La primera edició d’Interacció va tenir lloc l’any 1984 i des de llavors ha acollit algunes de les personalitats més notables i influents del panorama de la gestió cultural i del pensament europeu. No cal dir que és molt difícil resumir tantes trajectòries, tantes intervencions, tantes aportacions extraordinàries. Són vint-i-vuit anys de debat, de trobada, d’enriquiment i de treball.
Aquest "qui és qui" que us oferim és una selecció de biografies i llegats de tot un seguit de persones que han passat per Interacció. Des de José Luis Aranguren a Xavier Rubert de Ventós, tot passant per Manuel Delgado, Josep Ramoneda, Alain Touraine, Juan Goytisolo, Michel Wieviorka, Bernard Stiegler, George Yúdice o Roger Bartra, per citar-ne només uns pocs.
Des d’aquí cal retre homenatge, també, als pioners com Eduard Delgado i Joaquim Franch, veritables precursors de la gestió cultural a casa nostra. Sense oblidar, però, altres persones que també van obrir el camí, com Eduard Miralles, Esteve León o Alfons Martinell.
Aquest apartat vol ser, alhora, una eina útil i un homenatge. Un entorn viu que, sens dubte, creixerà amb els noms que aportin les futures edicions.
Identifiqueu-vos com a usuari per veure el detall de totes les pàgines d'aquest wiki.
Podeu sol·licitar l'alta com a usuaris a través d'aquest formulari web [1].
Vicenç Altaió i Morral (Sta. Perpètua de Mogoda, 1954)
Poeta, assagista, traductor de teatre, crític d'art, articulista d'opinió, ha estat fins el 30 de juny de 2013 director del Centre d’Arts Santa Mònica, càrrec que ocupà des de 2008, espai al que defineix com “un espai de confluència i de creuament de diferents disciplines de la creació artística contemporània com la ciència, el pensament i la comunicació on es generen idees, projectes que promouen un diàleg entre les aportacions locals i la dimensió global de la societat”.
Compta amb una llarga trajectòria professional que inclou el comissariat de l’Any Miró en 1993, la coordinació general de l’Any Pla en 1997 i l’assessorament cultural de diverses institucions entre les quals s’inclou Fonds Regional d’Art Contemporani Languedoc-Roussillon i FRAC Midi-Pyrénees.
Guanyador del Premi Vicent Andrés Estellés de poesia en 2005 i membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, col•laborà als diaris Avui i a El Mundo.
Les seves publicacions abasten molts àmbits literaris dels quals les obres més recents serien:
Narrativa - Desglossari d’un avantguardista (2000) o Els germans: retrats d’artistes (2002)
Poesia - Massa fosca (2004) o Santa follia de ser càntic (2005)
Assaig - La consola de Cadaqués o somni d’un fill putatiu (2007) o Un sereno al cementiri de l’art (2011)
La seva participació a Interacció s'inicià el 1994 amb la presentació del KRTU, kultura recerca tecnologia universals, juntament amb Sílvia Duran i Manuel Guerrero. A l’edició d'Interacció'96 col•laborà en el seminari Noves polítiques socials dins l’àmbit Polítiques culturals i cohesió social amb la ponència Cultura, kultura, cultura...entre l'apocalipsi i la integració.
El valor públic de la Cultura és el títol de les darreres jornades presencials d'Interacció 2013 que han estat escenari de la seva darrera participació, concretament, en el debat Innovació en temps de penúria juntament amb altres tertulians com Laura Huerga (editora de Raig Verd), Joan Oller (director del Palau de la Música), Clara Garí (artista i directora de Nau Coclea) i Ingrid Guardiola (gestora cultural i professora de la UdG i de la UPF). El debat fou moderat per Xavier Graset.
Jaume Antich Gascó (Ulldecona, 1970) 
Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (1993), diplomat en Restauració (ESCRBCC, 1996) i postgrau en Gestió Cultural a la UB (1998).
Ha treballat a l'Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona des de 1996 com a becari, tècnic i durant els últims dos anys com a director. Gestionà el suport a les programacions municipals i escèniques a través del programa Circuit d’Espais Escènics Municipals.
A setembre de 2008 s’incorporà al projecte Viladecans Qualitat SL, empresa municipal de l’Ajuntament de Viladecans, on posa en marxa el programa de l’Ateneu de les Arts (espai de sensibilització artística), assumeix la gestió del festival de teatre Alcarrer i on dirigeix l’equipament escènic Àtrium Viladecans.
Ha participat a la Taula Tècnica del Sistema Públic d’Equipaments Escènics de Catalunya, en alguns dels projectes de la Xarxa Espanyola de Teatres, en diversos estudis de gestió cultural, així com en jornades, conferències i seminaris al voltant de la gestió dels espais escènics.
En aquesta línia, ha participat a les jornades presencials d’Interacció’13 en el debat La sostenibilitat de la cultura: recursos públics, recursos privats, moderat per Rita Marzoa, i que comptà amb la presència de Lluís Pasqual (director del Teatre Lliure de Barcelona), Jordi Pascual (coordinador de l’Agenda 21 de la Cultura), Mercedes Giovinazzo (directora de la Fundació Interarts) i Jordi Oliveras (coordinador d’Indigestió)
Tere Badia (Mèxic DC, 1964) 
Directora d’Hangar des que fou nomenada en novembre de 2009. Investigadora i gestora cultural, és llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i Màster en Sociologia per la Universitat Oberta de Catalunya.
Experta en ètica de la imatge i assessora en processos organitzatius i Investigació i Desenvolupament, és professora de l’Escola Superior d’Imatge i disseny de Barcelona.
La seva labor investigadora abasta els àmbits de les polítiques culturals, les xarxes, la cooperació cultural internacional i la cerca, desenvolupament i innovació en la producció artística.
Professionalment, ha estat vinculada a la Fundació Interarts i a l’agència de comunicació Goetzinger + Komplizen (Karlsruhe). Ha redactat el Pla Integral de R+D+I a les Arts Visuals (Catalunya Laboratori) per encàrrec de l’Associació d’artistes visuals de Catalunya (AAVC). Ha comissariat exposicions i projectes d’art contemporani i nous mitjans.
Ha coordinat el programa Dissonàncies en Catalunya, una plataforma del qual l’objectiu és impulsar les relacions entre empreses, centres d’investigació o entitats públiques i els artistes per tal d’estimular la innovació. També ha coordinat la Xarxa d’espais de producció d’arts visuals de Catalunya.
Tere Badia participà a les jornades presencials d’Interacció 2013 en el debat El món local i la cultura: centralitats i marginalitats, moderat per la periodista Núria Ribó i en el qual compartí taula amb Glòria Picazo (crítica d’art, comissària i directora de La Panera), Vinyet Panyella (escriptora i directora dels Museus de Sitges), Albert Benzekry (regidor de Cultura de l’ajuntament de La Garriga) i Joan Calmet (regidor de Cultura de l’ajuntament de Manresa).
Barreto Nunes Lopes Esteves, Maria Manuela (Porto, 1962) 
Directora de la Biblioteca de la Universidade Portucalense CIDHEUS-UÉ/FCT és llicenciada en Història per la Facultat d’Arts de la Universitat de Porto (1985) i doctora en Documentació per la Universitat de Granada (2003).
Responsable de les biblioteques municipals de Vila Verde (1990-1994) i directora del arxiu municipal (1995-1999). En 2006 coordinà el programa de la 35th Annual Conference of the International Association of School Librarianship (IASL) que tingué lloc a Lisboa. Fou membre de l’Associació per a l’estudi, protecció i difusió del Patrimoni Cultural Nacional.
És vicepresidenta del Conselho Directivo Regional de l’Associaçao portuguesa de bibliotecários, arquivistas e documentalistas (Delegaçäo Regional Norte). Coordina el curs de especialització en Ciència de la Informació, el Magisteri en Educació i Biblioteques, i el doctorat en Documentació, aquest últim en col·laboració amb la Universitat de Granada.
Coordina una línia d’investigació sobre Educació i Biblioteques en el àmbit del Centro de Estudos Instituiçöes, Dinâmicas sociais e Cidadania Global de la Universidades Portucalense, integrada a l’Observatório de Políticas de Educaçäo e de Contextos Educativos de Universidade Lusófona.
Des de 2007 col·labora amb la Junta de Castilla i Lleó i el Centre de Formació de Professors Camilo Castelo Blanco en la formació de professionals de biblioteques públiques i escolars, especialment respecte al tractament i ús dels recursos electrònics.
Ha participat en nombroses conferències i congressos, nacionals i internacionals.
La seva bibliografia és diversa:
Capítols de llibres:
- Bibliotecas públicas, leitura e inclusão social (2007). In Lopes, João Teixeira, org. – Práticas de dinamização da leitura. Porto: Sete-Pés, Projectos Artísticos e Culturais.
Articles en revistes:
- A informação. Da compreensão do fenómeno à construção do objecto científico [recensão crítica] (2007). Páginas A & B (20) 2007: 117-120
- Novas colecções e novas formas de acesso à informação na Biblioteca Escolar (2007). Elo: Revista do Centro de Formação Francisco de Holanda. N.º 15. P. 35-38.
- Alfabetización y bibliotecas: los espacios de información como entornos de aprendizaje abiertos (2007). Revista eContenidos. N.º 1
- A Biblioteca Pública no espaço virtual. IN’ CID: Revista de Ciências da Informação e da Documentação. Ano 1, nº 1 (2004), p. 197-212.
- Bibliotecas Públicas Portuguesas na Internet: o meio é o serviço? (2004). Páginas A&B. 13 (Abr.).
- Las Bibliotecas Públicas en el espacio virtual [em linha] (2004). Pez de Plata: Bibliotecas Públicas a la Vanguardia. Santiago de Chile. Nº 2. [Consulta 2004 Maio 02]
- Para um acesso democrático às colecções de carácter local: o papel da Biblioteca Pública (2002). Cadernos de Estudos Municipais. 17/18 (Jul./Dez.)
- Bibliotecas Públicas: o livro para entender o mundo (1994). Cadernos BAD. Lisboa. N.º 3, p. 17-25.
- Bibliomédia: um projecto de cooperação (1992). Bibliomédia Revista. Guimarães. Ano 1, n.º 0 (Mar.). p. 11-13. (em colaboração com Isabel SOUSA).
Ha participat a les jornades presencials d’Interacció 2013 en el debat Com fer visibles els beneficis de la biblioteca Pública a la societat que fou moderat per Siílvia Rabat i on compartí taula amb Frank Huysmans (professor de la Library Science University of Amsterdam) o Rosa Togores (Servei de Planificació i Avaluació de la Diputació de Barcelona.
Roger Bartra i Murià (Ciutat de Mèxic, 1942)
Antropòleg, sociòleg, escriptor i assagista. Doctorat en Sociologia per l’Université de Sorbonne a Paris (1974) i Màster en Ciències Antropològiques per l’Escola Nacional d’Antropologia i Història de Mèxic (1967). Ha estat professor a diferents universitats d’arreu del món com ara Venesuela, Estats Units i a Europa. Des del 2004 és investigador emèrit a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.
Ha estat director de la revista cultural La Jornada Semanal durant sis anys
Tota la seva obra gira al voltant de les ciències humanes, socials i polítiques. Alguns dels seus títols més recents són:
- La sombra del futuro. Reflexiones sobre la transición mexicana, Fondo de Cultura Económica, México. (2012)
- The Imaginary Networks of Political Power. A new revised and expanded edition, La Jaula Abierta/Fondo de Cultura Económica, Mexico. (2012)
- The Mexican Transition. Politics, Culture, and Democracy in the Twenty-First Century, Iberian and Latin American Studies series, Wales University Press, Cardiff. (2012)
- El mito del salvaje . Fondo de Cultura Económica [2] (reúne en un solo tomo los dos libros sobre salvajes, edición corregida), México. (2011)
- Las redes imaginarias del poder político (nueva edición corregida y aumentada) Pre-Textos, Valencia. (2010)
- La fractura mexicana: izquierda y derecha en la transición mexicana, Random House-Mondadori, México. (2009)
- Culturas líquidas en tierras baldías [3](2008)
Interacció’10 comptà amb la seva presència com a ponent a la sessió de cloenda de les jornades amb la conferència que portà com a títol Democràcia i Cultura: implicacions de la participació ciutadana, on analitzà els riscos del populisme i va defensar un relativisme cultural en el qual “el sistema polític s’adapti a la inevitable fragmentació cultural”.
Franco Bianchini
Actual director de l’Internacional Cultural Planning and Policy Unit així com del Master European Cultural Planning de Montfort University a Leicester des del 1992. 
La seva tasca professional gira a l’entorn de la investigació d’estratègies i projectes de planificació cultural a nivell local a diversos països europeus, on ha estat representant d’institucions com l’Arts Council of England, The Council of Europe, The European Commission o The European Task Force on Culture and Development, per exenple.
Treballà com a investigador al Centre d’Estudis Urbans de la Universitat de Liverpool des de 1988 fins a 1992, any en que va exercir com a director del Màster a Leiscester.
En 2001 fou proposat per a President del Parlament Europeu en qualitat de membre del grup responsable de designar la Capital Europea de la Cultura 2005. En aquest sentit, formà part d’un projecte de cooperació cultural, Cities on the Edge, que formà part del programa de Liverpool com a candidata a Capital Europea de la Cultura 2008.
Entre la seva bibliografia, que denota el seu interès pel paper de la cultura a la regeneració urbana, especialment respecte a les ciutats portuàries, la diversitat cultural i la interculturalitat com a recursos d’innovació de les polítiques urbanes, o els impactes culturals en les ciutats europees contemporànies, citaríem:
- A Crisis in urban creativity?: reflections on the cultural impacts of globalisation, and on the potential of urban cultural policies [4]. Ponència presentada al simposium internacional The age of the city: the challenges for creative cites, Osaka, 7-10 de febrer de 2004
- Urban cultural policy [5](1992)
- Cultural considerations in inner city regeneration a Culture and neighbourhoods. Strasbourg, Council of Europe Publishing, 1995
- Urban cultural policy in Britain and Europe: towards cultural planning [6]. Nathan, Austràlia. Institute for Cultural Policy Studies. Griffith University, 1993
- Urban renaissance? The arts and the urban regeneration process in 1980s Britain [7], Liverpool. University of Liverpool. Centre for Urban Studies, 1989
Com a coautor podrien esmentar:
- Cultural policy and urban regeneration: The West european experience [8]amb Michael Parkinson (1993)
- Bibliography on culture and neighbourhoors [9] and Massimo Torrigiani (1995)
- Culture and neighbourhoods. Volume 2 A comparative report [10], amb Lia Ghilardi Santacatterina. Strasbourg, Council of Europe, 1997
- Intercultural city: Planning for the intercultural city [11]. London, Comedia, 2004. amb Jude Bloomflield
- La Ciutat creativa [12]. Barcelona. Diputació de Barcelona, 2000, amb Charles Landry
- The Art of regeneration: Urban renewal through cultural activity [13]London, Comedia, 1996, amb Charles Landry, Lesley Greene i François Matarasso.
Interacció’06, sota el títol Polítiques Culturals de Proximitat, comptà amb la seva presència en qualitat de Director International Cultural Planning and Policy Unit, on exposà la ponència Diversitat i proximitat, compartint taula de debat amb Abdou Maliq, professor de Sociologia del Goldsmiths College de Londres, i Marta Porto, directora (X)Brasil, Comunicaçao en Causas Públicas, Rio Janeiro.
Polítiques per al diàleg intercultural a escala local, títol que emmarcà Interacció’08, fou l’escenari on Franco Bianchini, professor de polítiques culturals i planificació de la Universitat Metropolitana de Leeds, presentà la seva conferència El multiculturalisme corporatiu britànic dins l’entorn del seminari Diàleg intercultural.
Lluís Bonet i Agustí
Professor titular d’Economia aplicada de la Universitat de Barcelona, especialitzat en Gestió, Política i Economia de la Cultura.
Coordinador del Màster oficial en Gestió Cultural [14] i del Programa de Doctorat en Gestió de la Cultura i el Patrimoni, així com Director dels Cursos de Postgrau en Gestió Cultural [15] de la Universitat de Barcelona, com ara el Màster en gestió d'institucions i empreses culturals, el Postgrau en gestió i cooperació internacional o el Postgrau en producció i gestió d'espectacles.
Investigador invitat al Massachusetts Institute of Technology i professor invitat a la Universitat de Montpeller, la seva activitat docent i investigadora l'ha portat a donar conferències en més d’una trentena de països diferents d'Europa, Amèrica, Àfrica i Àsia.
És President del Jurat del Cultural Policy Research Award que atorga la Fundació Europea de la Cultura [16] i membre de la Junta de l'Association of Cultural Economics International (ACEI) [17]. Ha estat President del European Network of Cultural Administration Training Centers (ENCATC) [18], i Vicepresident de la Cooperativa ABACUS [19] i de l’Assotiation of Arts Administration Educators (AAAE) [20].
Va guanyar el Premi de recerca del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) amb un treball titulat La indústria audiovisual davant la digitalització (2002). És autor i coautor de nombrosos llibres i articles d’anàlisi del sector cultural, entre els quals podríem citar:
Com a autor
- L'avaluació externa de projectes culturals, Barcelona: Gescènic. Quaderns de cultura, n. 3. (2010)
- Perfil i reptes del gestor cultural [21], Barcelona: Gescènic. Quaderns de cultura, n. 2. (2010)
- Externalització de serveis culturals públics. Qualitat i eficiència en la cooperació públic-privat, Barcelona: Gescènic. Quaderns de cultura n. 1 (2008)
- Diversidad cultural y políticas interculturales en Barcelona [22], Barcelona: Fundación CIDOB. Serie Dinámicas interculturales n. 6. (2006)
- Llibre Blanc de les Indústries Culturals de Catalunya [23], Barcelona: ICIC. Generalitat de Catalunya. (2003) , direcció
Com a coautor:
- La politique culturelle en Espagne [24], avec Em Négrier (2007)
- La fin des cultures nationales? Les politiques culturelles à l'épreuve de la diversité [25]sous la direction de Lluís Bonet i Emmanuel Négrier (2008)
- Políticas para la creatividad. Guía para el desarrollo de las industrias culturales y creativas, Buenos Aires: UNESCO. ALONSO, G.; BONET, L.; GARZON, A.; SCHARGORODSKY, H. (2010)
- Gestión de proyectos culturales: Análisis de casos [26], Barcelona: Editorial Ariel. BONET, L., CASTAÑER, X., FONT, J. [eds.] (2001),
- Dimensió econòmica del sector de la cultura i la comunicació de Catalunya : Les indústries de la cultura i la comunicació : L´administració pública. Barcelona : Universitat de Barcelona. Fundació Bosch i Gimpera, 1996 BARÓ, Ezequiel; BONET, Lluís; CODINACH, Josep M.
- La gestión de los festivales escénicos: conceptos, miradas y debates. [27]Direcció de Lluís Bonet i H. Schargorodsky (2011)
Universitat d’estiu de polítiques i gestió cultural, títol que emmarcà Interacció’94, el va permetre exposar les seves propostes en l’àmbit de la gestió cultural. La conferència La integració entre els agents clau de la gestió cultural dels 90, el seminari Propostes de temes o idees a debat per Interacció'94 o la taula rodona Institucions i programes de gestors i administradors culturals a l'Estat Espanyol van constituir moments de debat al voltant de les seves reflexions.
El 1996, una nova edició d’Interacció comptà amb la seva presència a l’entorn de les Polítiques culturals i el desenvolupament econòmic, on participà dins de l’àmbit Polítiques culturals i Comunicació amb la ponència L’exempció cultural en el mercat global.
De nou participà a Interacció’98 des d’una doble vessant. D’una banda, com a director del seminari 4 Les petites i mitjanes empreses del sector cultural, on fou conferenciant amb les ponències El paper de les Associacions d’investigadors en Ciències Socials, amb Joan Bestard (Institut Català d’Antropologia) i Xan Bouzada (Asociación Española de Sociologia de la Cultura) i La investigació al servei de les polítiques culturals. D’altra banda, exposà, juntament amb Pau Raussell, l’experiència L’Institut Valencià d’Art Modern i els cinemes Verdi de Barcelona.
Amb ocasió d’Interacció’2000 participà amb el seminari Europa: entre la Globalització i la subsidiarietat reflexionant al voltant de la Cultura i les Polítiques Culturals.
