Més recursos, mateixos límits: la cultura en tensió el 2023

  
L’informe del CoNCA 2023 mostra un sistema cultural que recupera volum i activitat, però que continua arrossegant tensions de fons. L’augment de recursos no es tradueix automàticament en un canvi de model. El que emergeix és una cultura que creix, però no acaba de reordenar-se.
  

El 2023 consolida la recuperació iniciada després de la pandèmia. Els recursos públics destinats a la cultura arriben als 1.388 milions d’euros, superant els nivells previs a la crisi. També el pressupost del Departament de Cultura creix fins a situar-se en l’1,5 % del total, una xifra rècord que, tot i així, queda encara lluny de l’objectiu del 2 % .

Aquesta millora pressupostària no altera un fet estructural: el paper central dels governs locals. Ajuntaments i consells comarcals continuen assumint més de la meitat de la despesa pública en cultura, mantenint la cultura en l’escala de proximitat. Aquesta realitat reforça la seva importància, alhora que evidencia la seva exposició a les limitacions financeres del món local.

Des del punt de vista econòmic, el sector cultural recupera part del terreny perdut. El valor afegit brut cultural torna a situar-se al voltant del 2 % de l’economia catalana, després de la caiguda provocada per la pandèmia. La recuperació és real, però també mostra una certa estabilització que no acaba de guanyar pes dins el conjunt de l’economia.

Ara bé, l’informe no es limita a les dades. Incorpora la percepció dels agents culturals, i aquí apareix una lectura més matisada. Les polítiques culturals obtenen valoracions moderades, amb millores en àmbits com l’accés i la participació, i resultats més baixos en finançament i suport estructural. Aquesta distància entre recursos i percepció apunta a una qüestió de fons: no és només què es fa, sinó com es fa i amb quina orientació.

El 2023 també posa en relleu noves dinàmiques. La cultura digital, impulsada per la irrupció de la intel·ligència artificial, travessa tots els sectors i transforma les pràctiques creatives i els models de producció. Al mateix temps, el teixit associatiu i la cultura popular continuen sent una base essencial, tot i conviure amb situacions de precarietat.

En l’àmbit legislatiu, l’aprovació de la llei de foment de l’associacionisme apunta a un reconeixement del paper d’aquest teixit, però també evidencia la manca de grans marcs normatius específics per al conjunt del sistema cultural.

El balanç és ambivalent. La cultura disposa de més recursos, més activitat i més reconeixement institucional que en anys anteriors. Al mateix temps, persisteixen desequilibris en el finançament, en la governança i en les condicions de treball.

El 2023 no és un any de crisi, però tampoc de resolució. És un moment en què es confirma una idea que travessa tota la sèrie d’informes: el sistema cultural català ha après a sostenir-se, però encara no ha decidit del tot cap a on vol anar.

PDF [2023] Informe anual sobre l’estat de la cultura i de les arts a Catalunya [2]