Els drets culturals i la cultura “co”, bases per a la reactivació cultural de Granollers

S’entrega a l’Ajuntament de Granollers el document Pla per a la reactivació de la política cultural i creativa de Granollers post Covid-19 [2], un estudi que marca un full de ruta per l’horitzó 2030. El treball ha estat realitzat amb el suport del Programa d’assessoraments del CERC [3] i de Conexiones Improbables [4].

Els darrers anys s'ha intensificat la reflexió al voltant dels drets culturals  [5]per part dels municipis --fet que s’ha accentuat encara més amb la irrupció de la pandèmia de la Covid-19--, amb la voluntat d’establir un marc polític que asseguri les condicions per desenvolupar la participació cultural com a dret fonamental fent atenció als reptes de participació i cohesió en l’àmbit cultural i assegurant l’autonomia crítica de les persones. Aquestes noves polítiques, que a nivell internacional es vehiculen a partir de la Carta de Roma [6], pretenen deixar enrere una certa concepció paternalista i protectora de la cultura [7] impulsada a partir de la segona meitat del segle XX, canviant el focus cap a garantir la lliure participació, creació i accés de tota la ciutadania a la vida cultural. En aquest sentit, cal destacar la recent aprovació per part de l’Ajuntament de Barcelona del Pla de Drets Culturals de Barcelona. Fem Cultura (2021-23) [8] i l’aprovació de la memòria preliminar per part del Govern de la Generalitat de Catalunya de l’Avantprojecte de llei de drets culturals (2022) [9].

El Pla per a la reactivació de la política cultural i creativa de Granollers post Covid-19 s’emmarca en aquest context i neix de la necessitat per part del Servei de Cultura del municipi de donar resposta al context d’incertesa i crisi marcada per la irrupció de la Covid-19 a inicis de 2020. Tot i que ha implicat un procés de reflexió estratègica, la seva vocació no és erigir-se com un pla estratègic de cultura a l’ús, sinó que busca assentar unes bases consensuades a través d’un innovador procés participat proposant una estratègia juntament amb un seguit d’actuacions amb l’horitzó 2030.

L’elaboració d’aquest treball reforça la llarga trajectòria de col·laboració entre l’Ajuntament de Granollers i el CERC, que s’ha traduït amb la realització d’estudis innovadors, que sempre han suposat un repte, i que sovint han obert una nova mirada sobre les polítiques culturals. En aquest sentit cal destacar l’Estudi sobre l’impacte social i econòmic de la Festa Major de Granollers [10] (CERC, 2002), un dels primers estudis d’impacte d’un esdeveniment cultural realitzat pel CERC; el document Principis i criteris per a l’acció cultural a Granollers [11] (ICC, 2007), un dels primers estudis que alineaven una proposta de polítiques culturals amb l’Agenda 21 per al desenvolupament sostenible [12]; i també cal esmentar un treball intern per a la definició d’un model de gestió global de Roca Umbert, Fàbrica de les Arts de Granollers realitzat per Conexiones Improbables el 2011.

Un innovador procés de treball participat, transversal i ampli

Durant tot el procés, iniciat el setembre de 2021 i finalitzat el maig de 2022, s’ha treballat a partir de metodologies innovadores, en un ampli procés participat, que ha permès obtenir resultats en diferents sessions de treball amb agents culturals, representants d’entitats locals, i electes i personal tècnic de l’Ajuntament de Granollers. El procés s’ha estructurat a partir de dos grups de treball: un Grup Motor, que ha estat el grup tractor del procés, amb representants polítics i tècnics dels serveis municipals de Cultura, Promoció Econòmica, Educació i Esports, Medi Ambient i Espais Verds, Planificació i Projectes Estratègics, així com representants d’equipaments municipals; i un Grup Ampli, conformat per 30 agents del teixit cultural i creatiu, social i econòmic local, així com ciutadania a títol individual.