Vers una Agenda 21 de la Cultura, títol d’Interacció 2004, fou l’escenari de la que ha estat, fins ara, la seva darrera participació com a ponent d’aquestes jornades de reflexió en l’àmbit cultural. El seminari Desenvolupament econòmic i desenvolupament cultural: complementaris o antitètics? Emmarcà la seva conferència L’impacte de l’economia a l’esfera cultural. L’ambigua relació entre el desenvolupament econòmic i el desenvolupament cultural.
Jordi Borja Sebastià (Barcelona, 18 de juny 1941)
Geògraf i polític català, llicenciat en Sociologia i Ciències Polítiques, diplomat en Geografia i Màster en Urbanisme. Actualment és co-director del Projecte de Gestió de la Ciutat a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). 
Ha estat professor de Sociologia Urbana a la Universitat de Barcelona (1968-1972), de Geografia Urbana i Institucions territorials a la Universitat Autònoma de Barcelona (1972-1984) i de la Universitat Politècnica de Catalunya . La seva activitat docent s’exten a Paris, Roma, Nova York, Mèxic i Buenos Aires. Ha realitzat i/o col.laborat en plans, projectes estratègics, estudis i en activitats universitàries a les principals ciutats d’Amèrica Llatina i Europa. Des de 1995 a 2006 fou director de l’Urban Technology Consulting.
Fou vocal de la Societat Catalana de Geografia (1969-1970), director del Màster en Gestió Urbana a la Universitat Politècnica de Catalunya i co-director de l’assessoria dels Plans Estratègics de Rio de Janeiro, Bogotà i Medellín.
Col.labora activament amb els moviments socials en la defensa del dret a la ciutat i a unes condicions urbanes que garanteixin una vida digna pels ciutadans. Com a resultat d’aquest compromís, el 22 de desembre de 2011 va ser escollit nou president de l’Observatori DESC, que treballa al voltant de dos eixos: la defensa dels drets socials i, en especial, per la defensa d’un habitatge digne.
Militant del PSUC des de 1960, va ser diputat en el Parlament de Catalunya des de 1980 a 1984 fou responsable de Política municipal i Moviment Popular de 1974 a 1981.
Ha col.laborat en publicacions com ara L’Avenç, L’Espill, El País o revistes com La Veu del carrer, entre d’altres.
Entre la seva bibliografia destacariem:
- La ciudad conquistada [28], Alianza Editorial, 2003
- Urbanismo en el siglo XXI, UPC, Barcelona, 2003
- Local i global: la gestió de les ciutats a l’era de la informació [29], Taurus edicions, reeditat en 2004, juntament amb Manuel Castells.
- Espacio público, ciudad y ciudadanía, [30] Electa, 2002, amb Valerie Peugeot i Geneviève Dourthe.
- La ciutat conquerida, 2003
- Llums i ombres de l’urbanisme de Barcelona. 2010
- Barcelona, un modelo de transformación urbana. PGU, Quito (1995).
- Nou Barris, de la marginació a la ciutadania [31]. Publicat en el llibro col.lectiu
coordinat per Rafael Prades “Vivendes del Governador. Una història urbana”. Incasol-Reursa. Generalitat de Catalunya (2008)
- Los derechos ciudadanos. Fundación Alternativas, Madrid. Document nº 51 (2004)
- La ciutat del futur, el futur de les ciutats [32](1998) amb Oriol Nel·lo i Colom [33] i Josep M. Vallès
- Estado y ciudad : [34]Descentralización política y participación [34](1988)
- Manual de gestión municipal democrática [35](1987)
El seu pas per Interacció s’inicià el 1998, en la qual, sota el títol de Cultura i poder local exposà la seva ponència Contra la urbanització globalitzada, el dret a la ciutat i a la ciutadania, on revisà les mutacions contemporànies de les ciutats com a elements amb significat específic en el context de la Globalització.
Interacció 2004 comptà novament amb la seva presència com a director del Seminari La participació en la vida cultural que inicià amb la ponència Els nous drets emergents.
Xavier Bru de Sala i Castells (Barcelona, 1952)
Llicenciat en Filologia Catalana, soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i destacat intel·lectual que desenvolupa l’activitat cultural com a escriptor, dramaturg, poeta, periodista d’opinió i traductor i autor de nombroses obres 
teatrals.
Secretari del Centre Cultural PEN Català del 1985 al 1989, fou nomenat director general de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya, càrrec que ocupà del 1988 al 1990. El 21 de gener de 2009 el Parlament de Catalunya ratificà el seu nomenament com a President del primer Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) càrrec del qual dimití l’octubre del mateix any.
Fou comissari de l’exposició Barcelona-Madrid 1898-1998, sintonies i distàncies (1997-1998), per al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
Inicià la seva carrera literària en el camp de la poesia amb la publicació La fi del fil amb què guanyà el Premi Carles Riba de poesia l'any 1972. El 1979 escriu Fràgil, que anys més tard reedita amb un pròleg a mode de poètica (2003). Entre 1984 i 1987 fou director literari d’Edicions Proa. En 1974 obtingué el premi Ciutat de Barcelona de poesía.
És autor de nombroses adaptacions teatrals, com ara Mar i Cel d'Àngel Guimerà (1988), Cyrano de Bergerac d'Edmond Rostand (1987), o Pigmalió de Bernard Shaw (1997). El 2007 publica la seva única novel·la, Cartes d'uns coneguts a una desconeguda. Obres com El descrèdit de la literatura (1999) o els dos llibres escrits a sis mans amb Julià de Jòdar i Miquel de Palol Fot-li que som catalans (2005) i Fot-li més que encara som catalans (2006) deixen entreveure la seva vessant més crítica.
Entre els seus assaigs i obres de crítica literària podem comptar amb Catalunya, Espanya, Europa (1992), Barcelona, proposta cultural (1987) o Reflexions magmáticas (2004).
Recentment, ha estat nomenat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, comissari de l’Any Espriu que commemora un dels autors més insignes de la cultura catalana i que, sota el lema “Ens mantindrem fidels”, vol donar a aquest esdeveniment d’un caire més social i ètic que no polític.
En Interacció 2000, sota el títol Cultura i Servei Públic, participà com a director del Seminari Cultura i Política Cultural.
Javier Brun González (Barcelona, 1960) 
Diplomat en Estudis Avançats en Societat de la Informació i Gestió del Coneixement (UOC), Postgrau en Cooperació Cultural i Polítiques Culturals Euroees (UPF), Postgrau en Gestió i Polítiques Culturals (UB) i Llicenciat en Ciències Químiques, especialitat de Bioquímica (UB).
La seva llarga trajectòria professional abasta tasques com ara:
- responsable de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament d’Osca de 1985 a 2005, càrrec del qual ha estat novament nomenat el 2011)
- Assessor de la Direcció General de Cultura del Govern d’Aragó (2008 -2011)
- Director del Centre Dramàtic d’Aragó (Dic.2005- Mayo 2008)
- Director de la Fira Internacional de Teatre i Dansa, en 1191, 1995 i 2005
- Coordinador del Festiva PERIFERIAS (2000-2005)
Respecte a la seva activitat associativa internacional, ocupa els següents càrrecs:
- Vicepresident de la Fundació INTERARTS, Observatori de Polítiques Culturals, Urbanes i Regionals.
- Secretari del FORUM OF EUROPEAN CULTURAL NETWORKS (1998 -
2000)
- Membre del Comité Executiu de la Xarxa Europea PEPINIÈRES EUROPÉENES
POUR JEUNES ARTISTES
- Membre del Comité Executiu de l’Association des Réseaux dévénements artistiques (AREA)
- Membre del Comité Executiu de On The Move
La seva activitat acadèmica gira al voltant de:
- Càtedra Unesco de la Universitat de Girona, de la qual n’és membre
- Professor a diferents universitats com ara Barcelona (Postgrau en Cooperació Cultural Internacional i Postgrau en Gestió cultural), Saragossa (Màster en Gestió de Polítiques i Projectes Culturals) i Girona (Càtegra UNESCO). A més, és professor de programes de formació en Gestió Cultural adreçats a gestors culturals i artistes en procés d’actualització i formació oberta a distància, en col.laboració amb la ciutat de Toulouse.
Entre la seva bibliografia poden destacar:
Redes culturales. Claves para sobrevivir en la globalización. Madrid: Aecid y Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperación. De esta publicación es el director y co-autor junto con Joaquín Benito y Pedro Canut Ledo. (2008).
Cooperación al desarrollo y cultura : construir oferta y demanda globales. Mercado cultural y equidad (2011)http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:10237&theme=CERC [36]
L’article Emprendimiento y cooperación cultural en G+C : Revista internacional de gestión y cultura, núm 8 (nov-dic 2010), p. 62-65
Participà a les jornades d’Interacció 1998 en les quals, sota el títol de Cultura i Poder local, fou director del seminari que portà com a títol Les petites i mitjanes empreses del sector cultural.
Victoria Camps i Cervera (Barcelona, 1941) 
Catedràtica de Filosofia Moral i Política per la Universitat Autònoma de Barcelona., universitat en la que ha desenvolupat les tasques com a Vice-rectora, professora i catedràtica d’Ètica, que es considera hereva de José Luís López Aranguren i Josep Ferrater i Mora.
Ha estat senadora pel PSC-PSOE ales eleccions de 1993 temps en el qual va presidir la Comissió d’Estudis de continguts televisius del Senat des de la convicció que la televisió pública havia de ser un espai imparcial. Ha estat també consellera del Consell Audiovisual de Catalunya.
Actualment, és Presidenta de la Fundació Víctor Grifolls i Lucas i del Comitè de Bioètica d’Espanya i membre del Consell de Redacció de les revistes Letra Internacional i Isegoría, de l’Institut de Filosofia del C onsell Superior d’Investigacións Científiques.
És defensora de a participació activa de la dona en la vida política, de l’estat del benestar, d’una democràcia participativa i d’una ètica que contribueixi a la formació de la ciutadania.
En 2008 va ser guardonada amb el Premi Menéndez-Pelayo i a octubre de 2012 ho ha estat novament amb el Premi Nacional d’Assaig amb la seva obra El Gobierno de las emociones (Herder, 2011), premi convocat pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esports.
D'entre la seva bibliografia, podriem destacar:
- Virtudes públicas, Premi Espasa d’Assaig, 1990
- Ética, retórica, política. Madrid : Alianza, 1990
- L´interès comú juntament amb Salvador Giner. Barcelona : Fundació Caixa
de Barcelona, 1990
- ¿Una societat incomunicada? : Informació i comunicació II Converses a la Pedrera Moderador: Manuel Parés i Maicas. Barcelona : Centre d'Investigació de la Comunicació. Generalitat de Catalunya, 1993 http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:2052&theme=CERC [37]
- Paradojas del individualismo. Barcelona : Crítica, 1993
- Els Límits de la tolerància . Vilafranca del Penedès : Ajuntament de Vilafranca del Penedès, 1995
- El Malestar de la vida pública. Barcelona : Grijalbo, 1996
- El siglo de las mujeres. Madrid : Cátedra, 1998
- Manual de civisme. Barcelona : Ariel, 1998
- Los valores de la educación . Madrid : Alauda, 2000
- Introducción a la filosofía política. Barcelona : Crítica, cop. 2001
- La Voluntad de vivir : las preguntas de la bioética. Barcelona : Ariel, 2005
- Justícia i responsabilitat en la gestió cultural , Ponència del Simposi Ètica i Intervenció Cultural, LabÈtic: Laboratori Ètica i Intervenció Cultural. Aquestes i altres de les seves ponències s’inclouen en Recull de transcripcions de ponències sobre ètica i intervenció cultural. Barcelona : Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya, 2005 p. 39-44
- Creure en l'educació : l'assignatura pendent. Barcelona : Edicions 62, 2008
- Democracia sin ciudadanos : la construcción de la ciudadanía en las democracias liberales. Barcelona : Trotta, cop. 2010
Interacció 1996, emmarcada sota el títol Les polítiques públiques i la cultura, comptà amb la seva presència en el seminari al voltant de Les poítiques culturals i la cohesió social on presentà la seva ponència Drets culturals, deures institucionals.
A la sessió de cloenda d'Interacció 2002, Polítiques per a la interculturalitat, presentà el document Les responsabilitats ètiques del gestor cultural elaborat per un grup de professionals del Laboratori d'Ètica i Intervenció Cultural (LabÈtic), document que fou contrastat per Eduard Delgado (director d'Interarts), Roberto Gómez de la Iglesia (conseller delegat de Xabide, gestión cultural y comunicación) i Eulàlia Vintró (catedràtica de filosofia grega a la Universitat de Barcelona).
Salvador Cardús i Ros (Terrassa, 12 juny 1954) 
Doctor en Ciències Econòmiques (UAB, 1981), sociòleg, periodista i escriptor. Actualment és professor titular de Sociologia a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual ha estat degà entre 2009 i 2011. A més, fou professor convidat al Fitzwilliam College de la Universitat de Cambridge (1993), a l’Institute for European Studies de la Universitat de Cornell (EUA, 2005) i al Queen Mary College de la Universitat de London (2006)
Forma part del grup de vocals del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) de la Generalitat de Catalunya del qual el president és Carles Viver i Pi-Sunyer, òrgan que té com a objectiu assessorar la Generalitat en el procés de transició nacional de Catalunya.
La seva vessant investigadora es centra en la religió i la cultura, l’anàlisi dels mitjans de comunicació i les identitats nacionals. El seu darrer treball de recerca és Els catalans del segle XX, encàrrec de l’Institut Europeu de la Mediterrània (2003-2005) i que és resultat de la seva investigació al voltant del model català d’integració.
Ha participat en jornades nacionals i internacionals en l’àmbit de l’anàlisi del nacionalisme, tema sobre el qual ha fet conferències a universitats com ara País Basc (1995), Alacant (1992), Cambridge (1993 i 1995), London (1999), Berlín (1999), Cornell (NY, 2005), Braga (2006) o Glasgow (2007).
Fou membre de la Comissió per a l’estudi de les Polítiques d’Immigració del Parlament de Catalunya (2000-2001), del Patronat de la Fundació Cultural Caixa de Terrassa (1990-2004), de l’Observatori de la Infància i l’Adolescència del Departament de Benestar Social i del Comitè de la Bioètica del Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya (fins a 2005).
Actualment, és membre, entre d’altres, del Consell de la Informació de Catalunya del Col.legi de Periodistes, del Consell Assessor de l’Institut Europeu de la Mediterrània, de l’Observatori Català de Civisme.
Col·labora amb Catalunya Ràdio i amb els diaris Avui, La Vanguardia, Diari de Terrassa i Ara.
Ha estat guardonat amb diferents premis com ara el Premi Midas de Periodisme (2009), per la defensa i la promoció de la llengua i la cultura catalana; el Premi Joan Corominas (2007), per a la seva trajectòria personal de compromís amb la llengua i el país; el Premi Serra i Moret de Civisme (1995) o el Premi Nacional de Periodisme (1994).
D’entre la seva bibliografia, podríem destacar:
_ El camí de la Independència (2010)
_ Ben educats. Defensa útil de les convencions, el civisme i l’autoritat (2003)
_ Estalvi, ciutat i progrés (2001)
_ Política de paper. Premsa i poder a Catalunya, 1981-1992 (1995)
com a col·laborador en obres col·lectives:
_ Katalonien. Tradition und Moderne (2004)
_ Un Nou paradigma de la política cultural: estudi sociològic del cas barceloní [38]. J.Rius Ulldemolins sota la direcció de Pierre-Michel Menger i A.Rodríguez Morató. Tutor: Salvador Cardús Ros.
_ El presente del Estado-Nación (2004)
_ Nacionalisme. Debats i dilemes per a un nou mil·leni (200)
Cardús presentà la seva ponència La Cultura: servei públic, indústria o espectacle? a la jornada inaugural de les Jornades Interacció que tingueren lloc del 8 al 10 de maig de 2013.
Professor de Filosofia de la Ciència a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Expert en desenvolupament comunitari a 
Catalunya i en les implicacions socials i culturals de les noves tecnologies, actualment la seva línia de recerca és l’impacte social i cognitiu dels nous mitjans. Ha estat avaluador del Programa de la Unió Europea per a la promoció de continguts digitals E-Content així com a conseller extern de Cultura digital per a Caixaforum, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i Roca Umbert Fàbrica de les Arts a Granollers.
Actualment, forma part del grup de treball de Trànsit Projectes [39]en projectes internacionals al voltant de l’e-inclusió, E-Learning for E-inclusion i Face Value [40]en els que les noves tecnologies es presenten com a eines adients per evitar l’exclusió social. En aquesta línia, ha coordinat el Programa E-Learning per a la Facultat de Lletres de la UAB. A més, en col·laboració amb l’Ajuntament de Granollers i la Universitat Autònoma de Barcelona, ha codirigit, des de Trànsit Projectes, el Postgrau de Desenvolupament Cultural Comunitari.
Paral·lelament ha treballat en projectes de cultura digital com Autobahn, una cartografia de la música electrònica, o la instal·lació Hiperiment, L’hipertext en joc, etc.
Entre la seva bibliografia destaca:
- Cultura digital y vida cotidiana en Iberoamérica [41]. México : Proyecto Internet del ITESM Campus Estado de México, 2010
- Del casal al laboratorio : redistribuyendo el futuro de la cultura [42]. Àngel Mestres, David Casacuberta. Acción pedagógica en organizaciones artísticas y culturales, 2007, p. 136-148
- Redes culturales : una introducción, David Casacuberta, Àngel Mestres. Boletín GC: Gestión cultural, núm. 14, julio 2006
- Creación colectiva: en internet el creador es el público [43]. Barcelona: Gedisa, 2003
- Cognició i emoció. Barcelona: UOC, 2001
- Imaginación democrática y globalización. Madrid: Libros de la Catarata, 2001
Interacció 2010, sota el lema Democràcia cultural i transformació social, el tingué entre els seus convidats. Va presentar la ponència Pautes per a l'elaboració d'un projecte artístic de foment de la participació, dins el bloc temàtic dedicat a La democràcia cultural i el fenomen amateur com a factors de cohesió social.
Xavier Cubeles i Bonet
Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. Membre del Laboratori de Cultura i Turisme de Barcelona Media des de l’any 2009, on dirigeix els projectes específics en l’àmbit de l’economia de la cultura i de les indústries creatives, i participa en el disseny i elaboració d’altres projectes de recerca del Laboratori i de Barcelona Media.
Professor d’economia de les indústries culturals de la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona, i a diferents cursos universitaris de postgrau en gestió i polítiques culturals, i en comunicació.
Excepte un breu incís entre 1989 i 1992 en què treballà en l’àrea de gestió pressupostària del Comitè Organitzador olímpic Barcelona’92, ha realitzat tasques com a investigador i consultor especialitzat en l’àmbit cultural (al CEP- Centre d’Estudis de Planificació i a BCF Consultors).
Els darrers anys, el seu treball s’ha centrat en la realització de plans estratègics i de gestió d’institucions/empreses culturals (com el Pla Estratègic Cultura Catalunya 2021 promogut pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya), estudis sobre la innovació i l’impacte de la revolució digital en les indústries culturals i creatives (com l’European Creative Cluster Lab - ECCL de la European Creative Industry Alliance – ECIA), estudis d’economia aplicada sobre els sectors culturals i creatius (com el Decàleg per a una nova aliança pública – privada en cultura per a la Fundació Barcelona Cultura), el disseny de projectes culturals, i els serveis de consultoria i d’assessorament d’empreses i institucions culturals.
D’entre la seva bibliografia recent, podríem destacar els següents documents:
- Polítiques de comunicació i crisi econòmica a Catalunya, en curs de publicació a l’Informe de la Comunicació a Catalunya 2011-2012, editat per l’INCOM-UAB.
- Les indústries culturals del llibre, fonograma, vídeo i videojoc, en curs de publicació a l’Informe de la Comunicació a Catalunya 2011-2012, editat per l’INCOM-UAB.
- Cultura, crisi i canvi subjacent. El repte de comprendre allò que volem i podem portar a terme, 2012, Barcelona Cultura 11, Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona
- El proyecto global e histórico de Distrito 22@ de Barcelona, 2011, a Ekonomiaz, Departamento de Economía y Hacienda del Gobierno Vasco
- Perspectiva econòmica del sector radiofònic a Catalunya, 2011, a Informe de la Ràdio a Catalunya, Observatori de la Ràdio a Catalunya
- Sostenibilidad y actividades culturales, 2010 a Cultura, empleo y desarrollo, Documenta Universitaria -Publicacions de la Càtedra UNESCO de la Universitat de Girona.
