya. La seva recerca es concentra en l’anàlisi del canvi institucional i de les polítiques públiques, particularment en l’àmbit de les polítiques culturals i socials. És autor el blog www.ubicarse.net [7] @barbierimuttis [8]
• Ruben Martínez [9]: Llicenciat en Belles Arts (UB, 2002), Màster en ciència política (UAB, 2012) actualment realitza la tesi doctoral a l'IGOP sobre la tensió entre polítiques que fomenten la innovació social i processos de gestió comunitària. Investigador i formador, entre 2002-2011 va treballar a YProductions, on realitzà diferents aportacions per a una crítica a l'economia política de la cultura. Actualment, forma part de La Hidra Cooperativa [10] i de l'Observatori Metropolità de Barcelona [11], on ha posat en marxa un grup de discussió i investigació sobre les actuals transformacions urbanes a Barcelona i comuns urbans. Col·labora amb la plataforma d’innovació cultural ZZZINC.
• Carme Rodríguez [12]: Gestora cultural. Llicenciada en Història per la Universitat de Barcelona i postgraduada en disseny i comunicació per l’Escola Elisava-Universitat Pompeu Fabra. Amb experiència en arts escèniques,música i cinema, es destaca la coordinació del Festival Altaveu i la producció per a institucions i mitjans de comunicació. Des de fa uns anys és tècnica de comunicació cultural a l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. També és membre del projecte Cafès de Patrimoni [13] i blogger d’opinió a l'estraperlista [14] @carmemix [15]