Primera reunió del Grup Ampli, 11 de novembre del 2021 (© CERC)

Les sessions de treball amb aquests grups van contribuir a definir un conjunt de necessitats, potencialitats i reptes del sistema cultural i creatiu local, amb 5 àmbits d’incidència principal: drets culturals; innovació i impacte; ecosistema cultural i creatiu; model organitzatiu; espais i equipaments. I es van establir els següents elements prioritaris de diagnosi que caracteritzen el sector cultural a Granollers: resiliència i mirada àmplia; necessitat d’enfortir l’ecosistema; estructura rica però complexa; importància de sistematitzar un model d’indicadors i recollida de dades; millora de la comunicació i difusió cultural; tensió entre tradició i innovació.

Definició d’un marc estratègic amb els drets culturals i la cultura “co” com a eixos principals

Partint de l’anàlisi participada realitzada i del diagnòstic obtingut es va establir que, per a la reactivació de la política cultural i creativa de Granollers, s’havia de posar el focus estratègic en avançar cap a una política basada en els drets culturals, fomentant una Cultura “co”, que permeti transitar cap a una ciutadania creativa. Es conclou que ampliar, diversificar i qualificar la demanda és la millor garantia de sostenibilitat futura del propi ecosistema, treballant pràctiques sustentades en el concepte de cultura “co”: col·laborativa; co-creativa; comunitària; consolidada; corresponsable; connectada; cohesionada.

Resum del marc estratègic definit en el procés de treball (©Connexiones Improbables - CERC)

Aquests eixos guien el conjunt de programes i accions que es proposa activar en l’horitzó 2030, per tal de donar resposta als reptes detectats, tot alineant-los amb el focus estratègic definit, amb 4 línies estratègiques:

L1 – Cap a una ciutadania creativa per a la innovació social

L2 – Impuls per a la consolidació sectorial

L3 – Transversalitat cultural i creativa

L4 – Reestructuració organitzativa i de l’oferta municipal

A partir d’aquest focus estratègic, es defineixen un conjunt d’iniciatives, definides en 5 programes, que tenen un caràcter complementari i sistèmic. Plantejades des de diverses escales, algunes són noves iniciatives, d’altres parteixen de línies de treball que l’Ajuntament de Granollers ja està desenvolupant i d’altres simplement animen a una reorientació o diversificació en el seu plantejament actual. Els programes són aquests:

1. Xoc creatiu
2. Una comunitat en xarxa
3. Un ecosistema consistent i equilibrat
4. Ciutat laboratori
5. Nova governança

Per cada programa, es defineixen un conjunt d’accions i inclouen la següent informació: activació; serveis municipals tractors; línies estratègiques; reptes de ciutat; inspiració.

Recomanacions en la implementació del Pla

El Pla de Reactivació dona uns fonaments per a l’acció municipal que han de traslladar-se i impregnar els plans sectorials i d’equipaments de Granollers. Alhora, s’ha de treballar per a incloure alguns dels projectes dins de l’estratègia de ciutat i en els plans d’acció municipal futurs. Per tal de fer efectiu aquest model de gestió per projectes, s’hauria d’establir un sistema de seguiment en la seva implementació, que superi les àrees funcionals i departamentals.

Es proposa establir, no només sistemes de seguiment i d’avaluació, sinó mecanismes relacionals, de coordinació i de comunicació interna, entre agents tractors, personal tècnic i directiu dels equipaments culturals municipals i meses específiques de coordinació interdepartamental.

El treball s’inclou en les actuacions que el Centre d’Estudis i Recursos Culturals [13] (CERC) desenvolupa en el programa d’assessoraments [3]. L’estudi ha estat coordinat i realitzat pel CERC i la consultora Conexiones Improbables [14] i s’emmarca en la vocació d’assistència als municipis i acompanyament en l’àmbit de les polítiques culturals de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona [15]. Cal destacar la forta implicació de l’equip de cultura de Granollers en tot el procés i el repte que ara té entre mans per encarar el nou full de ruta i implementar el que s’ha definit a partir d’aquest intens procés de treball.   

Accediu al document complet en aquest enllaç [2]

 ____________________________________________________________________