- Els canvis en el model econòmic de la premsa local i comarcal. Referències internacionals i estat de la qüestió a Catalunya, 2010, Premi de Recerca Universitària Premsa Comarcal l’any 2010), Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC).
- Ciudades: nodos de producción e intercambio cultural, 2010, a Ciudades Creativas, vol. 2, Fundación Kreanta.
- Digitalització i indústries culturals (2010) Revista Cultura núm 7. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya
- Políticas culturales y el proceso de mundialización de las industrias culturales [44](2010)
- La producció audiovisual de Catalunya: una visió de conjunt, a La producció audiovisual a Catalunya 2008-2009, Observatori de la Producc ió Audiovisual -UPF (2009)
- Els fluxos econòmics internacionals de Catalunya en activitats culturals (2008) Revista Cultura núm 2, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya
La seva participació en Interacció s’inicià en 1994 on a l'entorn de la Universitat d'estiu de polítiques i gestió cultural, presentà la seva ponència La despesa en cultura a les principals ciutats espanyoles dins el seminari Marc competencial i finançament de la Cultura on compartí taula amb Assumpta Baig i Joan Lluís Amigó.
A Interacció 1996 sota el títol Les Polítiques Públiques i la Cultura, presentà la ponència La producció de la Cultura, entre l'especialització i la deslocalització en el marc del seminari La dimensió econòmica de la Cultura, inclòs dins l'àmbit Polítiques Culturals i Desenvolupament Econòmic.
L’edició Interacció 1998, Cultura i Poder Local, novament comptà amb la seva presència en el marc del debat al voltant de les Ciències Socials i Gestió Cultural on, juntament amb Jordi Pablo (Producciones Improductives) i Arturo Rodriguez (UB) participarem al seminari titulat Seminari metodològic: la producció cultural.
A Interacció 2000, Cultura i Servei Públic ,dirigí, juntament amb Ezequiel Baró, el seminari Indústries Culturals i Polítiques locals.
La darrera participació en aquestes jornades de reflexió i debat fou a Interacció 2004 titulada Vers una agenda 21 de la Cultura en què dirigí el debat Desenvolupament econòmic i desenvolupament cultural: complementaris o antitètics.
Krzysztof Czyzéwski (Varsòvia 1958)
Assagista polonès, actor, productor de teatre I animador cultural. Llicenciat en Literatura Polonesa per la Universitat Adam Mickiewicz de Poznan, la seva activitat es desenvolupa al voltant de les arts escèniques des de 1978 a 1983 període en què treballa com actor i professor de l’Associació de Teatre Gardzienice. 
A mitjans dels vuitanta, va fundar el Teatre Arka i va iniciar el projecte «Ciutat de trobades», a Czarna Dabrowka, en què participaren creadors de teatre i cultura alternatius d'Europa La seva vessant com activista social s’inicia en 1990 quan, amb la caiguda del comunisme, creà la Fundació Progranizce, de la qual l’objectiu era el foment de la cooperació entre cultures i que el consolidà com a institució cultural al seu país. En la línia d’aquest projecte, el 1991 creà i dirigí el Centre d’Art, Cultures i Nacions, plataforma de col·laboració i enriquiment entre cultures de l’Europa de l’Est.
Ha estat membre del Consell de Cultura de Polònia, del Consell de Cultura de la UNESCO en Polònia, del Consell de Cracòvia, Capital Europea de la Cultura a l’any 2000, membre del Consell Polonès-Lituà i president de HALMA , Xarxa Europea de Centres Literaris.
És membre actiu del Parlament Europeu de Cultura des de 2003. Entre 2010 i 2011 li fou assignada la Direcció artística de la candidatura de Lublin com a Capital Europea de la Cultura per a 2016. En 2012 fou nomenat director artístic del projecte Wroclaw 2016, ciutat que va guanyar la candidatura.
Ponent a diferents universitats i institucions, nacionals i internacional com l’Acadèmia de Belles Arts de Poznan, la Universitat de Varsòvia, el New School Universtity de New Cork o el Centre Transregional d’Estudis Democràtics de Cracòvia, ha estat també coordinador de diversos projectes multiculturals del centre i est d’Europa.
El 1993 fundà l’editorial Wydawnictwo Pogranicze i, al mateix any, comenta les seves publicacions a la revista Krasnagruda. Entre d’altres mencions honorífiques se li ha concedit la Medalla de Sant Jordi (Cracòvia 2000), l’Ordre de Giediminas (Lituana 2001) i la Creu Polònia Restituta (2002). En 2006 va ser nomenat al Premi Nova Cultura Nova Europa. En 2007, la Fundació Kronenber li concedí el prestigiós Premi Geiysztor, pel seu treball en el camp del patrimoni cultural.
Entre les seves publicacions podríem destacar:
- The Cultural Identity of Central Europe. Zagreb, 1997
- The Atlantis Complex, or Central Europe After the End of the World. Culture of the Time of Transformation. 2nd International Congress. Poznan, 1999
- Kosovo: The Forgotten art of the Fugue. International Cultural Centre, Cracòvia, 1999. Publicació anual, núm. 8
- From the Borderlands: View of Blackbirds Field. Books in Canada. The Canadian Review of Books. Febrer de 2000, vol. 29, núm. 1
- Ścieżka pogranicza (Camino de frontera), 2001
- The Path of the Borderland. Sitka Center, EUA, 2001
- Zapiski z pogranicza (La línea de regreso), 2008
- A Time For the Provinces. Transregional Center For Democratic Studies. Boletín, vol. 13/2, Nova York, juny de 2003
Polítiques per al diàleg intercultural a escala local, títol d’Interacció 2008, emmarcà la seva ponència La interculturalitat i la creació contemporània, compartint sessió plenària amb Dragan Klaic, analista cultural.
Eduard Delgado Clavera (1949-2004)
Llicenciat en Historia Moderna en la Universitat de Barcelona, en Antropologia per la London School of Economics and Political Science i Postgrau en Art i Educació (Newcastle). 
En 1980 fundà i dirigí els seminaris sobre gestió cultural des del Centre d’Estudis de Cultura i Participació. A partir de 1981 col·laborà amb el Consell d’Europa i la UNESCO on actuà com a consultor en Amèrica Llatina des de 1983. De 1980 a 1984 fou el responsable de la descentralització cultural de l’Ajuntament de Barcelona i donà impuls a la creació dels centres cívics. En 1983 participà com a co-redactor de la Declaració de Bremen sobre polítiques culturals municipals del Consell d’Europa en què es donava rellevància al paper protagonista de les ciutats i s’insistia en la importància de la participació ciutadana, la necessària planificació urbanística i l’ineludible vincle entre desenvolupament cultural i l’econòmic. De 1983 fins a 1991 formà part de l’equip coordinador del programa Cultura i Regions d’Europa al consell d’Europa.
En 1987 fou el primer director dels cursos de postgrau i màster en Gestió i Polítiques Culturals de tot l’estat espanyol. Fou director del Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona entre 1985 i 1992 i director de les edicions d’Interacció entre 1984 i 1994. De 1992 a 1994 fou director de la Divisió de Polítiques Culturals Territorials i Formació del Consell d’Europa. A partir de 1994 fins 1999 fou secretari general i president de la Xarxa Europea d’Investigadors sobre Polítiques Culturals.
Fins a 1992 formà part del Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona. A partir de 1992 i fins a 1994 formà part de la Divisió de Polítiques Culturals del Consell d’Europa. En 1995 fundà Interarts com a Observatori Europeu de Polítiques Culturals Urbanes i Regionals.
Entre la seva extensa bibliografia podem comptar:
- Formación y desarrollo cultural [45]. Eduard Delgado i Alfons Martinell [45]
- La Gestió Cultural en els 90 En Educar, revista del Departament de Pedagogia i de Didàctica [46]0211-819X Núm. 13 (1988), p. 95-103
- Producció artística i gestió cultural [47]
- Políticas culturales en Europa [48](1994)
- Políticas culturales en España [49](1994)
- La Place de la communication dans le developpement regional [50] : Séminaire nº 3, Vilafranca del Penedès (Espagne), 28-30 mai 1986 (1987)
- Atles d´indicadors culturals : Província de Barcelona [51][direcció: Eduard Delgado] (1991)
- Culture et quartiers. Volume 3 Habitants et artistes : entretiens sur le quartier [52]par Michel Steimer; Projet mené sous la direction d'Eduard Delgado (1996)
- Draft final report [53](1991)
- Human resources for cultural participation. Human resorces for cultural participation : New cultural agents for urban neighbourhoods [54]research done by Interarts on local development and cultural participation implications; prepared by Eduard Delgado with Alfons Martinell (1998)
- Culturas urbanas en América Latina y España desde sus imaginarios sociales [55](1999)
En la segona edició d’Interacció, el 1994, Universitat d'estiu de polítiques i gestió cultural, presentà l’Informe: 10 anys de reflexió sobre la cultura de proximitat.
Interacció‘1996 comptà novament amb la seva presència en el àmbit de Polítiques Culturals i intervenció territorial, on exposà la ponència L'Europa Cultura: estats i ciutats, nacions i regions i participà en el debat Cultura i sociocultura: un fals debat? com a representant de l'Observatori d'Interarts juntament amb Toni Puig.
Durant Interacció’1998, sota el títol Cultura i poder local, participà activament amb les ponències Cultura i Territori: Vint anys de reflexió des del Consell d'Europa i L'informe in from the margins del Consell d'Europa incloses en els seminaris Les nocions de Cultura i Territori en l'actuació de les institucions internacionals europees i Bases per a unes noves polítiques públiques per a la Cultura respectivament. A més, va prendre part en el seminari Les plataformes de seguiment i avaluació de les polítiques culturals a Europa i en el debat Europa: el paper dels ens intermediaris entre els poders locals i regionals en l'acció cultural.
Interacció’2000 fou l’última edició en què formà part amb la ponència Els observatoris com a estratègia d’intervenció dins el marc del seminari Els Observatoris culturals a les regions metropolitanes.
Manuel Delgado Ruiz (Barcelona, 1956) 
Llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, és doctor en Antropologia i, des de 1986, professor titular d’Etnologia religiosa al Departament d’Antropologia social de la Universitat de Barcelona (UB). Va cursar el tercer cicle d’estudis a la Section de Sciences Réligieuses de l’École Pratique des Hautes Études a la Sorbona de París.
És coordinador del doctorat Antropologia de l’Espai i del territori, membre del Grup de Recerca en Exclusió i Control Socials de la Universitat de Barcelona i del Grup de Treball Etnografia dels Espais Públics de l’Institut Català d’Antropologia. Col·labora com a docent en el Màster d’antropologia Visual de la UB.
Ha donat conferències a diverses universitats entre les quals la Universitat La Sapienza (Roma), de la Vall (Colòmbia) o Guadalajara (Mèxic).
És director de la Biblioteca del Ciutadà de l’Editorial Bellaterra i de la col·lecció Breus clàssics de l'antropologia de l'Editorial Icària que recull obres de reconeguts antropòlegs com ara Xavier Roigé o Susana Narotzky.
Actualment, forma part de la junta directiva de l’Institut Català d’Antropologia i del consell assessor dels Quaderns d’aquest organisme.
Ha estat col·laborador de El País i La Vanguardia.
L'any 1996 va ser el comissari de l'exposició La ciutat de la diferència que la Fundació Baruch Spinoza i en 1999 va guanyar el XXVII Premi Anagrama d'Assaig [56] amb el llibre El animal público.
El seu treball gira entorn la construcció de l’etnicitat i les estratègies d’exclusió en marcs urbans, les representacions culturals a la ciutat i les noves formes de culte al món contemporani.
La seva bibliografia compta amb els següents títols:
- La Festa a Catalunya, avui [57]. Barcelona. Barcanova, 1992
- Espai, festa i nova etnicitat a Barcelona [58]. Revista de Catalunya, núm. 71, 1993
- Ciutat i immigració [59]. Barcelona, CCCB, 1997
- Dinámicas identitarias y espacios públicos, dins la revista CIDOB d’afers internacionals, núm. 43-44, 1998
- Diversitat i integració: lògica i dinàmica de les identitats a Catalunya [60]. Barcelona: Empúries, 1998
- El animal público: hacia una antropología de los espacios urbanos [61]. Barcelona: Anagrama, 1999
- Ciudad líquida, ciudad interrumpida. Medellín, Universidad de Antioquía, 1999
- El parany multicultural, dins Avui, 5 de novembre de 2000
- Heteròpolis: diversitat urbana i polítiques culturals. dins: Barcelona: metròpolis mediterrània, núm. 52, juliol-setembre 2000
- Carrer, festa i revolta : els usos simbòlics de l’espai públic a Barcelona 1951-2000, dins la Revista d’etnologia de Catalunya, núm. 18, 2001
- ¿Quién puede ser ‘inmigrante’ en la ciudad? [62] en: Exclusión social y diversidad cultural. San Sebastián: Tercera Prensa, 2003. amb Danilo Martucelli i Walter Actis, entre altres.
- Inmigración y cultura [63]. Barcelona: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), 2003
- La Ciudad mentirosa : fraude y miseria del “modelo Barcelona”. [64]Madrid: Catarata, 2007
- La identidad en acción. La cultura como factor discursivo de exclusión y de lucha dins Eikasia: revista de filosofía, núm. 17, 2008
- Sociedades movedizas: pasos hacia una antropología de las calles. [65]Barcelona, Anagrama, 2007
- El espacio público como ideología [66]. Madrid: Catarata, 2011
Manuel Delgado intervingué per primera vegada a Interacció durant les jornades de 1998 on dirigí, juntament amb Joan Bestard (Institut Català d’Antropologia), el seminari titulat Cultura i identitat. Mundialització i heterogeneïtzació a les societats contemporànies i participà en el debat Del mosaic al caleidoscopi. Què s'ha d'entendre per "societat multicultural? on compartí taula a més de Joan Bestard , amb Ariae Chebel (Fundación Nacional de Cièncias Políticas, França) i Miquel Sodupe (Barcelona 2004, Fòrum Universal de les Cultures).
Interacció 2002 comptà de nou amb la seva presència a l’entorn del seminari Patrimoni etnològic, Cultura i Memòria: nous materials per a l'acció local.
Finalment, ha estat present al debat inaugural de les sessions presencials d’Interacció 2013 que fou moderat per Enric Calpena i que es generà al voltant de la ponència de Salvador Cardús, La cultura: servei públic, indústria o espectacle? juntament amb altres reconeguts professionals com ara Valentí Puig, Guillem Martínez i Pilar Parcerisas.
Mikel Etxebarria Etxeita (Zornotza, 1959)
Llicenciat en Història, ha estat membre de la Fundació Aurten Bai i delegat de la llengua basca en el Comit
è de l’Estat espanyol de l’European Bureau for Lesser Used Languages. Fou nomenat vice-conseller de Cultura del Govern Basc en 1992, càrrec que exercí fins el 1995. Actualment, és cap del Servei d’Acció Cultural de la Diputació Foral de Biscaia.
Com a tècnic implicat en la gestió cultural, participa en nombrosos seminaris d’entre els quals podem destacar les següents ponències:
- Espacios: La Cultura en la vida urbana [67]. Jornades de Gestió de la Cultura, Cadis, 1996
- La Planificación de la política cultural, dins Seminarios Cultura y Municipios : Primera recopilación (1998-2002), FAMP : 2004
- ¿Qué significa la Agenda 21 de la cultura para la vida municipal? Conferència en el VI Seminari “Cultura y municipio”. Federació Andalusa de Municipis i Províncies (FAMP), Xerès de la Frontera, 31 de març i 1 d’abril 2005
- Consejos de cultura en las comunidades autónomas. Periférica : Revista para el análisis de la cultura y el territorio. Cadis : Universitat de Cadis, (2010)
- Los procesos de planificación estratégica en la Comunidad Autónoma Vasca, o Retos del sector cultural en el contexto actual: planificación, públicos y profesionales, ponències amb motiu del II Congrés de gestió cultural de Navarra. Atarrabia-Villava, 22 de novembre de 2011
- ¿Para qué sirven las diputaciones? Article inclòs a G+C : Revista de gestión y cultura, núm. 10 (2011) p. 34-43
- Es el tiempo de la política, article en Periférica : Revista para el análisis de la cultura y el territorio. Cádiz : Universitat de Càdis, (2011)
El seu pas per Interacció s’inicià al 1996, sota el títol Les polítiques públiques i la Cultura. Dins aquestes jornades, participà en l’àmbit Polítiques culturals i intervenció territorial amb la ponència Les estratègies de cooperació cultural a escala interregional, juntament amb León Esteve i Carlos Esco, representants de la Diputació de Barcelona i Huesca respectivament.
Cultura i Poder local emmarcà Interacció’98 que comptà novament amb la seva presència en seminari que portà com a títol Elements per a una història de les polítiques culturals. Política i Cultura: les relacions perilloses. En aquesta ocasió, la seva ponència, L'evolució de les polítiques Culturals a Espanya (1975-1998) fou compartida amb Luís Ben, Fundació Provincial Cultural de Cadis, i Joan González Posada de l’Observatori Cultural de Castella i Lleó.
Etxebarria defineix el seu pas per Interacció de la següent manera “Per a mi, Interacció ha suposat i suposa una parada i fonda en el camí. Parada, perquè és un lloc de trobada i, en certa manera, en les primeres edicions va ser una cita de reconeixement com a col·lectiu professional, necessària, quasi única ... Fonda, perquè a Interacció ens hem alimentat com a professionals de la gestió cultural. Interacció sempre ha suposat una talaia interessant i necessària que ens indicava els nous reptes professionals, que ampliava els nostres horitzons d’anàlisi i que ens presentava noves experiències de gestió i apropament a la realitat cultural.” (1)
(1) BD. RevistadelaDiputaciódeBarcelona | 155 | Novembre-Desembre2008
Farré González, Ferran 
Tècnic de gestió cultural responsable d'equipaments del districte 1 a l'ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat. Inicià estudis d’arquitectura tècnica i acabà l'especialitat d'escultura a l’Escola Massana.
De 1982 a 1989 treballà a l’Institut Municipal d’Animació i esplai de l’Ajuntament de Barcelona (IMAE). En 1989 fou cap d’estudis d’ABAST per al Patronat Municipal de Cultura de L’Hospitalet de Llobregat. En 1994 s’incorporà com a director a l’Aula de Cultura Sant Josep, que més tard esdevindrà Centre Cultural Sant Josep, i, posteriorment, també de l’Aula de Cultura La Florida. A partir de 2000 exercirà com a tècnic de gestió cultural del districte.
El 2004, arran d'un encàrrec del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya d'estudiar i definir un estàndar de centre de producció artística, elabora un projecte de modelització dels "centres de producció artística contemporània" susceptible de ser implementat arreu.
L’any 2004 participà en el Laboratori operatiu de centres culturals polivalents organitzat pel Centre d’Estudis Culturals de la Diputació de Barcelona (CERC). Entre 2004 i 2005 coordina i redacta les propostes del Pla estratègic de Cultura de Badalona. Durant aquest període, col·labora com a assessor en els plans d’Olot, Vilafranca del Penedès o Viladecans, entre d’altres. En 2005 participà en el Laboratori sobre Cultura i Proximitat organitzat pel CERC. El 2006 redacta un informe tècnic sobre la situació cultural a Rubí.
En 2008 participà a l’elaboració del Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya a l’àmbit dels equipaments polivalents i redacta un document sobre Equipaments de Nova Generació.
El 2010 organitza i redacta (amb Jordi Oliveras) el “Treball de reflexió compartida sobre la qualitat democràtica des de l’àmbit cultural” per a la Direcció General de Participació Ciutadana.
Ha impartit nombroses conferències a l’entorn de la cultura, l’art i la gestió culturals.
Té un espai web on compatibilitza les reflexions sobre cultura i gestió amb el treball artístic www.vindicacions.cat [68]
En la pràctica artística, treballa en l’àmbit de l’escultura i les instal·lacions.
