Cultura per a infants: laboratoris de convivència

“Una ciutat pensada per a la infància és una ciutat oberta a tota la ciutadania”

Francesco Tonucci (La ciutat dels infants)

 

L’educació, més enllà dels murs de l’escola

L’educació del segle XXI ha plantejat un nou paradigma i una nova reflexió sobre el propi sentit d’educar. Etimològicament parlant, i segons el diccionari de  l’Institut d’Estudis Catalans, educar és ajudar (algú) a desenvolupar les seves facultats físiques, morals i intel·lectuals.

Prenent  aquesta premissa com a punt de partida, el pes de l’educació (el qual havia quedat tradicionalment relegat a un àmbit estrictament escolar) ha traspassat els murs dels centres educatius per a arribar al carrer.

Avui en dia ningú posa en entredit que la família i l’escola eduquen, però que també ho fa la biblioteca, el centre cívic, el museu, el carrer, la plaça, i  l’espai públic, en definitiva. La programació cultural adreçada a la infància que ofereixen els ajuntaments, per sort cada vegada més nombrosa, no pot menystenir aquesta evidència.

 

Les ciutats, espais per a tothom

A la darrera dècada han sorgit nombroses iniciatives amb la voluntat expressa de refermar l’educació més enllà dels murs de l’escola.

Des d’un punt de vista urbanístic, cal destacar la iniciativa #Streetsforkids [2], impulsada per la Global Designing Cities Initiative [3], la qual reivindica les ciutats com a espais dissenyats i concebuts per a la infància, amb entorns escolars segurs, saludables i sostenibles. Una aposta de la societat civil per la pacificació dels espais annexos a l’escola, que s’alinea de ple amb els objectius de reducció de les emissions de la coalició europea de Clean Cities [4]. Consisteix doncs en reivindicar l’espai urbà per a la infància, tallant el pas de vehicles i organitzant activitats lúdiques, esportives i de convivència, mitjançant la necessària complicitat entre la comunitat educativa i els ajuntaments.

Malgrat pugui semblar una aposta de nova creació, aquesta cosmovisió de la ciutat adaptada des de i per a la mirada de l’infant fou plantejada ja als anys noranta, amb el pedagog, investigador i il·lustrador Francesco Tonucci [5] i la seva Ciutat dels infants [6] (1996). Tonucci creu que les ciutats s’han oblidat dels infants i que cal tornar a pensar-les des de la seva òptica. Fer ciutats amables per als nens i nenes, era la única manera, segons ell, de garantir espais urbans amables per a tothom.

És en el marc conceptual d’una ciutat més atenta amb els seus infants, on han començat a sorgir nombroses iniciatives culturals que posen el focus en els més menuts.

 

La infància, motor per a la creació cultural

A continuació, volem compartir 4 projectes que han posat el focus en la infància com a eix central i com a motor per creació cultural. Aquestes quatre iniciatives formen part del Banc de Bones pràctiques en cultura [7], el qual conté més de 110 accions inspiradores i singulars, detectades arreu del territori de la Diputació de Barcelona.

 

Festival elPetit

El Festival elPetit [8] (Sabadell) és el primer festival de l’estat dedicat exclusivament a les arts per als més petits (0-5 anys). El seu objectiu principal és el de posar en valor la importància d'aquestes per a la primera infància, tot apostant per la qualitat, el rigor i la contemporaneïtat artística.

Existeix des de l'any 2005 i és pilotat per laSala [9]. Se celebra cada mes de novembre i té lloc en 12 ciutats, ocupant més de 25 espais amb la presència de companyies nacionals i internacionals. A més a més, elPetit dona suport a persones creadores i artistes, per tal d’encoratjar-les a treballar en propostes artístiques orientades en aquesta direcció. A la vegada, acull l'Encontre internacional d'Arts per a la (primera) infància [10], i es postula com un espai de reflexió i diàleg per tractar la situació actual i els reptes de futur de les arts per als/les més petits/tes. L'Encontre s'articula a través de conferències, debats i formacions per a professionals del sector amb l'objectiu d’obrir la porta a noves mirades. Per a incrementar l'accessibilitat i abast de elPetit l'any 2020 va néixer elPetit als núvols [11], una plataforma en línia amb propostes artístiques complementàries a la programació presencial per tal a les famílies.

 

© Festival elPetit

 

Llenguatges del coneixement

Una altra de les activitats que destaquem és el programa Llenguatges del coneixement, impulsat per la Biblioteca Sant Ildefons i l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat, i dirigit al tots els cicles d’Educació Primària de totes les escoles del municipi:

Cicle inicial: Què veig al museu? [12]

Cicle mitjà: Descobrir l’Art [13]

Cicle superior: Els sentits del petit museu [14]

Es tracta d’una bona pràctica ja que a partir de la planificació anual de visites de les escoles primàries a la biblioteca es pretén potenciar la sensibilitat, les habilitats de pensament i l’impuls d’experimentar, intrínsec, en l’infant, a través de l’apropament a l’art i al foment lector. En aquest punt, la comunitat educativa i la biblioteca juguen un paper important a l’hora d’estimular la creativitat dels infants, l’hàbit lector a partir d’experiències positives d’aprenentatge i lectura.