Entre les seves publicacions destacaríem:
- Barcelona Taller : Propostes per a una intervenció cultural en el territori [69](1991)
- Ciutat Taller i ciutat Aparador : la cultura de creació i la cultura d'espectacle a [70] Barcelona [70](1997)
- Externalització de cases de cultura en Jornadas sobre modelos de externalización de los equipamientos y servicios culturales de titularidad pública – Barcelona, 19 i 20 de setembre de 2007
Participà a Universitat d’estiu de polítiques i gestió cultural d’Interacció 1994 on presentà la ponència Crisi? Quina crisi? En el món de la Cultura, totes. Doncs, benvinguda la crisi !” i on impartí els següents cursos: Introducció general: anàlisi de les polítiques i les iniciatives en el món de la creació i les arts. Enfocament dels temes clau i vies de prospecció i futur i L’articulació pública-privada, finançament, congestió, participació i reciprocitat ambdós amb Clara Garí; i El creador davant el territori i la dinàmica social amb Véronique Brom i Clara Garí.
També les jornades d’Interacció 1996, Les polítiques públiques i la Cultura, comptarem amb la seva presencia moderant el debat El diàleg entre projectes artístics i projectes comunitaris.
La darrera participació a les jornades d’Interacció, fou l’any 2000, Cultura i Servei públic, on, a més de la direcció conjunta amb Carles Giner del seminari Vint-i-cinc anys de Cases de Cultura, presentà dues ponències. D’una banda, Els equipaments culturals i els projectes d’art comunitari en Espanya i, d’altra, El laboratori operatiu sobre els centres culturals polivalents a la província de Barcelona (1999-2000), aquesta última juntament amb Carles Giner (Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya).
Feixa Pàmpols, Carles (Lleida, 1962) 
Catedràtic d’Antropologia a la Universitat de Lleida. Doctor per la Universitat de Barcelona i Doctor Honoris Causa per la Universitat de Manizales (Colòmbia). Ha estat professor visitant a les universitats de Roma, Mèxic, París, Califòrnia a Berkeley, Buenos Aires, Santiago de Xile i Newcastle. Des de 1988 és professor d’Antropologia Urbana i d’Antropologia i Història de la Joventut a la Universitat de Lleida.
Especialitzat en l’estudi de les cultures juvenils, ha dut a terme investigacions a Catalunya i Mèxic al voltant de temes com la violència, la ciutat, l’esport, la memòria oral, la immigració, els moviments socials i les cibercultures.
Ha estat assessor per a polítiques de joventut de les Nacions Unides i vicepresident del Comitè d’Investigació de Sociologia de la Joventut de la International Sociological Association.
Forma part del consell editorial de les revistes Young (UK-India), Nueva Antropologia (Mèxic), Revista Latinoamena de Ciencias Sociales, Niñez y Juventud (Colòmbia). Revista Austral de Ciencias Sociales (Xile), Revista de Estudios sobre Juventud (Argentina), Analise Social (Portugal), Mondi Migranti (Italia), entre altres.
Entre les publicacions podríem destacar:
Llibres
- #GeneraciónIndignada: Topías y Utopías del 15M amb Nofre, J (eds). Lleida: Milenio (2013)
- Bohemios, Rockanroleros & Revolucionarios. La construcción histórica de la juventud en America Latina, amb González, Y. Santiago de Chile: Cuarto Propio (2013).
- De jóvenes, bandas y tribus. Barcelona: Ariel (5ena edició, 2012)
- Jóvenes y espacio público. Del estigma a la indignación amb J. Trilla et al.. Barcelona: Bellaterra (2011)
- El folclore progresivo y otros ensayos. Amb E.de Martino. Barcelona: Museu d’Art Contemporani de Barcelona UAB (2008)
- Global Yourt? Hybrid identities and plural worlds amb P.Nilan. London and New York: Routledge (2006)
- Jóvenes latinos en Barcelona. Espacio público y cultura urbana (direcció). Barcelona: Anthropos (2006)
- Jóvenes sin tregua : culturas y políticas de la violencia [72]amb F.Ferrándiz (eds). Barcelona: Anthropos (2005)
- Música i ideologies: mentre la meva guitarra parla suaument [73] amb J.R.Saura i J.de Castro (eds). Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Publicacions en revistes
- The #spanishrevolution and Beyond. Cultural Anthropology Online (2012)
- Youth studies in Latin America. On social actors, youth policies and new citizenships amb P.Oliart. Young (2012)
- La globalización alternativa y los novísimos movimientos sociales amb J.Juris i I Pereira. Revista del Centro de Investigación Universidad de La Salle (2012).
- De la Generación X a la Generación @ amb M.Portillo, M.Urteaga i O.Aguilera. Última Década (2012)
- Juventud, espacio propio y cultura digital Revista Austral de Ciencias Sociales (2011)
- El imperio de los jóvenes Le Monde Diplomatique (2010)
Carles Feixa participà per primera vegada a les jornades presencials d’Interacció 2006, Polítiques culturals de proximitat, al seminari Conflictes de proximitat on compartí taula amb George Yudice (director del Center for Latin American & Caribbean Studies –NY University-).
L’edició d’Interacció 2010, titulada Democràcia cultural i transformació social, comptà novament amb la seva participació on dins l’àmbit La democràcia cultural i el fenomen amateur com a factor de cohesió social presentà la ponència Cultura jammer i participació social, juntament amb Gabriela Berti (filòsofa de la Cultura i especialitzada en la cultura hip-hop).
Clara Garí i Aguilera 
Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Barcelona, Licènce Spéciale en Histoire de l’Art per la Université Catholique de Louvain-la-Neuve (Bèlgica), és actualment directora del Centre de Creació Contemporània Nau Côclea de Camallera (Girona), que, des del 1995, està orientat a la investigació al voltant de la música, les arts visuals i audiovisuals, l’art públic, el pensament contemporani i les noves tecnologies. És, a més, membre de la Comissió Executiva de l'Associació d'Artistes Visuals de Catalunya.
Performer, editora i escriptora, ha dut a terme projectes de creació d’imatge i música experimental. Ha estat professora de Màster d’Interfaces digitals a Elisava, Escola Superior de Disseny i Ingenieria de Barcelona i de Esdi, Escola Superior de Disseny de Sabadell i directora del Projecte Horitzó TV Blocs&Clubs. Actualment, és professora a la Universitat Oberta de Catalunya al Màster de Gestió Cultural.
Interacció’94, sota el títol Universitat d’estiu de polítiques i gestió cultural, la comptà entre els seus conferenciants en qualitat de Presidenta de l’Associació Cultural Côclea i Directora de La Galeria 13. Introducció general: anàlisi dels temes claus i vies de prospecció i futur, L’articulació público-privada: finançament, co-gestió, participació i reciprocitat compartint debat amb Ferran Farré, i El creador davant el territori i la dinàmica social amb Véronique Brom i Ferran Farré marcaren el seu pas en el debat d’aquesta edició.
Durant Interacció 2002, Polítiques per a la interculturalitat,participà a les Converses al pati titulades No Divos, la innovació en els espais i serveis de Cultura, juntament amb altres professionals com Gustavo Sánchez, Paco Higueras o Roger Bernat.
A la darrera edició de les jornades presencials d'Interacció 2013 titulades El valor públic de la Cultura, participà en el debat moderat per Xavier Graset, Innovació en temps de penúria, juntament amb altres tertulians com ara Laura Huerga (editora de Raig Verd), Joan Oller (director del Palau de la Música), Vicenç Altaió (director de l'Arts Santa Mònica) i Ingrid Guardiola (gestora cultural i professora de la UdG i de la UPF).
Enrique Gil Calvo (Osca, 1946)
Llicenciat i Doctor Summa Cum Laude en Sociologia per la Universitat Complutense de Madrid on va obte
nir premi extraordinari de llicenciatura i va ser número 1 de la seva promoció. Actualment, és professor titular de Sociologia de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia d’aquesta Universitat especialitzat en Sociologia Política, Teoria Sociològica, Sociologia de l’Edat, el Gènere i la Família i Sociologia de la Cultura.
És Premi Anagrama d’Assaig (1977) amb Lógica de la Libertad, Premi San Patricio de Ensayo (1988) amb Función de toros, Premi Espasa de Ensayo (1991) amb Estado de fiesta i Premi Internacional de Ensayo Jovellanos (2006) amb La ideologia española.
Combina la seva tasca pedagògica amb la col·laboració en el diari El País de Madrid i de la revista Claves de razón práctica. A més, ha publicat nombrosos treballs a revistes com ara Cuadernos Hispanoamericanos, Revista de Occidente, Revista Española de Investigaciones Sociológicas o Revista de Juventud.
Entre la seva extensa bibliografia destacaríem:
- Ocio y prácticas culturales de los jóvenes. Publicaciones de Juventud y Sociedad, Madrid 1985
http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:5156&theme=CERC [74]
- Estado de fiesta : feria, foro, corte y circo. Espasa Calpe, Madrid, Premi Espasa de Ensayo (1991)
http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:8682&theme=CERC [75]
- El destino: progreso, albur y albedrío Paidós, Barcelona, 1995
- El miedo es el mensaje Alianza, Madrid, 2003
- La lucha política a la española Taurus, Madrid, 2008
- Crisis crónica Alianza, Madrid, 2009.
- El destino del lector en La educación lectora: encuentro iberoamericano, Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Madrid, 2001, p. 13-26
- La lidia de Leviatán: ideología española, cultura pública y ciudadanía en El Estado y los ciudadanos, coord. por Antonio Morales Moya, Sociedad Estatal España Nuevo Milenio, Madrid, 2001 p. 205-220
- Los depredadores audiovisuales: juventud urbana y cultura de masas. Pozuelo de Alarcón (Madrid): Minor Network, 2001. 142 p. http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:246&theme=CERC [76]
- El miedo es el mensaje: riesgo, incertidumbre y medios de comunicación. Alianza Editorial, Madrid, 2003. 320 p.
Com a coautor podríem esmentar:
- Retos de futuro para el estado de bienestar, en Administración pública y estado de bienestar, coord. per Manuel Herrera Gómez, Antonio Trinidad Requena, Civitas, Madrid, 2004, p. 53-72
- El gran carnaval. Tradiciones, traducciones y traiciones, Antonio Ariño Villarroya (coord.). Las encrucijadas de la diversidad cultural. Centro de Investigaciones Sociológicas, Madrid, 2005, p. 337-352
Entre els seus articles:
- Los intereses culturales y la pasión por la cultura en Claves de la razón práctica, núm. 93, 1999, pag. 19-25
- L’eclipse del capital social en Claves de la razón práctica, núm.164, 2006, p. 42-49
Vers una Agenda 21 de la Cultura, títol que englobà Interacció’2004, el professor Gil Calvo participà en el seminari Els mals de les identitats culturals en un món divers amb la ponència Cruce de culturas: tradiciones, traducciones y traiciones inclosa a l’àmbit de Conflictes identitaris.
Interacció’2006, al voltant de les Polítiques Culturals de Proximitat comptà novament amb la seva presència al debat Espai Públic i Proximitat on compartí espai amb Carlos Alberdi com a director general de Cooperació i Comunicació Culturals del Ministeri de Cultura d’Espanya.
Salvador Giner de San Julián (Barcelona, 1934)
Es llicencià i doctorà en Sociologia per la Universitat de Chicago (EUA), llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i doctorat en Dret (sociologia) per la Universitat Autònoma de Barcelona. L’any 1989 obtén la Càtedra de Sociologia de la Universitat de Barcelona d’on actualment és catedràtic emèrit.
Fou un dels fundadors de l'Associació Catalana de Sociologia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, des del 1979, i en fou president en dues ocasions. Des de l'any 2005 presideix l'Institut d'Estudis Catalans, la màxima institució acadèmica del país.
Entre els seus interessos científics hi ha la història de la filosofia social, les teories generals sobre les societats modernes, la relació entre la filosofia moral i la ciència social, i l'anàlisi macrosociològica de les societats mediterrànies - Itàlia, Grècia, Portugal, Espanya, Catalunya- en els quals ha dirigit i publicat diversos estudis empírics.
Fundà i presidí la Federació Espanyola de Sociologia i ha estat membre del Comitè Executiu de l'Associació Internacional de Sociologia, així com cofundador de l'European Sociological Association. Fou director i fundador de l'Institut d'Estudis Socials Avançats del CSIC (Barcelona, Madrid, Còrdova) i director del Departament de Sociologia a la Brunel West London i a la Universitat de Barcelona. Editor de la Revista Internacional de Sociología (1991-2004); director asociado de International Sociology (1987-1990) i membre del Consell de Redacció de Sociology (1982-1986) i de l’European Journal of Social Theory des de 1996.
Ha realitzat estudis de postgrau a la Universitat de Colònia (Alemanya) i ha estat professor a diverses universitats europees i americanes: Cambridge, Lancaster, Londres, Roma, Pavia, París, Chicago i Mèxic, entre d'altres.
És, a més, redactor i assessor de la Gran Enciclopèdia Catalana.
Algunes de les principals distincions que ha rebut són el Premio Nacional de Sociología y Ciencia Política del Centro de Investigaciones Sociológicas (2006) i el Premio Nacional de Ciencias Sociales (Madrid, 2008). És Doctor Honoris Causa per la Universitat de Valencia (Veneçuela) i membre permanent del Comitè Científic del Premio Europeo Amalfi per la Sociologia e le Scienze Sociali (concedit a Itàlia) i del seminari internacional que l'acompanya. En 1995 la Generalitat de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi.
Entre les seves publicacions cal destacar:
- La societat de masses (1961), publicat en català i traduït més tard a l'anglès (Nova York i Londres) i al castellà (Barcelona).
- Història del pensament social (1967 [77])
- Sociología [78] (1968 [79])
- El progreso de la conciencia sociológica (1971 [80]).
- L'estructura social de la llibertat (1971), posteriorment desenvolupada i publicada de nou en altres llengües.
- Europa contemporánea: estructuras sociales y pautas culturales (1978 [81]).
- Comunió, domini i innovació: per una teoria de la Cultura [82] (1985)
- El destino de la libertad [83](Premi Espasa d’Assaig , 1987)
- Ensayos civiles [84](1987)
- La governabilitat i l'esdevenidor de les societats modernes (1990). (coautor)
- La cultura catalana: el sagrat i el profà (1996) del qual fou director i coautor
- Carta sobre la democràcia (1996)
- Manual de civisme (1998) del qual fou coautor, escrit tot en català i traduït després a diversos idiomes.
- La societat catalana (Premi del Col·legi d'Economistes l'any 2000)
- Las encrucijadas de la diversidad cultural [85](2005)
- Cultura popular avui [86](2007)
Va participar per primera vegada en Interacció a l’edició de 1996 on dins l’àmbit de les Polítiques culturals i cohesió social presentà la seva ponència L'estat de l'Estat del benestar com a director de l'Institut d'Estudis Socials Avançats del CSIC. Interacció’10 comptà de nou amb la seva presència on exposà la conferència La cultura popular en el món global: reptes i replantejaments al voltant del debat sobre La Cultura popular i l’Associacionisme cultural.
Juan Goytisolo Gay (Barcelona, 1931)
Intel·lectual, poeta, escriptor, traductor i crític literari. En 1952 abandonà els seus estudis a la Facultat d
e Dret de la Universitat de Barcelona i en 1956 s’instal·là a Paris on començà a treballar com assessor literari de l’editorial Gallimard. Entre 1969 i 1975 imparteix classes de Literatura a les universitats de Califòrnia, Bòston i Nova York.
Viure a Marroc, Paris, Estats Units i Espanya va contribuir a la seva perspectiva oberta i enriquidora de la ciutat on l’interculturalisme representaria la suma d’identitats sense implicar la necessitat de renunciar a cap d’elles vers el multiculturalisme que, des del seu punt de vista, té com a conseqüència la creació de guetos.
Fins a l’actualitat, ha estat guardonat amb els següents premis: el Premio Joven Literatura, amb El Mundo de los Espejos (1952), el Premi Europalia de la Comunitat Europea (1985) en reconeixement a la seva prolífica obra, el Premi Nelly-Sachs de la ciutat de Dortmund per la seva dedicació al diàleg entre cultures (1993), la desena edició del Premi Méditerrannée per Cuaderno de Sarajevo (1994), el Gran Premi Proartes de Narrativa Iberoamericana y del Caribe per Reconeixement (1997), el Premi Octavio Paz de Poesia i Assaig a Mèxic (2002) i el Premi de Literatura Llatinoamericana Juan Rulfo (2004).
En novembre de 2008, el Ministeri de Cultura d’Espanya li concedí el Premio Nacional de las Letras Españolas en reconeixement a la seva trajectòria literària, i en 2009 se li concedí el Premio de las Artes y las Culturas de la Fundación Tres Culturas. Finalment, en 2012, acumulà tres premis: el Premi Cultura, Planeta y Océanos Sostenibles que atorga la Fundación Baile de Civilizaciones, el Premio Spiros Vergos i el Premio Internacional de Literatura de Formentor.
És col·laborador habitual en premsa i autor d’una extensa bibliografia que abasta gèneres com el reportatge, la literatura de viatges, les memòries, a més de la narrativa i l’assaig algunes de les quals van estar prohibides a Espanya per la censura franquista.
La seva trajectòria narrativa evoluciona, segons la crítica, des de la dicotomia joventut i món adult fins a la crítica de la realitat global d’Espanya, passant per un enfocament crític-social de la realitat.
D’entre els seus títols, podríem destacar:
- Juegos de manos (1954),
- Señas de identidad (1966),
- Las virtudes del pájaro solitario (1988)
- Aproximaciones a Gaudí en Capadocia, (1990)
- Metàfores de la migració [87](2004)
- Diàlegs sense fronteres [88](2007)
- El Exiliado de aquí y allá : la vida póstuma del Monstruo del Sentier [89](2008)
Juan Goytisolo participà a la sessió inaugural de la novena edició d’Interacció, en 2008, titulada Polítiques per al diàleg intercultural a escala local amb la ponència La diversitat en un món complex.
Guardiola Sánchez, Ingrid (Girona, 1980) 
Professora universitària, investigadora, articulista i gestora cultural. Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra (2002) i doctorada en Humanitats per la mateixa universitat (2004).
En el món de la gestió cultural ha desenvolupat, entre d’altres, les següents tasques: documentalista audiovisual per al Canal Cultural de Televisió Espanyola (2008); documentalista i programadora audiovisual freelance al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona des de 2001; coordinadora, productora i co-directora de MINIPUT (19a Mostra de TV de Qualitat) des de 2002; co-directora del FAAV’03 (Festa d’Arts Visuals) a través de l’Associació de Joves Creadors Audiovisuals; programadora des de 2005 de Cinema Truffaut de Girona des del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona; i co-directora i productora del Festival Surpas durant les edicions 2008-2011.
Ha participat en diversos seminaris i congressos com ara el I Congrés Internacional Mutacions del Gest al Cinema Europeu organitzat per la Universitat Pompeu Fabra (2012) o el I Seminari Internacional en Humanitats, també de la UPF (2008).
Entre d’altres, és col·laboradora habitual des de 2011 de Cultura/s, suplement cultural de La Vanguàrdia i membre del Consell assessor des de juny de 2012. Ha col·laborat en la secció de llibres El cabaret elèctric (2012) i en el pròleg al llibre Maneres de no entrar a casa d’Alícia Kopft, un dels projectes guanyadors de les beques KREA de l’Ajuntament de Girona.
Podríem destacar altres publicacions com ara:
- Adaptacions cinematogràfiques d’obres literàries ambientades a Barcelona. Articles per a la revista L’Avenç dins el monogràfic sobre Barcelona (2007)
- Invitacions a la reconciliació: la immigració a través de programes divulgatius de proximitat, article dins l’especial Televisió i immigració dels Quaderns del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (núm. 23-24)
- Apunts, notes i personatges per a una futura novel·la negra ambientada en el Raval, Edicions Montflorit (2008)
- Nuevos formatos de ficción televisiva, dins La ficción audiovisual en España, editat per Miquel Francès i Germán Llorca, Editorial Gedisa, Barcelona (2012)
El seu primer pas per Interacció ha estat a les darreres jornades presencials de 2013 en què, juntament amb Vicenç Altaió (director de l’Arts Santa Mònica), Laura Huerga (editora de Raig Verd), Joan Oller (director del Palau de la Música) i Clara Garí (artista i directora de Nau Coclea), participà en el debat moderat per Xavier Graset, al voltant de la Innovació en temps de penúria.
Huerga Ayza, Laura 
Editora i cofundadora de Raig Verd, editorial que durant el seu primer any de vida ha guanyat tres premis independents: Premi Llibreter per A dalt tot està tranquil de Gerbrand Bakker, Premi Liberis Liber per M’agradaria d’Amanda Mikhalopulu i el Premi Núvol per la traducció que Ferran Ràfols fa ver de Moo Pak de Gabriel Josipovici.
Interacció 2013, en aquesta edició titulada El valor públic de la cultura, ha estat escenari de la seva participació en el debat Innovació en temps de penúria que, moderat per Xavier Graset, va comptar amb altres tertulians com ara Vicens Altaió (director de l’Arts Santa Mónica), Joan Oller (director del Palau de la Música Catalana), Clara Garí (artista i directora de Nau Coclea) o Ingrid Guardiola (gestora cultural i professora de la UdG i de la UPF).
Hurstel, Jean 
Fundador i president de Banlieues d’Europe, xarxa contra l’exclusió social fundada el 1990. Banlieues federa projectes culturals i artístics a barris marginals arreu del continent europeu que esdevé eina per a la promoció del diàleg intercultural i la diversitat cultural.
Estudià a l’École Nationale Supérieure d’Art Dramatique de Strasbourg (TNS) i fundà el théâtre universitaire al mateix temps que cursà els estudis de filosofia.
De 1992 a 2003 dirigí el centre cultural La Laiterie Centre européen de la jeune création (Strasbourg) del qual la intenció és oferir una gran varietat de propostes artístiques contemporànies. Des de 2003, és expert del programa Urbact de la Comissió europea. Des de 2006 és president des Halles de Schaerbeek (Brussel·les).
Entre les seves publicacions podríem destacar:
- La Ville entre nation et marché: Allégorie de la culture [90], en L’observatoire, núm. 12 (1996)
- Nouveaux enjeux et nouveaux defis des centres culturels regionaux [91]. Ministère de la Communauté française de Belgique. Direction générale de la culture. Service del Centres culturels (2004)
- Réenchanter la ville : voyage dans dix villes culturelles européennes [92]. Paris: L´Harmattan (2006)
- Une nouvelle utopie culturelle en marche? Essai sur une autre vision de l'action culturelle en Europe [93]. Toulouse: Éditions de l'Attribut, cop.(2009)
- Dynamique artistique et culturelle et Développement urbain: une vision européenne. Revue de l’Observatoire des Politiques Culturelles (2009)
Jean Paul Hurstel participà per primera vegada a Interacció amb motiu de La Universitat d’estiu de polítiques i gestió cultural que tingué lloc en 1994, en què presentà Banlieues de l’Europe com a experiència i on, juntament amb Claude Veron, impartí el curs Els espais i les arts: equipaments i infraestructures, funcions, usos, funcionament i gestió.
Interacció 1996, amb el títol Les polítiques públiques i la cultura, comptà novament amb la seva presència. En aquesta ocasió, com a representant de La Laiterie, presentà la ponència La Cultura i els nous fenòmens d’exclusió social emmarcada en el seminari El benestar i la cultura en l’àmbit Polítiques culturals i cohesió social.
La darrera participació fou a Interacció 2002, titulada Polítiques per a la interculturalitat, on impartí el curs Interculturalitat, conflicte, poders locals. Tres hipòtesi, una síntesi.
Huysmans, Frank (1970) 
Llicenciat en Sociologia i Ciències de la Comunicació (1992). En 2001 obtingué el doctorat en Ciències Socials a la University of Nijmegen (Netherlands). Investigador i consultor d’estratègia en l’àmbit de la comunicació pública, tasques que, actualment, compagina amb la de professor de Biblioteconomia i Ciències de la Informació a la Faculty of Humanities of the Library Science University de Amsterdam des de 2005.
De 2001 a 2010 treballà com a investigador al Netherlands Institute for Social Research (SCP) assessorant al govern holandès respecte als mitjans de comunicació i política cultural.
De 2010 a 2012 fou responsable d’investigació i coneixement en el Netherlands Institute for Public Libraries.
És coautor d'alguns llibres entre els quals destacaríem:
- Achter de schermen. Sociaal en Cultureel Planbureau, amb De Haan, Jos i Van Den Broe, Andries (2004)
- The Netherlands : Archives, Libraries, and Museums, amb Ketelaar, Eric I Van Mensch, Peter. Encyclopedia of Library and Information Sciences. Taylor & Francis, New York, 2009.
- The Library At School: Effects on reading attitude and reading frequency, amb Kleijnen Ellen, Broekhof, Kees i Van Dalen, Thomas.
Intervingué a les jornades presencials d’Interacció 2013 en el debat Com fer visibles els beneficis de la Biblioteca Pública a la societat, moderat per Sílvia Rabat (Gerència Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona) i presentat per Jordi Permànyer (Gerent de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona), en qual participaren també Manuela Barreto Nunes (directora de la Biblioteca Universidade Portucalense) i Rosa Togores (Servei de Planificació i Avaluació de la Diputació de Barcelona).
Dragan Klaic (Sarajevo 1950-2011) 
Escriptor, professor i analista cultural especialitzat en arts escèniques contemporànies, polítiques culturals europees, estratègies de desenvolupament cultural, cooperació cultural internacional, interculturalitat i memòria cultural.
Graduat en dramatúrgia a Belgrad (1973) i doctorat en historia del teatre i Crítica teatral a Yale University School of Drama (1977), fou professor de la Historia del Teatre de la Facultat d’Art Dramàtic de la Universitat d’Art de Belgrad (1978-1991). Professor també a la Universitat d’Amsterdam (1998-2003), col.laborà com a ponent a les Universitats de Leiden, Budapest, Istanbul, Belgrad i Bolonya. De 1992 a 2001. fou director del Theater Institut Nederland, (Amsterdam).
Cofundador del teatre europeu Euromaske Trimestral Europea i també de la Fundació Félix Meritis. S’implicà en projectes adreçats a la preservació del patrimoni cultural i el desenvolupament de polítiques a nivell local i nacional. Fou president del European Festivals Research Project, de l’European Network of Information Centers for the Performing Arts i de l’European Forum for the Arts and Heritage. De 2002 a 2004 moderà també el Reflection Group of the European Cultural Foundation.
Juntament amb Rose Fenton, director i fundador del Festival Internacional de Teatre de Londres, posà en marxa el Projecte Europeu de Recerca de Festivals i assessorà la candidatura de la ciutat polonesa de Lublin com a Capital Europea de la Cultura 2016.
Editor de la revista Theater (EEUU) els seus articles van ser publicats a nombroses revistes d’arreu del món. Entre la seva bibliografia destacaríem:
- The Plot of the FUture: Utopia and Dystopia in Modern Drama, Ann Arboro, MI, Univ. of Michigan Press (1991)
- Exercises in Exile, 2004
- Europe as a Cultural Project, 2005
- Mobility of imagination: a companion guide to international cultural cooperation, 2007 http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:8581&theme=CERC [94]
- Resetting the Stage: Public Theatre Between the Market and Democracy, Bristol, Intellect
- Europe as a Cultural Project, Amsterdam, Eurp. Cultural Foundation (2005)
- Terrorism and Modern Drama, Edinburgh, Edinburgh Univ. Press. Dragan Klaic & John Orr, Eds. (1990)
- Shifting Gears/Changer de vitesse, Amsterdam, TIN. Rudy Englander & Dragan Klaic, Eds. (1998)
A Interacció 2008, sota el títol Polítiques per al diàleg intercultural a escala local, participà a la sessió plenària La interculturalitat i la creació contemporània juntament amb Krzysztof Czyzéwski, president de la Fundació zona Fronterera de Polònia.
Ronaldo Lemos (Araquari, 1976) 
Llicenciat i doctorat en dret per la Universitat de Sao Paulo, és Màster de la Facultat de Dret de Harvard i catedràtic de Dret de la Propietat Intel·lectual de la Facultat de Dret de Sao Paulo de la que fou professor de Sociologia del Dret. És membre associat del Center for Information Technology Policy de la Universidad de Princeton.
És director del Centro de Tecnología y Sociedad de la Escuela de Derecho de la Fundaçäo Getúlio Vargas (FGV) de Rio de Janeiro. També és director de Creative Commons Brasil . Entre les tasques que desenvolupa pel Govern Federal de Brasil esmentar que és un dels quatre membres de la Comissió per al Comerç Electrònic designats pel Ministeri de Justícia de Brasil, treballa per a la implementació del software lliure i desenvolupa tasques al voltant de les polítiques culturals digitals per al Ministeri de Cultura del seu país.
Lemos fou un dels dos principals creadors del Marc Civil dóna Internet, projecte de llei impulsat pel Ministeri de Justícia brasilera i coordinat conjuntament amb el Centre de Tecnologia i Sociedade de la FGV, del qual la finalitat de regular la Internet brasilera protegint els drets civils, la privacitat i la neutralitat d ela xarxa.
Coordina els projectes Cultura Livre i Negocios Abiertos, aquest últim iniciativa internacional que desenvolupa en Brasil, Argentina i Colòmbia. És comissari del TIM Festival, el festival de música més important de Brasil.
És un dels fundadors de Overmundo, guanyador del Golden Nica a la categoria de “comunitats digitals” concedit per Prix Arts Electronia 2007.
És columnista setmanal a Folha de Säo Paulo, i a la revista Trip, aquesta última de tirada mensual.
És autor dels següents llibres:
- Comércio Electrônico (2001)
- Conflictos sobre Nomes de Domínio e Outras Questôes Jurídicas da Internet (2003)
- Direito, Tecnologia e Cultura, FGV Press (2005)
- From legal commons to social commons: Brazil and the cultural industry in the 21st century [95], Oxford, Centre dor Brazilian Studies (2007)
- Tecnobrega: o Pará Reinventando o Negócio da Música [96](2008)
Interacció 2010, sota el lema Democràcia cultural i transformació social, comptà amb la seva presència a la sesió plenària on presentà la ponència Cultura de lliure accés versus propietat intel.lectual.
Esteve León Aguilera 
Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, Diploma en Funció Gerencial a les Administracions Públiques d’ESADE, és actualment comissionat de Prospectiva Social i Cultural de l’Àrea de la Presidència de la Diputació de Barcelona.
Ha estat coordinador de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona. Ha exercit com a professor en diversos plans formatius al voltant de la gestió cultural i vocal d’organismes amb participació de la Diputació de Barcelona com ara el Gran Teatre del Liceu, el Consorci de les Drassanes, la Fundació Teatre Lliure, el Consell General del Consorci de Comunicació Local (CCL), el Consell d’Administració de la Xarxa Audiovisual Local (XAL), el consell General del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) o la Junta de Govern de l’Institut del Teatre.
Ha estat coordinador, membre del comitè organitzador o científic a les edicions d’Interacció entre 1994 i 2006.
Actualment coordina el Pla Estratègic Catalunya Cultura XXI impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i forma part del seu comitè de direcció.
És vicepresident de l’Associació TRAM-Tradicionàrius, membre del consell editorial d’Enderrock, secretari del jurat dels premis APPEC, vocal de l’associació Barnasants i patró del Teatre Lliure.
Dirigeix el mòdul Marc jurídic i institucional del postgrau de Gestió d’Entitats, Institucions i Plataformes Culturals de l’IDEC (Universitat Pompeu Fabra), del qual és també professor.
Entre les seves publicacions:
- Els espais per a la cultura amb Xavier Marcé,revista Referencias, n. 5, Ministerio de Cultura (1989)
-Llibre Blanc de la Cultura a Catalunya: un futur per a la cultura catalana, redactor, Ferran Mascarell, editor, Edicions 62 (1999)
- Cultura i municipi. Agenda 21: necessitats i reptes a Cultura i poder local. Reflexions i propostes des de la Taula de Regidors de Cultura de la província de Barcelona, p, 117-119 (2000)
- La política cultural en la construcció de l’espai metropolità a Barcelona Metròpolis Mediterrània, núm. 52, juliol-setembre, p. 34-37 (2000)
- La gestión asociativa de un proyecto público: el caso del CAT, en Gestión de proyectos culturales, Ariel Practicum, p. 179-210 (2001)
- El planejament com a estratègia, a Cultura i municipi: polítiques culturals municipals a Catalunya: 60 aportacions, p. 227-230 (2007)
Inicià la seva participació en Interacció a l’edició de 1996 Les Polítiques Públiques i la Cultura, al debat Les estratègies de cooperació cultural a escala interregional en el marc del seminari dedicat a les Polítiques Culturals i la Intervenció territorial, compartint taula amb Mikel Etxebarria, de la Diputació Foral de Bizkaia i Carlos Esco de la Diputació d’Osca.
Interacció 2000, sota el títol Cultura i Servei Públic, tornà a comptar amb la seva participació com a coordinador de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona al seminari Nous espais per a la Cultura a Europa conduint la sessió Vers a una nova dimensió territorial dels Centres d’Art.
José Luis López-Aranguren Jiménez ( Àvila, 1909 – Madrid, 1996 )
Filòsof, assagista i professor. Llicenciat en Dret i Filosofia i Lletres per la Universitat Complutense de Madrid, aconseguint en 1955 la Càtedra d'Ètica i Sociologia en aquesta mateixa universitat, de la qual va ser apartat en 1965 en manifestar-se contra el règim franquista. Tot i així continuà la seva docència a universitats estrangeres en qualitat de professor visitant, com ara a EEUU (Berkeley) o a Mèxic. 
Les seves investigacions reflexionaven al voltant de l’ètica i la religió catòlica en clau progressista i innovadora que el portà a dissenyar un particular concepte “d’Estat de justícia social”, aliè a tota intervenció totalitària, que comportà la seva expulsió de la Universitat.
El 1989 fou premiat amb el Premi Nacional d'Assaig i el 1995 amb el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats, juntament amb l'Agència de notícies EFE.
Les seves obres són una reflexió sobre ètica, política i religió al voltant de les repercussions d’una societat tecno-científica. Entre la seva bibliografia podríem destacar:
- Catolicismo y protestantismo como formas de existencia (1952)
- Ética (1958)
- La cultura española y la cultura establecida [97](1975)
- Propuestas morales (1985)
- El buen talante (1985)
La sessió inaugural d’Interacció’94 fou escenari de la seva conferència on emfatitzava que la relació entre Estat i societat hauria de tenir un caire més solidari.
Fèlix Manito Lorite (Baeza, 1956) 
Historiador, periodista i gestor cultural. Actualment president i director de Fundació Kreanta (www.kreanta.org [98]) des de la seva constitució al 2007.
Llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, Màster en Gestió Cultural per la Universitat de Barcelona i Diplomat en Gestió Pública per ESADE. Ha estat professor de Sociologia i Economia del Lleure al Estudis d’Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya i professor de Planificació i control de la gestió pública del Departament de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra.
Fèlix Manito inicià la seva activitat en l’àmbit de la consultoria l’any 2000 al incorporar-se a GFE Associats S.A. com a Director de Projectes de l’Àrea de d’Estratègies Territorials. Anteriorment havia desenvolupat la seva tasca professional com a directiu de l’administració pública a l’Ajuntament de Sant Boi de 1986 a 1999 com a Gerent del Patronat de Cultura, Director de l’Àrea de Serveis Personals i Coordinador del Gabinet de Planificació.
Anteriorment, havia estat editor i periodista a l’Editorial Crítica (Grup Editorial Grijalbo), Mundo Diario, Diari de Barcelona i de la revista L’Avenç, de la qual va ser fundador i subdirector. Fou també membre fundador i director de l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (1994-1996).
Com a director de Kreanta ha estat consultor de la Comunitat Europea, el Banc Mundial i altres institucions internacionals a Amèrica Llatina i el Magrib, en concret, ha col·laborat amb institucions de la Unió Europea, el Ministeri de Cultura, l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional, l’Organització d’Estats Iberoamericans, la Generalitat de Catalunya, o la Diputació de Barcelona, entre d’altres. Des d’octubre de 2003 fins al setembre de 2004 va desenvolupar tasques d’assessor de l’Àrea de Comunicació, Marketing i Promoció del Fòrum Universal de les Cultures i director del Pla de promoció i divulgació del Fòrum a Espanya.
Autor de diverses publicacions i estudis sobre polítiques culturals, podríem destacar-ne:
- Creatividad, innovación, cultura y agenda local. [99]Textos de las segones jornades sobre Ciutats Creatives organitzades per la Fundació Kreanta en Barcelona al novembre de 2009
- Ciudades creativas : cultura, territorio, economía y ciudad [100]. Textos de las primeres jornades sobre Ciutats Creatives organitzades per la Fundació Kreanta en Sitges (Barcelona) al novembre de 2008
- Planificación estratégica de la cultura en España [101] Félix Manito (coord.) Madrid : Fundación Autor, DL 2008
- Cultura i estratègia de ciutat : La centralitat del sector cultural a l´agenda local [102] [102] Barcelona : Escola d´Administració Pública, 2008
- Aprendiendo de Colombia : Cultura [103] y educación para transformar la ciudad [103] Roser Bertran Coppini, Félix Manito (editores) Barcelona : Fundación Kreanta, 2008
- El Lleure en la societat actual coordinadors ; Francesc Xavier Costa Guix, Fèlix Manito Lorite, Pere Negre Rigol. Barcelona. Universitat Oberta de Catalunya, 2000
- La Cultura a la ciutat metropolitana. En Barcelona metròpolis mediterrània Núm 47 (1999)
El seu pas per Interacció s’inicià el 1994, Universitat d’Estiu de Polítiques i Gestió Cultural, en què, com a Cap de l'Àrea de Serveis Personals de l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, participà, juntament amb Raimón Carrasco, en el curs Polítiques de foment de la difusió de la cultura i intervingué amb la ponència El nou escenari de la gestió cultural municipal: models, recursos i oferta.
En Interacció’96, sota el títol Les polítiques públiques i la Cultura, moderà el debat Ciutadans, usuaris, consumidors o clients. De nou, a l’edició d’Interacció’98 moderà dos dels debats dels seminaris El planejament com a estratègia i Ciències Socials i Gestió Cultural dels quals Els títols eren, respectivament, La cultura en Els plans estratègics urbans juntament amb Xavier Marcat, Genoveva Català i Joan Vicente, i Ciències socials i Gestió Cultural amb Xavier Creus (HECATE), i Gemma Sendra (Consorci Gran Teatre del Liceu).
Les jornades d’Interacció’00 al voltant de la Cultura i Servei públic, comptaren amb la seva col·laboració com a director del seminari Polítiques culturals i Societat de la Informació, el qual dirigí juntament amb Assumpta Ballac, cap del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.
Interacció 2002 ha estat la seva darrera intervenció en aquestes jornades, a les quals, sota el títol Polítiques per la interculturalitat, intervingué com a coordinador, de nou amb Assumpta Ballac, del seminari La biblioteca pública: nous reptes i noves estratègies en la societat de la Informació.
Xavier Marcé Carol (L’Hospitalet, 1957) 
Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona, ha cursat estudis de Dret i Ciències de l’Educació. Actualment, és vicepresident per al desenvolupament empresarial del Grupo Focus SA.
Entre 1993 i 1997 fou director del Màster de Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona. És professor de l’Àrea de Comunicació Audiovisual del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra i forma part de l’equip docent del Postgrau de Direcció i Gestió d’Institucions, Empreses i Plataformes Culturals a la UPF. La seva activitat docent abasta el territori espanyol, Itàlia i Llatinoamèrica.
Fou director de la Fundació Pública de Cultura de L’Hospitalet (1985-1990) i entre 1991 i 1995 dirigí el Mapa Cultural de Sabadell. De 1995 fins a 2001 va ser director de recursos i acció cultural de l’ICUB de l’Ajuntament de Barcelona, i des de 2001 fins a 2007 director de l’Institut Català de les Indústries Culturals de la Generalitat de Catalunya. Entre 2001 i 2004 fou director general d’estratègia de Serveis de l’espectacle Focus.
Ha estat director del programa de televisió Centros en red del canal cultural de TVE i destacat articulista a diaris com El Mundo, Ara i a publicacions culturals com ara El Mundo del espectáculo teatral i Benzina Barcelona.
Entre d’altres projectes, va col·laborar a l’estudi-projecte de creació de l’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona i el projecte d’animació del part temàtic Port Aventura juntament amb la companyia Els Comediants.
De entre la seva bibliografia en destacaríem:
- Gestor cultural : una professió a la corda fluixa. Dins Perfil i reptes del gestor cultural: Qualitat i eficiència en la cooperació públic-privat (2010)
- Políticas culturales en el entorno de una época en crisis. Dins: Seminario Internacional: el sector cultural hoy. Oportunidades, desafíos y respuestas. Memorias. Bogotá: Universidad Tecnológica de Bolívar, Ministerio de Cultura de Colombia y Aecid (2010)
- El exhibicionismo del mecenas: reflexiones sobre actuación pública en el sector cultural en el siglo XXI [104]. del qual també és autor Ramon Bosch. Editorial Milenio (2007)
- El perfil profesional del gestor cultural en España [105], Ministerio de Cultura (1994)
- Algunas reflexiones sobre la situación de las políticas culturales en Catalunya [106](1994)
- Formación de técnicos y administradores culturales en España (1992)
Entre els articles publicats a Benzina, podríem esmentar:
- Wikileaks de la cultura [107]En Benzina, Núm. 51 (2011), p. 7
- Quelcom està canviant per sempre a la cultura [108]En Benzina, Núm. 47 (2010), p. 7
- Intangibles [109] En Benzina, Núm. 46 (2010), p. 7
- La Gestió cultural a la recerca de finançament [110]En Benzina, Núm. 34 (2009), p. 13
Xavier Marcé inicià el seu pas per Interacció a la segona edició al 1994, Universitat d’estiu de polítiques i gestió cultural, on impartí el curs Planificació pública, models de gestió en dimensions variables i intervingué en el debat Polítiques culturals i preus públics. Participà també, conjuntament amb Roberto Gómez de la Iglesia i Roberto Salvador, al seminari Perfils: animadors, administradors, gestors, ingeniers...
Interacció 1996, Les Polítiques Públiques i al Cultura, comptà de nou amb la seva presència a l’entorn de Les polítiques públiques i intervenció territorial, on participà en el seminari Cultura i barris urbans.
A Interacció 1998, Cultura i poder local, intervingué en els seminaris El plantejament com a estratègia i Comunicar la Memòria amb les ponències Els processos de definició d’estratègies culturals: els casos de Barcelona i Sabadell i Nova centralitat i pràctiques culturals emergents respectivament.
La darrera participació de Xavier Marcé fou a Interacció 2004, Vers a una Agenda 21 de la Cultura, on, juntament amb Santcovsky (sociòleg) i Daniel García Andújar (director en 2004 de e-barcelona.org), presentaren la ponència Llums i ombres de les relacions entre creadors i administració pública en el marc del seminari Les arts, dilemes i fronteres.
Martinell Sempere, Alfons (1948) 
Doctor en Pedagogia per la Universitat de Girona, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona i mestre d'Ensenyament Primari per la Universitat de Barcelona. És director de la Càtedra Unesco: Polítiques Culturals y Cooperació [111] i professor titular de la Universitat de Girona.
Codirector del Laboratorio de Investigació e Innovación en Cultura y Desarrollo amb seu a Girona i Cartagena d’Índies (Colòmbia). Codirector del Màster Interuniversitarim en Gestió Cultural (Universidad de Girona – Universitat Oberta de Catalunya – Universitat Illes Balears)
De 1995 a 2004 fou president de la Fundació Interarts. Ha estat director general de Relacions Culturals i Científiques de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional del Ministeri d’Assumptes Exteriors i de Cooperació d’Espanya (2004-2008).
Expert en la formació de gestors culturals; cooperació cultural i desenvolupament; polítiques culturals territorials i Cultura i Educació, fou, entre 1987 i 1990, director dels seminaris sobre Direcció de projectes culturals organitzats pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona. Va ser director del Curs de Postgrau en Gestió i Polítiques Culturals de la Universitat de Barcelona i el Ministeri de Cultura des del curs 1991-1992 fins el curs 1996-1997. Ocupà el càrrec de vicerector de Formació Continuada a la Universitat de Girona i director general de la fundació privada UdG: Innovació i Formació (1999-2002).
Ha estat director acadèmic dels Campus euro-americans de Cooperació Cultural, organitzats conjuntament per l’Organització d’Estats Iberoamericans i la Fundació Interarts, que tingueren lloc a Barcelona (2000), Cartagena d’Índies (2002), Sevilla (2003) i Buenos Aires (2009).
Ha estat director dels seminaris de formació de formadors en gestió cultural organitzats, entre d’altres, per la xarxa Iberformat (OEI), per la Unesco o pel Consell Nacional per a la Cultura i les Arts (Mèxic).
Director del Màster en Projectes de Cooperació Cultural Internacional organitzat per Interarts i la Universitat de Barcelona (1998-2000)
Autor d’una amplia bibliografia al voltant de la gestió cultural, de les polítiques culturals, la cultura i el desenvolupament o la cooperació cultural internacional, de la qual en podríem destacar:
- Cultura y Desarrollo. Un compromiso para la libertad y el benestar, Madrid, Siglo XXI (2010)
- Políticas culturales y gestión cultural, amb Taína López Cruz, Girona, Documenta Universitarias. (2008)
- Formación y desarrollo cultural [45], amb Eduard Delgado. Barcelona, Diputació de Barcelona. Centre d’Estudis i Recursos Culturals. (1988)
- Cultura, empleo y desarrollo [112]. Girona. Documenta Universitarias. (coordinació amb Gemma Carbó)
- Políticas culturales y gestión cultural: organum sobre los conceptos clave de la práctica profesional [113], conjuntament amb Taína López. Girona, Documenta Universitarias (2008).
- Perfil y formación de gestores culturales. Formación de técnicos y administradores culturales en España: perfil profesional de los gestores culturales [105]. Direcció: Alfons Martinell i Xavier Marcé. Madrid, Ministerio de Cultura (1995)
- La Universitat de Girona i el sector cultural [114]amb Carme Baqué i Gemma Carbó. Càtedra Unesco de Polítiques culturals i Cooperació. Documenta Universitarias (2009)
Alfons Martinell Sempere intervingué per primera vegada a les jornades presencials d’Interacció en 1994, amb motiu de La Universitat d’estiu de polítiques i gestió cultural, on presentà la ponència Cap a una nova lectura de les reflexions sobre el lleure i el temps lliure des de la perspectiva cultural i on impartí dos cursos Els paradigmes de les polítiques culturals i educatives entre els 80 y els 90 i De l’oci domèstic a la participació cultural, aquest últim conjuntament amb Jaume Colomer.
Interacció 1996, Les polítiques públiques i la cultura, comptà novament amb la seva participació al voltant de Polítiques culturals i cohesió social, concretament en el seminari El diàleg entre les polítiques culturals i les polítiques comunitàries on presentà la ponència Polítiques culturals i educació: la ciutat educadora. A més, fou moderador del debat La formació d'administradors culturals, situació actual i perspectives de futur.
Cultura i poder local, títol d’Interacció 1998, fou el marc on presentà dues ponències al voltant del seminari Bases per a unes noves polítiques públiques per a la Cultura: El programa Cultura 2000 de la Unió Europea i Elements per a una nova lectura de les relacions entre Cultura i Territori.
En 2002, com a director de la Càtedra Unesco i president d’Interarts, participà a Polítiques per a la interculturalitat, tema de les jornades presencials d’Interacció. El seminari Ètica i intervenció cultural fou el marc de la ponència Drets culturals: memòria, creació i ciutadania en el qual també intervingueren Iván de la Nuez (director de Virreina Exposicions, Institut de Cultura de Barcelona) i Anna Solà (codirectora de Drac Màgic i de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona i membre de la Plataforma del Festival de Cine, Vídeo i Multimèdia de Barcelona).
La darrera intervenció d’Alfons Martinell Sempere a les jornades d’Interacció, fou a l’edició 2004, Vers una Agenda 21 de la Cultura, on, juntament amb Raymond Weber i Esteve León, rendiren homenatge a Eduard Delgado.
Jordi Martí Grau (Barcelona, 1965)
Llicenciat en Ciències de l’Educació, la seva activitat professional es desenvolupa principalment, als àmbits de la Cultura, la gestió pública i la docència. Ha estat professor en màsters i postgraus en polítiques i gestió cultural a universitats catalanes i espanyoles i cap del departament de Promoció i Gestió Cultural de l’Escola Superior de Música de Catalunya. Actualment, és professor del màster de Producció Cultural i Comunicació de la Universitat Ramón Llull.
Coordinà el grup d’experts que va redactar l’Agenda 21 de la Cultura i ha participat en nombrosos seminaris i congressos internacionals, especialment a Llatinoamèrica.
Fou escollit regidor de l’Ajuntament de Barcelona a les eleccions municipals de 2011 pel Partit dels Socialistes de Catalunya i durant el darrer mandat socialista, va ser delegat de Cultura, càrrec des del qual impulsà la xarxa de Fàbriques de Creació i dirigí la segona edició del Pla de Cultura. Des de febrer de 2012 és el president del Grup Municipal Socialista.
Vinculat des del 1996 amb l’àrea de Cultura de l’ajuntament de la ciutat ha tingut un paper destacat en l’elaboració del pla estratègic de cultura, la consolidació de l’Institut de Cultura de Barcelona i el Pla de Biblioteques.
Ha estat director de Trànsit Projectes i subdirector del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
En paraules pròpies el seu projecte de ciutat és educació, educació i cultura, geografia i economia metropolitana i salari social.
Una de les seves més conegudes publicacions és Barcelona, accent de Cultura: el Pla estratègic del sector cultural de la ciutat. Inclosa a Karis: publicació de l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya, núm.5. maig 1999.
Interacció 1998, Cultura i poder local, fou el marc on per primera vegada en Jordi Martí participà en aquestes jornades. A l’entorn del seminari titulat El plantejament com a estratègia, presentà les ponències Planificació i Cultura i Els processos de definició d’estratègies culturals: els casos de Barcelona i Sabadell, aquesta última amb Joan Subirats i Xavier Marcè.
Com a director de l’ICUB, participà a la següent edició d’Interacció al 2000 que al voltant de la Cultura i Servei públic inclogué la seva ponència La estratègia digital del Pla de Cultura de Barcelona dins el seminari Polítiques Culturals i societat de la informació.
La seva darrera intervenció en aquestes jornades fou a l’edició Interacció 2004, a l’entorn de l’Agenda 21 de la Cultura, on participà en tres dels seus seminaris amb les ponències L’Agenda 21 de la Cultura: un compromís per al desenvolupament cultural a les ciutats, L’Agenda 21 de la Cultura i les polítiques culturals de les ciutats i Cultura, mundialització i ciutat: el paper de l’Agenda 21 de la Cultura.
Guillem Martínez (Cerdanyola del Vallès, 1965) 
Llicenciat en Filologia Hispànica (1989), és periodista i escriptor. Guionista en populars programes de televisió com per exemple, Polònia (TV3), ha col·laborat en diferents revistes com ara Tiempo, Interviu o Playboy. Des de 1996 és articulista al diari El País.
Autor de diversos llibres entre els quals podem citar:
- CT o Cultura de la Transición (2012), del qual és editor i coordinador.
- Barcelona rebelde (2009)
- La canción del verano (2007)
- Pásalo (2004)
- Almanaque. Franquismo Pop (2001)
Juntament amb Valentí Puig, Manuel Delgado o Pilar Parcerisas participà al debat que prosseguí a la ponència de Salvador Cardús La cultura: servei públic, indústria o espectacle? dins el marc de la sessió inaugural de les jornades presencials d’Interacció 2013.
Ferran Mascarell i Canalda (Sant Just Desvern, 1951) 
Llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona és, des de 2010, Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, càrrec que ja ocupà en 2006.
Vinculat com a professional o polític a la gestió cultural, ha estat editor i director de la revista d’història L’Avenç (1977-1984) i coeditor i director de la revista Saber (1980-1983).
Fou productor audiovisual i conseller delegat de RBA Audiovisual (2007-2010) des d’on participà en la presentació de dues plataformes culturals: el Cercle de Cultura, amb Pere Vicens i Xavier Bru de Sala, i BCN 10.0.
Va se promotor i primer president de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Llengua Catalana. En 1983 va ser nomenat director de Publicacions de la Diputació de Barcelona.
Entre 1987 i 1991 fou Coordinador de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona i desenvolupà el projecte inicial de Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).
Entre 1996 i 1999, fou director gerent de l’Institut de Cultura de Barcelona des d’on impulsà iniciatives com la Festa Major de Barcelona o el Festival Grec. També va ser delegat general a Catalunya de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE).
Des de 1998 dirigeix cursos de postgrau en gestió de plataformes culturals de la IDEC-Universitat Pompeu Fabra.
En 1999 va ser nomenat regidor de Cultura i regidor del districte de Gràcia de l’Ajuntament de Barcelona, càrrec durant el qual va promoure el Pla de Biblioteques i el Pla d’Equipaments culturals de Barcelona.
En 2001 fou el representant de l’Ajuntament de Barcelona al Consell d’Administració del Fòrum Universal de les Cultures 2004. Des de 2007 és vicepresident primer de l'Ateneu Barcelonès i vicepresident del Cercle de Cultura (2010).
Ha estat membre dels Patronats d’institucions i fundacions com ara Museu d’Art Contemporani de Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya, Gran Teatre del Liceu, Fundació de la Ciutat del Teatre, de l’Orquestra Simfònica Nacional de Catalunya, del Consorci de Biblioteques de Barcelona, o de Casa Àsia, entre altres.
Entre les seves publicacions cal esmentar:
- Dimensió i estructura del sector cultural a Barcelona [115](1992)
- El Llibre blanc de la cultura a Catalunya: un futur per a la cultura catalana [116](1999)
- La Cultura en l'era de la incertesa: societat, cultura i ciutat [117](2005)
- La cultura de l’època de la incertesa (2006)
- Compareixença davant la Comissió de Política Cultural [118](2006)
- Barcelona y la modernidad: la ciudad como proyecto de cultura [119](2008)
- La Cultura i el territori : una reflexió sobre el paper dels ajuntaments en el desenvolupament cultural dels Països Catalans [120](2010)
També ha col·laborat en l’edició d’estudis o llibres entre els quals destacaríem:
- El temps de la Imaginació
- El contracte de Barcelona amb l’Europa de la cultura
- La cultura en el món que veu
- El llibre blanc de la Cultura a Catalunya (1999)
Mascarell inicià el seu pas per Interacció en 1994 on sota el títol Universitat d’estiu de polítiques i gestió cultural impartí el curs Nous reptes i nous lideratges en la gestió pública de la Cultura.
A Interacció 1996, Les polítiques públiques i la Cultura, presentà la seva ponència Els creadors, entre la societat i el mercat en l’àmbit de Polítiques Culturals i cohesió social.
Participà a Interacció 1998 on, juntament amb Xerardo Estévez (Ajuntament de Santiago) i Joaquim Nadal (Ajuntament de Girona) en el debat Les estratègies culturals de Barcelona, Girona i Santiago de Compostel·la dins l’àmbit El plantejament com a estratègia.
A Interacció 2002, Polítiques per a la Interculturalitat, participà a la inauguració i a la sessió de cloenda de les jornades.
Eduard Miralles i Ventimilla (Barcelona, 1961) 
Lingüista de formació i treballador de la cultura des de la primera meitat dels anys vuitanta. Després de contribuir a la posada en marxa de la xarxa de centres cívics de la ciutat de Barcelona i dirigir el programa de cultura de la Universitat Politècnica de Catalunya es va incorporar a l'equip fundacional del CERC de la Diputació de Barcelona, del qual va ser director entre els anys 1996 i 2004, coordinant 4 edicions de la biennal Interacció en aquest mateix període. Ha estat també tècnic assessor de relacions culturals de la Diputació.
Ha col·laborat com a formador amb múltiples institucions docents, entre 1992 i 1994 fou vicepresident de la Xarxa Europea de Centres de Formació d’Administradors Culturals i membre del grup de seguiment de la formació d’administradors culturals del Consell d’Europa.
Col·labora habitualment com a consultor d'organitzacions nacionals (FEMP, AECID) i internacionals (Consell d'Europa, UNESCO, OEI, Culture Action Europe) en matèria de cultura i desenvolupament i cooperació cultural internacional, temes sobre els que ha publicat nombrosos articles i dictat abundants cursos i conferències. Entre els anys 2005 i 2008 va coordinar el grup tècnic sobre sistemes d’informació, indicadors i avaluació de la comissió de cultura de la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP).
Des de l’any 2008 és president de la Fundació Interarts, organització especialitzada en la cooperació cultural internacional.
Entre les seves publicacions cal esmentar:
- Serveis personals i polítiques locals per a la cultura a Catalunya [121]. a CIFA Núm. 6 (setembre 1997), p. 59-67
- Las Diputaciones provinciales y la cultura [122], [123]Barcelona, 2004
- Las Posibilidades del mercado cultural del nordeste: diez reflexiones en voz alta [124]. Barcelona, 2004
- Estrategias para la diversidad: ocho reflexiones sobre el diseño y la gestión de proyectos interculturales locales y regionales a Políticas para la interculturalidad, Barcelona: Diputació de Barcelona: Milenio, 2004
- Eurocult 21. [125] Urban cultural profiles exchange project: Spanish National workshop. Final report, Barcelona, 6-7th October 2004. Barcelona : Institut de Cultura, 2004, 15 p.
- Cultura y educación, ¿una extraña pareja? [126]a Acción pedagógica en organizaciones artísticas y culturales. (Gómez de la Iglesia, Roberto) Vitoria-Gasteiz: Grupo Xabide, 2007
- Guía para la evaluación de las políticas culturales locales: sistema de indicadores para la evaluación de las políticas culturales locales en el marco de la Agenda 21 de la cul [127]tura [127]. Madrid, Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP), DL 2009
- Introducció a la gestió d’organitzacions cultur [128]als [129]. juntament amb Creus Román, Javier. Barcelona, UOC, 2000
- Aproximaciones a la proximidad : tipología y trayectorias de los equipamientos en Europa y en España [130], amb Victoria Saboya, inclòs a 1as Jornadas sobre Centros Cívicos y Servicios de Proximidad, Vitoria-Gasteiz, 2000. Vitoria: Xabide, 2000, p. 27-46
Com a director del CERC, coordinà Interacció 1996, sota el títol Les Polítiques Públiques i la Cultura, on a més de moderar el debat Universitat, ciutat i cultura, dirigí el seminari Cap a uns serveis culturals públics bàsics inclòs a l’àmbit Polítiques culturals i cohesió social.
Coordinà de nou Interacció 1998, al voltant del tema Cultura i Poder local, on dirigí, juntament amb Esther Omella, el seminari Els sistemes d'informació per a l'acció cultural local.
Va coordinar també Interacció 2000, Cultura i Servei públic, on presentà la ponència Coordenades per a una tipologia dels equipaments culturals a Espanya i Europa dins el seminari Els vint-i-cinc anys de les Cases de Cultura. Dirigí, a més, juntament amb Jordi Pascual (ICUB) el seminari Els Observatoris culturals a les regions metropolitanes.
Finalment, va ser coordinador de l’edició 2002 d’Interacció, centrada en el tema Polítiques per a la Interculturalitat.
La darrera intervenció d’Eduard Miralles en aquestes jornades fou a Interacció 2006, Polítiques Culturals de Proximitat, en qualitat d’assessor de relacions culturals de la Diputació de Barcelona, on, juntament amb Teixeira Coelho (coordinador de l'Observatorio de Políticas Culturais da Universidade de Säo Paulo) presentà la ponència Aproximacions a un model d'intervenció per a les polítiques culturals de proximitat.
Aurelijus Rutenis Antanas Mockus Šivickas (Bogotà [131], 1952 [132]) 
Polític, filòsof i matemàtic colombià d’ascendència lituana. Doctor en Filosofia per la Universitat Nacional de Colòmbia, llicenciat en Matemàtiques i Filosofia per la Universitat de Dijon, i Doctor Honoris Causa per les universitats de París XIII (2004) i de Colòmbia on va ser professor de matemàtiques de 1982 a 1988, on assumí el càrrec de rector en 1990 impulsant una reforma acadèmica en temes com ara l’actualització curricular dels cursos de pre-grau, la implementació de l’avaluació a docents per part d’alumnes i titulats, un sistema d’incentius per a docents basat en la productivitat o el cobrament de matrícules segons el nivell econòmic dels estudiants, per tal d’aconseguir una educació de qualitat.
Col·laborà amb l’Institut d’Estudis Polítics i Relacions Internacionals de la Universitat Nacional de Bogotà.
Fou alcalde de Bogotà en dues ocasions de 1995 a 1997 i de 2001 a 2003, candidat a la vicepresidència (1998) i a la presidència de la República de Bogotà en 2006 i 2010.
Ha elaborat treballs d’investigació al voltant de projectes relacionats amb la convivència, l’harmonització de la llei, la moral i la cultura, l’ensenyament o el sistema universitari públic, entre d’altres.
Mockus executà un Pla de Govern basat en la implementació de polítiques i programes de construcció de cultura ciutadana des d’una òptica pedagògica i cultural de la ciutadania.
D’entre la seva bibliografia en podríem destacar:
- Antípodas de la violencia: desafíos de cultura ciudadana para la crisis de (in)seguridad en América Latina [133], amb Henry Murraín i María Villa (2012)
- Anfibios culturales y divorcio entre ley, moral y cultura a Análisis Político N° 21 (1994), p. 37-48
- Cultura, ciudad y política, a Campos, Y. y Ortiz, I. (compil.), La ciudad observada, Bogotá: Tercer Mundo Editores; Instituto Distrital de Cultura y Turismo, Observatorio de Cultura Urbana, 1998, p. 15-28
- La pregunta por lo público desde la sociedad civil, a V Encuentro Iberoamericano del Tercer Sector. Memorias Bogotá, 2001, págs. 51-61
- Ciudad y democracia, a Camino hacia nuevas ciudadanías, Bogotá, Pontificia Universidad Javeriana, 2002, p. 141-152
- Dos caras de la convivencia. Cumplir acuerdos y normas y no usar ni sufrir violencia, / coautor J, Corzo. a Análisis Político N° 48 (2003), p. 3-26.
- Convivència com armonització de llei, moral i cultura, a Prospects, XXXII, 1/121; March 2002. p. 19-37
Interacció 2006 comptà amb la seva presència en qualitat d’ex-alcalde de Bogotà, edició en la qual, sota el títol Polítiques Culturals de Proximitat, exposà la ponència Nous valors i ciutat.
Oller i Cuartero, Joan (Barcelona, 1967) 
Director General del Palau de la Música Catalana des de febrer de 2011, és llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona i en Administració i Direcció d’Empreses per ESADE.
Ha estat professor de Marketing i programació musical a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i professor associat del Departament de Ciències Socials a ESADE (1992-1998).
Ha participat en nombrosos seminaris sobre temes relatius a la gestió cultural New York, Viena i Copenhague, entre d’altres.
Estudià música al Conservatori del Liceu i va ser gerent de l’Orquestra Simfònica del Vallès (1995-1998). Fou gerent de la Fundació Pablo Sarasate de Pamplona (1998-2000) i de l’Orquestra Simfònica de Castella i Lleó (2000-2001). Ocupà el càrrec de director de divisió del Centre de Noves Empreses de Barcelona Activa (1991-1995) i en 2008 fou nomenat president de l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya.
Fou president fundador de la Red de Organizadores de Conciertos Educativos (ROCE) i membre del Ple i de la Comissió Artística de la European Concert Hall Organisation (ECHO).
Des de 2001 i fins 2011 ocupà el càrrec de director general del Consorci de L’Auditori, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i l’Orquestra Nacional de Catalunya.
A les darreres jornades presencials d’Interacció 2013, sota el títol El valor públic de la cultura, Joan Oller participà en el debat moderat per Xavier Graset que a l’entorn d’Innovació en temps de penúria reuní tertulians de la talla de Vicenç Altaió (director de l’Arts Santa Mónica), Laura Huerga (editora de Raig Verd), Clara Garí (artista i directora de Nau Coclea) o Ingrid Guardiola (gestora cultural i professora de la UdG i de la UPF).
Robert Palmer 
Assessor cultural expert des de fa més de vint anys ha estat director de Cultura i Patrimoni Cultural i Natural del Consell d’Europa des de la seva creació (2008) fins a 2012. Fou fundador i director d’una consultoria cultural independent especialitzada en projectes internacionals.
Director de les Capitals Europees de la Cultura: Galsgow (1990) i Brussel·les (2000). Brussel.les incloïa el desenvolupament d’un programa cultural ric i complex. Fou l’autor d’un llibre al voltant de les capitals europees de la cultura per a la Comissió Europea.
Director de Cultura de la Ciutat de Glasgow (1987-1997) i de teatre i dansa de l’Scottish Arts Council (1980-1987) i gestionà la cultura a nivell nacional.
Abans d’incorporar-se al Consell d’Europa en 2006, fou assessor per a diferents ciutats i regions al voltant de les polítiques de les arts i la cultura, turisme cultural, creativitat i la regeneració urbana, Capitals europees de la Cultura, festivals, diversitat cultural o diàleg intercultural, projectes al voltant del desenvolupament i la cooperació internacional, entre d’altres. Ha participat en projectes culturals a més de 20 països arreu d’Europa, Canadà i Àsia.
És membre d’algunes institucions artístiques i festivals internacionals, president de jurats d’art europeus i ponent assidu a conferències i tallers internacionals sobre Cultura.
Ha estat guardonat amb diferents premis en reconeixement de la seva tasca cultural.
Entre les seves publicacions en destaquem:
- Culture et regions d'Europe [134](2004)
- Culture and european regions : preliminary research into regional cultural policy [135](2004)
- European cultural capital report [136](2007)
- European cultural capital report 2 [137](2009)
- Eventful cities: cultural management and urban revitalisation [138](2010)
Participà a Interacció 2004, al voltant del tema Vers una Agenda 21 de la Cultura, on dins el seminari Desenvolupament econòmic i desenvolupament cultural: complementaris o antitètics? presentà la ponència La totalitat és més que la suma de les parts: una aproximació integrada a la planificació en cultura pel segle XXI.
Parcerisas i Colomer, Pilar (Manresa, 1957) 
Doctorada en Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Barcelona i llicenciada en Ciències de la Informació per la mateixa universitat. És crítica d’art del diari Avui i guionista de pel·lícules com Entreacte (1988), L’última frontera (1992) i Babaouo (1997)
Formada amb Harald Szeemann, ha comissariat nombroses exposicions d’art com ara Idees i actituds. Entorn de l’art conceptual a Catalunya 1964-1980 (1992), Agnus Deu. L’art romànic i els artistes del segle XX (1996), Dalí. Afinitats electives (2004) o Il·luminacions. Catalunya mil·lenària (2009).
És membre fundadora del diari Regió 7 i vocal del màxim òrgan de decisió del Consell Nacional de la Cultura i les Arts del qual fou vicepresidenta primera (2009-2012). De 2007 fins a 2010 fou presidenta de l’Associació Catalana de Crítics d’Art de la qual actualment és presidenta emèrita i vocal. Fou vocal del consell del Museu d’Art Contemporani de Barcelona i formà part del Patronat de la Fundació Joan Miró com a representant de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Entre les seves publicacions:
- La màquina de l’art [139](2003)
- Conceptualismo(s). Poético, políticos y periféricos. En torno al arte conceptual en España 1964-1980 (2007)
- Barcelona Art-Zona: de l’avantguarda a les noves estratègies culturals [140](2008)
- Duchamp en España (2009)
Pilar Parcerisas ha participat a les jornades presencials d’Interacció 2013 amb motiu del debat al voltant de La cultura: servei públic, indústria o espectacle?, ponència a càrrec de Salvador Cardús. En aquest debat, moderat per Enric Calpena, participaren també Valentí Puig, Guillem Martínez i Manuel Delgado.
Bhikhu Chotalal Parekh (Amalsad, 1935) 
Nascut a la Índia, ingressà a la Universitat de Bombai a l’edat de 15 i obtingué la llicenciatura en 1954. Realitzà els seus estudis de postgrau a la London School of Economics en 1959 on es doctorà en 1966.
Va desenvolupar tasques pedagògiques a diferents universitats com la London School of Economics, la Universitat de Glasgow i la Universitat de Hull. Fou vicerector a la Universitat Maharaja de Baroda Savajirao (Índia). Ocupà la Càtedra Centenari al Centre per a l’Estudi de la Governança Global de la Londos School of Economics i la Càtedra de Filosofia Política a la Universitat de Westminster. Professor de recerca de l’Acadèmia Britànica, en 2002 va ocupar el càrrec de president de l’Academy of Learned Societies in the Social Sciences.
Ha estat guardonat amb diversos premis entre els quals citaríem el Royal Society of Arts (1988), Academy of Learned Societies in the Social Sciences (1999), Special Lifetime Achievement Award de la BBC (1999) o el Distinguished Global Thinker Award (2005). Fou membre de la British Academy el mateix any en què va obtenir el Doctor Honoris Causa a la University of Essex (2003). En 2007, fou guardonat amb el Padma Bhushan concedit pel govern de la Índia.
A l’entorn de la igualtat racial i el multiculturalisme, fou president de la Commission on the Future of Multi-Ethnic Britain (1998-2000) pel qual elaborà l’informe conegut com Parekh Report que ha estat fonament pel debat sobre el multiculturalisme al Regne Unit al segle XXI.
Entre les seves publicacions podríem esmentar:
- Repensando el multiculturalismo: diversidad cultural y teoría política [141]. (2005)
- A New politics of identity: political principles for an interdependent world [142](2008)
- Rethinking Multiculturalism Harvard University Press, 2000
En qualitat de professor de Teoria Política a la London School of Economics, Parekh participà en Interacció 2008 al voltant de Polítiques per al diàleg intercultural a escala local, on desenvolupà la ponència La interculturalitat des del pensament.
Jordi Pascual 
És professor de Gestió Cultural i Polítiques culturals a la Universitat Oberta de Catalunya – UOC. És el coordinador de la Comissió de Cultura de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU).
Gestor cultural, investigador i activista en polítiques culturals, desenvolupament local i relacions internacionals. Llicenciat en Filosofia i Lletres (BA, 1992), postgrau en Polítiques Culturals Europees i Relacions Culturals Internacionals (Universitat Pompeu Fabra, 1996) i llicenciat amb grau en Geografia (UAB, 1998). Ha estat investigador a la Universitat Autònoma de Barcelona i ha treballat a la Fundació Interarts i a l’Ajuntament de Barcelona. Fou fundador del Laboratori Europeu de Cooperació Cultural. Ha format part del jurat europeu per a la capital europea de la cultura a les edicions 2010, 2011, 2013 i 2016. Formà part del grup redactor de l’Agenda 21 de la cultura.
Ha publicat articles sobre polítiques culturals i desenvolupament local entre els quals en podríem destacar:
- Cultural policies, human development and institutional innovation: on why we need and for Agenda 21 culture [143], Unesco Observatory E-Journal, 2008
- On citizen participation in local cultural policy development for European cities, Fundació Europea per a la Cultura, 2007
- Guía para la participación ciudadana en el desarrollo de políticas culturales locales para ciudades europeas [144], juntament amb Philipp Dietachmair i Sanjin Dragojevic, Fundación Cultural Europea
- La cultural, la conectividad y la cohesión social en España, Revista Canadiense de Comunicaciones.
- Local cultural strategy development in South-East Europe. Building on practice and experience [145], Policies for Culture
- Culture and Sustainable Development: Examples of institutional innovation and proposals for a new cultural policy profile (UCLG-UNESCO)
- Culture, connectedness and social cohesion in Spain [146], Canadian Journal of Communication
- Sustainable cities demand culture. Key ideas on the Agenda 21 for culture, Urban Futures, Municipal World
- Third system: arts first! Local cultural policies, third system and employment, Interarts Foundation - European Commission
Jordi Pascual participà a les jornades presencials de la darrera edició d’Interacció (2013) amb motiu del debat al voltant de La sostenibilitat de la cultura: recursos públics, recursos privats, que moderà Rita Marzoa (periodista), i en que compartí taula amb Lluís Pasqual (director del Teatre Lliure de Barcelona), Jaume Antich (director de l’Àtrium de Viladecans), Mercedes Giovinazzo (directora de la Fundació Interarts) i Jordi Oliveras (coordinador d’Indigestió).
Valentí Puig (Palma [147] de Mallorca, 1949 [148]) 
Escriptor, poeta, assagista, novel·lista, periodista i crític literari, és llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona.
Columnista de La Vanguardia, col·labora com a articulista en el Diari de Mallorca, El País, o El Temps i com a corresponsal a Londres per al diari ABC.
Ha estat distingit amb el premi Ramón Llull de novel·la amb Sueño Delta (1987), el Premi Crítica serra d’Or de prosa no-ficció per Annus Horribilis (1994), el de la Crítica de narrativa catalana per Maniobres privades (1999), el Josep Pla amb L’home de l’abric (1998) i el Sant Joan per La gran rutina (2006).
Autor d’una amplia bibliografia en català i castellà de la qual en podríem destacar:
Crítica i assaig:
- Los años irresponsables: Lo que va de siglo. Atalaya 478, Ediciones Península, Barcelona (2013)
- Lo que va de siglo. Conferència; Ediciones Encuentro, Madrid (2012)
- Moderantismo Atalaya 330, Ediciones Península, Barcelona (2008)
- Cuando sea rey, consejos a un futuro monarca Col·lecció Documento, Planeta, Barcelona (1998)
Articles
- Una literatura particular, recull de col·laboracions publicades al suplement setmanal en català d'El País (1997)
- Vicis del temps, recull d'articles apareguts a la revista El Temps: Eliseu Climent/3i4 [149], València [150]. Pròleg d'Eliseu Climent [151] (1990)
Dietaris
- Rates al jardí Edicions 62, Barcelona (2011)
Novel·la
- Barcelona cau (A tot vent 565, Proa, Barcelona (2012)
Poesia
- Altes valls Óssa Menor 316, Proa [152], Barcelona (2010)
- Passions i afectes Edicions 62, Barcelona (2007)
A les jornades presencials d’Interacció 2013, Valentí Puig participà a la sessió inaugural del 8 de maig en el debat que prosseguí a la Ponència de Salvador Cardús, La cultura: servei públic, indústria o espectacle?. En aquest debat, moderat per Enric Calpena, participaren també en Guillem Martínez, en Manuel Delgado i na Pilar Parcerisas.
Xavier Rubert de Ventós (Barcelona, 1939) 
Filòsof, polític, assagista i professor universitari. Llicenciat en Dret (1961) i doctor en Filosofia (1965) ambdues titulacions per la Universitat de Barcelona. Actualment, és professor d’Estètica i Composició des de 1973 a la Facultat d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Ha estat professor a diferents universitats nord-americanes entre les quals Universitat de Cincinnati, Ohio (1964), Facultat de Filosofia de la Universitat de Harvard (1972) i Facultat d’Arquitectura de la Universitat de Califòrnia a Berkely (1973). Ha impartit cursos a les universitats de Mèxic i Caracas.
Deixeble de José Luís Aranguren a la Universitat Complutense de Madrid i de José Mª Valverde i Manuel Sacristán a la Universitat de Barcelona, fundà, el 1976, el Col·legi de Filosofia Eugenio Trias Sagnier, el qual, tot i enllaçar amb la tradició republicana de Joaquim Xirau, renovà la filosofia catalana durant la transició democràtica espanyola.
Amic de la infància de Pasqual Maragall, amb qui milità clandestinament en el Front Obrer de Catalunya, fou membre del Partit Socialista de Catalunya i diputat socialista a Madrid i a Estrasburg (Brucel·les) on fou el primer a parlar català al Parlament Europeu. Redactà el preàmbul de l’Estatut (2005).
La seva bibliografia, reconeguda a nivell internacional, ha estat traduïda a diferents idiomes, com ara el castellà, l’anglès, l’italià i l’alemany. D’entre les seves publicacions, que abasten l’assaig, la filosofia ètica i política, reculls d’aforismes, dietaris personals, anàlisis històriques, en destacaríem:
- El arte ensimismado (1963), Premi Ciutat de Barcelona
- Teoria de la sensibilitat (1968), Premi Lletra d'Or de la literatura catalana
- Moral y nueva cultura (1971)
- La scienza e l'arte (1972)
- Utopías de la sensualidad y métodos del sentido (1973)
- La estética y sus herejías (1974), Premi Anagrama d'assaig
- Self-Defeated man. Personal Identity and Beyond (1975)
- De la Modernidad. Ensayos de filosofía crítica [153](1980)
- Heresies of Modern Art (1980)
- El cortesà i el seu fantasma [154](1991)
- The Hispanic Labyrinth: Tradition and Modernity in the Colonization of the Americas (1991)
- Europa y otros ensayos [155](1986)
- Ética sin atributos (1996)
- Dios, entre otros inconvenientes (2000)
- Philosophie ohne Eigenschaften (1999). Pròleg traduït al català i publicat a Pensament i Filosofia a Catalunya III, 1940-1975, Barcelona, INEHCA - Institut d'Estudis Catalans, 2004
Universitat d’estiu de polítiques i gestió cultural, que donà títol a Interacció 1994, fou el marc on impartí el curs Educació i Cultura: dels drets humans als serveis públics.
Novament Interacció 2004, al voltant de l’Agenda 21 de la Cultura, comptà amb la seva col·laboració, on exposà la ponència Identitat i diversitat: estratègies minoritàries.
Bernard Stiegler (Seine-et-Oise, 1952)
Doctor per “l'École des Hautes Études en Sciences Sociales”. Director del departament de desenvolupament cultural del “Centre Pompidou” i de “l'Institut de Recherce et d'Innovation” (IRI) creat a iniciativa seva l’any 2006. És professor associat a la Universitat de Londres (Goldsmiths College) i a la Universitat de Tecnologia de Compiègne.
Ha estat director de programa al “Collège Internacional de Philosphie”; director de la unitat de recerca “Connaissances, Organisations et Systèmes Techniques”, que fundà ell mateix l’any 1993.
És director general adjunt de l'Institut National de l'Audiovisuel, director de l'IRCAM i director del Departament de desenvolupament cultural del Centre Georges Pompidou.
L’any 2005 fundà el grup cultural i polític “Ars Industrialis” i l’any 2010, l’escola de filosofia “Ecole de Philosophie d’Epineuil-le-Fleuriel”.
Com autor i/o coautor:
- El tiempo del cine y la cuestión del malestar [156] (2004)
- El pecado de Epimeteo [157] (2002)
- De la démocratie participative: Fondements et limites avec Marc Crépon (2007)
- Reenchanter Le Monde: LA Valeur Esprit Contre Le Populisme Industriel [158](Champs Essais) (2008)
- Pour en finir avec la mécroissance: quelques réflexions d'ars industrialis [159]avec Alain Giffard i Christian Fauré (2009) (llegiu-ne més aquí [160])
- Pasar al acto [161], 2005
- Décadence of Industrial Democracies: 1 de Bernard Stiegler (2011)
- L'école, le numérique et la société qui vient avec Philippe Meirieu y Denis Kambouchner (2012)
Interacció’10, emmarcada sota el títol Democràcia cultural i transformació social, el comptà entre els seus conferenciants amb la ponència Del consumidor al contribuïdor cultural: el rol actiu dels ciutadans, en qualitat de Director del Departament de Desenvolupament Cultural del Centre Pompidou i de l’Institut de Recherche et d’Innovation (IRI)
Alain Touraine (França,1925) 
És un dels més importants sociòlegs i intel.lectuals contemporanis del qual les seves investigacions versen al voltant de l’anomenada sociologia d’acció per la qual la societat crea el seu propi futur a partir de les seves pròpies lluites. Se’l considera el creador del concepte societat post industrial arrel de la publicació en 1969 d’un dels seus llibres que portà aquest títol i en què descriu una societat en què el sector serveis supera a la indústria, la primacia de les noves tecnologies i on l’economia es fonamenta en la creativitat, la informació i el coneixement.
Estudià a Paris, Columbia, Hardvard i Chicago. En 1956 fundà el Centro de Estudios para la Sociologia del Trabajo de la Universidad de Chile. Investigador des de 1960 a l’École d’Hautes Études a Paris, fundà en 1968 el Centre d’Analyse et d’Intervention Sociologiques (CADIS), del qual fou director fins a 1993, i al quual succeí en el càrrec Michel Wieviorka.
Interessat en els moviments socials, sobre tot a Llatinoamèrica i Polònia, on desenvolupà el mètode d’investigació denominada intervenció sociològica, les seves investigacions abasten l’estudi i consciència dels treballadors, els moviments socials, en particular el maig francès i els moviments colpistes llatinoamericans, i a l’estudi de l’individu com a punt de partida dels moviments socials.
Contrari a les polítiques neoliberals col·loca en el centre del debat individu i democràcia definint aquesta última no només com la garantia dels drets de l’individu sinó com el camí per a la lluita contra la lògica dominadora dels sistemes. La relació individu i societat, la fractura entre instrumentalitat i cultura són eixos del seu pensament actual.
En 1998 va rebre el premi europeu Amalfi de Sociologia i Ciències Socials per Comment sortir du liberalisme. Ha estat guardonat amb l’Ordre de la Legió d’Honor, així com la Medalla Erasmus de l’Acadèmia Europea. És Doctor Honoris Causa en Europa, Canadà i Amèrica Llatina i membre honorari de lAcadèmia Americana d’Arts i ciències, de l’Acadèmia Polaca de Ciències, de l’Acadèmia Mexicana de Ciències i de l’Acadèmia Brasilera de Lletres, així com membre de l’Acadèmia d’Història Argentina.
En 2007,és investit Doctor Honoris Causa per la Universitat Oberta de Catalunya i en 2008 per part de la Universidad nacional Mayor de San Marcos, a Lima. En 2010 va rebre, juntament amb Zygmunt Bauman, el Premi Príncep d’Astúries de Comunicació i Humanitats.
Les seves publicacions, tot i només comptar amb una vintena d’obres traduïdes a l’anglès, sí ho han estat traduïdes en diverses llengües, inclús orientals. Entre aquestes podríem destacar:
- La Sociedad post-industrial [162](1973)
- Crítica de la modernidad [163](1993)
- Teorías para una nueva sociedad [164](2002)
- Conocimiento e identidad: voces de grupos culturales en la investigación social [165](2004)
- Un Nuevo paradigma para comprender el mundo de hoy [166](2005)
- Globalització econòmica i fragmentació social [167](2006)
A Interacció 2006, Tourain presentà la ponència Polítiques Culturals de Proximitat, mateix títol que englobà aquella edició.
Michel Wieviorka (París, 1946) 
Doctor en Art i Humanitats, és director de l’École des Hautes Études en Sciences Sociales, fundada per Alain Tourain, i, des de 2009 de la Fundation de la Maison des Sciences de l’ Home (SMSH). És membre del Centre de Coopération Franco-novégienne en Sciences Sociales et Humaines d’aquesta mateixa fundació a Paris. Entre 1993 i 2009, fou director del Centre d’Analyse et d’Intervention Sociologiques (CADIS).
De 2006 a 2010, fou president de l’Association Internationale de Sociologie (AIS). Des de 2006 presideix el Comité de selecció del premi Michel Seurat creat pel CADIS. A més, és membre del Comité scientifique des Presses de Sciences Po’ i dels comités de redacció de nombroses revistes com ara Journal of Ethnic and Migration Studies, Ethnic and Racial Studies o French Politics, Culture and Society.
En 1989 fou el primer investigador en rebre el Bulzoni Editore Special Award del Premi European Amalfi Prize for Sociology and Social Sciences, pel seu llibre Société et terrorisme (1988).
Juntament amb Georges Balandier, ha estat co-director i fundador de la revista Le Monde des Debats on editaren Cahiers Internationaux de Sociologie de 1991 à 2011. Dirigí la col·lecció Voix et Regard, per a Edicions Balland. Actualment és director de la col·lecció Le monde comme il va d’Edicions Robert Laffont.
L’objecte de la seva investigació, que ha desenvolupat en Polònia, Espanya, EEUU Amèrica Llatina o Rússia, són en el terrorisme, la violència, el racisme, l’antisemitisme, els moviments socials, la noció de conflicte, la democràcia i els fenòmens de la diferència cultural des d’una perspectiva que té en compte la globalització i el desenvolupament individual.
Deixeble d’Alain Tourain, és un dels sociòlegs i intel·lectuals de major prestigi a França i a nivell internacional de tal manera que els seus llibres són traduïts a diferents llengües d’arreu del món (alemany, anglès, espanyol, portuguès i japonès).
Entre les seves publicacions en destacariem:
- Le racisme, une introduction, Paris, La Découverte, 1998
- Conocimiento e identidad: voces de grupos culturales en la investigación social [165], Esplugues de Llobregat: El Roure, 2004,
- La Différence: identités culturelles: enjeux, débats et politiques [168], La Tour d'Aigues: Éditions de l'Aube, cop. 2005,
- Em que mundo viveremos? Sao Paulo/Brésil, Editora Perspectiva, 2006
- Les sciences sociales en mutation (direcció, amb la col.laboració d’Aude Debarle i Jocelyne Ohana), Auxerre, Editions Sciences Humaines, 2007
- Neuf leçons de sociologie, Paris, Editions Robert Laffont, octobre 2008
- Se nourrir. L'alimentation en question. Les Entretiens d'Auxerre (dir), Auxerre, Editions Sciences Humaines, 2009
- Pour la prochaine gauche, Editions Robert Laffont, 2011
Entre els seus articles comptaríem amb:
- ¿ Sociologia posclásica o declive de la sociologia?, Sociológica, año 24, n°70, maig-agost 2009, p. 227-262 (traducció de Nelson Arteaga Botello de « Sociologie post-classique ou déclin de la sociologie », Cahiers internationaux de sociologie, vol. 108, 2000, p. 5-35
- Pour une approche critique du sujet, Claude Calame (dir.), Identités de l'individu contemporain, Paris, Textuel, 2008, p. 33-46
- Le déclin du multiculturalisme, in Nicolas Weill (dir.), L'esprit des Lumières est-il perdu?, Rennes, Presses Universitaires de Rennes, 2007, p. 241-248
- Immigrazione, banlieues e violence, in Gianfranco Baldini e Marc Lazar (a cura di), Elezioni, governi, democracia. La Francia di Sarkozy, Bologna, Il Mulino, Istituto Cataneo, 2007, p. 55-71
- Cultura, sociedad y democracia, en Multiculturalismo, desafíos y perspectivas, México, Siglo veintiuno editores, El Colegio de México, 2006, p. 25-76
- Différence culturelle et inégalités sociales. Analyser pour agir in Manuel Boucher (dir.), Le travail social face aux discriminations. Intervention sociale, ethnicité et lutte contre le racisme en Europe, Montreuil, Editions Aux lieux d'être, 2008, p. 91-105
Inaugurà Interacció 2010, sota el títol Democràcia cultural i transformació social, ambla ponència La transformació social i la democràcia cultural en el segle XXI.
George Yúdice (Nova York, 1947) 
Estudià a les universitats d’Illinois i Princenton. La seva formació gira a l’entorn de la teoria crítica, els estudis literaris, la política d’imaginaris urbans i la política cultural en Amèrica Llatina. Fou professor en el American Studies Program i en el Departament d’Espanyol i Portuguès de New York University. Des de 2006 és vicepresident de l’Asociación Cultural InCorpore Sant José, en Costa Rica.
Va ser testimoni de la lluita pels drets civils dels anys seixanta, la qual cosa l’influí per a teoritzar sobre la representació literària i l’obra de poetes com ara Vicente Hidobro. Als anys vuitanta exercí com a professor de Llengües romances a l’Huner College, tot i que anys després reprengué la seva vessant investigadora respecte l’àmbit en què s’emmarca la producció i el consum cultural: la propietat intel·lectual, les noves tecnologies, els circuits de distribució, les formes de finançament, els acords de lliure comerç o les polítiques i lleis de foment.
Professor de la Facultat de Llengües Modernes i Literatura de la Universitat de Miami, és, des de 2007, director del Miami Observatory on Communication and Creative Industries de la mateixa universitat on realitza tasques al voltant del teatre, l’audiovisual i la música on la cultura es fonamenta en la revitalització urbana, les xarxes culturals i els projectes comunitaris al sud de Florida.
És director de la Red Interamericana de Estudios Culturales i, des de 2008, és assessor del Centro Interdisciplinar de Estudios Contemporáneos de Rio de Janeiro.
Actualment, col·labora a la Universitat de Miami en projectes al voltant de les polítiques culturals a Llatinoamèrica com el Aesthetics Out of Bounds on els valors estètics són aplicats fora dels àmbits de les arts i la Literatura, com ara els mitjans de comunicació o els moviments de revitalització urbana; o el Cultural Networking in Central America orientat a crear un mercat regional que fuig dels obstacles de les petites economies locals.
Els seus estudis versen sobre les polítiques culturals, la globalització i els processos transnacionals, l’organització civil de la societat, el rol dels intel·lectuals, artistes i activitats a les institucions nacionals i transnacionals i la realitat contemporània a l’Amèrica Central, entre d’altres.
Entre la seva extensa bibliografia podríem destacar:
- El Recurso de la cultura : usos de la cultura en la era global [169](2002)
- Sistemas y redes culturales : ¿cómo y para qué? [170] (2003)
- Política cultural [171], amb Toby Miller, (2004)
- Nuevas tecnologías, música y experiencia [172](2007)
- Public and violence a Artistic citizenship: a public voice for the arts, edited by Mary Schmidt Campbell and Randy Martin. New York: Routledge, 2006. p. 151-162
- Culturas emergentes en el mundo hispano de Estados Unidos (2009)
- La Cultura hispana en Estados Unidos: Grandes promesas incipientes [173]a Informe sobre la cultura española y su proyección global (ICE-2001) coordinació Enrique Bustamante; autors: Luis A. Albornoz ... [et al] (2011)
Entre els seus articles publicats podríem esmentar:
- ¿Una o varias identidades? Cultura, globalización y migraciones en Nueva sociedad, Num.201, enero 2006, p. 106-116
- Sistemes i xarxes culturals: com i per a què?, presentada en el marc del simposi internacional Polítiques culturals urbanes: Experiències europees i americanes que tingué lloc del 5 al 9 de 2003 a Bogotá
- Museu Molecular e Desenvolvimento Cultural Economia de museus. Ed. José do Nascimento Júnior. Brasília: MINC/IBRAM (Coleção Museu, Memória e Cidadania, 2010.
- The Central American Caribbean: Rethinking Regional and National Imaginaries. In El Caribe y sus diásporas: Cartografía de saberes y prácticas culturales. Eds. Anja Bandau and Martha Zapata Galindo. Madrid: Editorial Verbum, 2010: pp. 96-115.
- Activist Intellectuals in a Wired World, Rethinking Intellectuals in Latin America (2010)
- Derechos culturales, Cultura Y Transformación Social (2010)
- Implementing Cultural Rights and Diversity Requires Newsworthiness, Citizen Intereest, and Political Will, Cultural Rights and Diversity (2010)
- Economia da Cultura no Marco da Proteção e Promoção da Diversidade Cultura Oficina Virtual de Economia da Cultura e Diversidade Seminário Internacional da Diversidade Cultural, Ministério da Cultura do Brasil, Brasília, 2007.
- Apontamentos sobre alguns dos novos negócios de música In Micael Herschmann, ed. Nas bordas e fora do mainstream musical. Novas tendencias da musica independente no início do seculo XXI. São Paulo: Estação das Letras e Cores Editora, 19-45.
Interacció 2006, al voltant de les Polítiques Culturals de Proximitat, comptà amb la presència de Yúdice que, com a director del Centre for Latin American and Caribbean Studies de la New York University i juntament amb Carles Freixa com a professor de la Universitat de Lleida, presentaren la ponència Conflictes de Proximitat.
Enllaços:
[1] https://interaccio.diba.cat/form/alta-comunitat
[2] http://es.wikipedia.org/wiki/Fondo_de_Cultura_Econ%C3%B3mica
[3] http://u/OERC/Interaccio/INTERACCI%C3%93%202012/WIKI/Ponents_inserits%20Wiki_31102012/Bartra/Bartra,%20Roger_Links_19112012/Links_1.mht
[4] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:8082&theme=CERC
[5] http://u/OERC/Interaccio/INTERACCI%C3%93%202012/WIKI/Ponents_inserits%20Wiki_31102012/Bianchini/Bianchini,%20Franco_Links_19112012/Link_9.mht
[6] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:4187&theme=CERC
[7] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:1201&theme=CERC
[8] http://u/OERC/Interaccio/INTERACCI%C3%93%202012/WIKI/Ponents_inserits%20Wiki_31102012/Bianchini/Bianchini,%20Franco_Links_19112012/Link_10.mht
[9] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:2995&theme=CERC
[10] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:4410&theme=CERC
[11] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:7526&theme=CERC
[12] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:6860&theme=CERC
[13] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:4255&theme=CERC
[14] http://www.ub.edu/masteroficial/gestiocultural
[15] http://www.ub.edu/cultural
[16] http://www.eurocult.org/
[17] http://www.culturaleconomics.org/
[18] http://www.encatc.org/
[19] http://www.abacus.coop/
[20] http://www.artsadministration.org/
[21] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:8498&theme=CERC
[22] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:7992&theme=CERC
[23] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:6722&theme=CERC
[24] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:8550&theme=CERC
[25] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:8774&theme=CERC
[26] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:6326&theme=CERC
[27] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:10579&theme=CERC
[28] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:6687&theme=CERC
[29] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:4675&theme=CERC
[30] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:6229&theme=CERC
[31] http://upcommons.upc.edu/e-prints/bitstream/2117/12415/1/5488763.pdf
[32] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:5128&theme=CERC
[33] http://ca.wikipedia.org/wiki/Oriol_Nel%C2%B7lo_i_Colom
[34] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:1630&theme=CERC
[35] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:4222&theme=CERC
[36] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:10237&theme=CERC
[37] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:2052&theme=CERC
[38] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:8487&theme=CERC
[39] http://www.transit.es/
[40] http://www.facevalue.ws/
[41] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:9686&theme=CERC
[42] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:8575&theme=CERC
[43] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:8009&theme=CERC
[44] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:10203&theme=CERC
[45] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:3439&theme=CERC
[46] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:9331&theme=CERC
[47] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:7876&theme=CERC
[48] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:1030&theme=CERC
[49] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:2907&theme=CERC
[50] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:2143&theme=CERC
[51] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:786&theme=CERC
[52] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:3515&theme=CERC
[53] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:5803&theme=CERC
[54] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:6251&theme=CERC
[55] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:6991&theme=CERC
[56] http://ca.wikipedia.org/wiki/Premi_Anagrama_d%27Assaig
[57] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:8659&theme=CERC
[58] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:8718&theme=CERC
[59] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:4874&theme=CERC
[60] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:5126&theme=CERC
[61] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:5445&theme=CERC
[62] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:6684&theme=CERC
[63] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:8882&theme=CERC
[64] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:8577&theme=CERC
[65] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:8272&theme=CERC
[66] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:10149&theme=CERC
[67] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:5069&theme=CERC
[68] http://www.vindicacions.cat/
[69] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:3358&theme=CERC
[70] http://http//cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:7883&theme=CERC
[71] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:7641&theme=CERC
[72] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:8086&theme=CERC
[73] http://http//cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:9293&theme=CERC
[74] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:5156&theme=CERC
[75] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:8682&theme=CERC
[76] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:246&theme=CERC
[77] http://es.wikipedia.org/wiki/1967
[78] http://http//cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:3950&theme=CERC
[79] http://es.wikipedia.org/wiki/1968
[80] http://es.wikipedia.org/wiki/1971
[81] http://es.wikipedia.org/wiki/1978
[82] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:48&theme=CERC
[83] http://http//cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:4322&theme=CERC
[84] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:3916&theme=CERC
[85] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:7923&theme=CERC
[86] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:9646&theme=CERC
[87] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:8598&theme=CERC
[88] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:9440&theme=CERC
[89] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:9035&theme=CERC
[90] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:4460&theme=CERC
[91] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:7770&theme=CERC
[92] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:8002&theme=CERC
[93] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:9963&theme=CERC
[94] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:8581&theme=CERC
[95] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:9652&theme=CERC
[96] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:9651&theme=CERC
[97] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:33&theme=CERC
[98] http://www.kreanta.org
[99] http://http//cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:9645&theme=CERC
[100] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:9442&theme=CERC
[101] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:8737&theme=CERC
[102] http://http//www.cideu.org/site/go.php?id=2733
[103] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:8941&theme=CERC
[104] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:8449&theme=CERC
[105] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:3363&theme=CERC
[106] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:2909&theme=CERC
[107] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:9847&theme=CERC
[108] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:9899&theme=CERC
[109] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:9900&theme=CERC
[110] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:9907&theme=CERC
[111] http://www.udg.edu/cunesco
[112] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:9867&theme=CERC
[113] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:8991&theme=CERC
[114] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:9478&theme=CERC
[115] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:456&theme=CERC
[116] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:5488&theme=CERC
[117] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:7717&theme=CERC
[118] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:8139&theme=CERC
[119] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:8645&theme=CERC
[120] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:9862&theme=CERC
[121] https://cercles.diba.cat/cgi-bin/koha/opac-detail.pl?biblionumber=36564&query_desc=kw%2Cwrdl%3A%20Serveis%20personals%20i%20pol%C3%ADtiques%20locals%20per%20a%20la%20cultura%20a%20Catalunya
[122] https://cercles.diba.cat/cgi-bin/koha/opac-detail.pl?biblionumber=37571&query_desc=kw%2Cwrdl%3A%20Las%20Diputaciones%20provinciales%20y%20la%20cultura
[123] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:7497&theme=CERC
[124] https://cercles.diba.cat/cgi-bin/koha/opac-detail.pl?biblionumber=37572
[125] https://cercles.diba.cat/cgi-bin/koha/opac-detail.pl?biblionumber=37410
[126] https://cercles.diba.cat/cgi-bin/koha/opac-detail.pl?biblionumber=43775
[127] https://cercles.diba.cat/cgi-bin/koha/opac-detail.pl?biblionumber=44413
[128] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:6425&theme=CERC
[129] https://cercles.diba.cat/cgi-bin/koha/opac-detail.pl?biblionumber=42517
[130] https://cercles.diba.cat/cgi-bin/koha/opac-detail.pl?biblionumber=42391
[131] http://es.wikipedia.org/wiki/Bogot%C3%A1
[132] http://es.wikipedia.org/wiki/1952
[133] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:10580&theme=CERC
[134] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:7674&theme=CERC
[135] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:7751&theme=CERC
[136] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:8570&theme=CERC
[137] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:9490&theme=CERC
[138] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:9865&theme=CERC
[139] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:6863&theme=CERC
[140] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:9114&theme=CERC
[141] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:8803&theme=CERC
[142] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:9152&theme=CERC
[143] http://www.culturaldevelopment.net.au/expandingcultures/downloads/papers/Pascual.pdf
[144] http://mtschaefer.net/media/uploads/docs/Schaefer_Bastard-Culture.pdf
[145] http://www.policiesforculture.org/dld/PfC_May2003_workshop_report.pdf
[146] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:7512&theme=CERC
[147] http://ca.wikipedia.org/wiki/Palma
[148] http://ca.wikipedia.org/wiki/1949
[149] http://ca.wikipedia.org/wiki/Edicions_Tres_i_Quatre
[150] http://ca.wikipedia.org/wiki/Val%C3%A8ncia
[151] http://ca.wikipedia.org/wiki/Eliseu_Climent
[152] http://ca.wikipedia.org/wiki/Edicions_Proa
[153] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:3955&theme=CERC
[154] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:5154&theme=CERC
[155] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:4249&theme=CERC
[156] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:9660&theme=CERC
[157] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:9962&theme=CERC
[158] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:9248&theme=CERC
[159] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:9554&theme=CERC
[160] https://interaccio.diba.cat/blogs/2010/10/15/pour-en-finir-avec-la-mecroissance-quelques-reflexions-dars-industrialis-bernard-st
[161] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:9658&theme=CERC
[162] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:155&theme=CERC
[163] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:137&theme=CERC
[164] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:6643&theme=CERC
[165] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:8829&theme=CERC
[166] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:7678&theme=CERC
[167] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:8473&theme=CERC
[168] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:7925&theme=CERC
[169] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:6541&theme=CERC
[170] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:7198&theme=CERC
[171] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:7006&theme=CERC
[172] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:8741&theme=CERC
[173] http://cercles.vtlseurope.com:8098/lib/item?id=chamo:10287&theme=CERC