 

Alesplaces!

Aquest projecte educatiu  de l’Ajuntament de Granollers consisteix en la realització de diverses accions a l’espai públic dirigides a la infància i l’adolescència. Les activitats es realitzen a les places de la ciutat i utilitzen l’art com a eina de mediació per l’adquisició i divulgació del coneixement formatiu. Les organitzen agents socials, culturals i educatius de la ciutat de forma participativa, el que fa que s’enforteixi la xarxa i l’entorn per on circulen els infants i adolescents.  

Alesplaces! [15] és doncs una pràctica que fomenta la realització d’accions a l’espai públic alhora que planteja la promoció de programes que fomentin la convivència en la diversitat, intentant repensar l'espai públic de la ciutat de Granollers com a un gran equipament cultural d’accés per a tothom.  Aquesta iniciativa va quedar aturada després de la pandèmia però ens sembla igualment un cas exemplar per a posar-lo en valor.

 

© Ajuntament de Granollers

 

La Palanca

El Festival de circ contemporani La Palanca d’Esparraguera [16] vol apropar la disciplina del circ a la població del municipi a través de diverses funcions i actes disseminats per diferents indrets de la vila. La programació contempla un ample ventall de tècniques de circ amb estètiques variades per adaptar-se a una ampla diversitat de públics. Espectacles, tallers i xerrades transdisciplinàries que tenen lloc simultàniament a diferents indrets de la vila. Els continguts de les funcions proposades engloben una gran diversitat d’eixos temàtics: passant per l’humor, els vincles que conformen les relacions humanes, o el plaer de la lectura, entre molts d’altres.

 

La cultura imagina un món millor 

Hem vist quatre casos exemplars en què el tàndem de cultura i educació [17] es posen al servei de la ciutadania, ocupant l’espai públic amb propostes multidisciplinars i híbrides. Però, què tenen en comú les iniciatives que acabem d’aportar?

A mode de resum, podem extreure algunes conclusions que haurien de poder ser extrapolables a tots els programes culturals adreçats a la infància i a les famílies:

 

1. Enforteixen els espais d'encontre i el sentiment de comunitat 

Els projectes culturals adreçats a la infància acaben esdevenint l’excusa perfecta per a establir un diàleg – sempre necessari- entre cultura i educació. I, més enllà, son punts d’encontre interseccionals, estimulants i diversos, entre tot tipus de ciutadans i ciutadanes. Gràcies a ells, es referma el valor de la presencialitat, de la proximitat. Perquè només son possibles si la gent hi és present. I si una cosa ens ha fet evident la pràctica a la qual ens hem vist avocades durant la pandèmia, amb un ús forçat de les pantalles, ha sigut la rellevància del factor humà com a aspecte fonamental per a l’estimulació cognitiva i la creació cultural.

 

2. Aposten per la diversitat com a valor afegit

La diversitat és present en tots els projectes i s’entén com un valor afegit.

Aquesta diversitat es fa palesa en:

• La diversitat de formats i temàtiques: des de visites guiades, a espectacles, xerrades, o tallers. Treballant tot tipus de continguts

• La varietat dels llocs on es duen a terme. Tal i com hem vist anteriorment, l’espai públic esdevé l’escenari perfecte per a educar. Qualsevol excusa i indret és bo per a estimular la creativitat i això permet descentralitzar l’acció cultural.

• Les iniciatives culturals adreçades a la infància prenen la diversitat com a punt de partida intrínsec: doncs cada infant és singular i diferent, cal respectar aquesta genuïnitat i prendre-la com  un repte i un valor. Anant un pas més enllà, parlem de la diversitat que defineix la societat en sí mateixa. I això inclou també el model de família al qual es dirigeixen aquestes apostes. Un model de família que deixa de ser estàndard, únic, per a esdevenir també divers.

 

3. La intergeneracionalitat: una font d’expertesa

Tots els projectes que exposem prenen com a base la intergeneracionalitat com a valor afegit. L’experiència de l’adult acompanya (sense envair) l’espai de creixement de l’infant. I és aquesta experiència compartida que nodreix  uns i altres, en un gaudi compartit. Aprendre tot jugant, tot creant conjuntament sempre és més divertit. És la coneguda metodologia del Learning by doing, provinent del món anglosaxó.

 

4. Ja no hi ha una única manera d’aprendre

El replantejament dels currículums escolars ha evidenciat que l’aprenentatge ja no es du a terme en departaments estancs, per matèries compartimentades i desconnectades entre elles, sinó que cal fer un esforç per a interrelacionar el coneixement, a mode de xarxa, i posant més èmfasi en les competències. Es prioritza que els i les alumnes esdevinguin ciutadanes lliures, amb pensament crític, amb capacitat de prendre decisions i d’adaptar-se a un món canviant, ple de reptes. Els centres educatius proposen, amb més o menys èxit, un nou model que s’ha de veure recolzat per polítiques culturals valentes i transformadores. És el que defensa l’anomenada Educació 360 de la Fundació Bofill. [18]

 

En definitiva, les propostes culturals adreçades a la infància son una punta de llança a favor d’un nou aprenentatge més vivencial, més comunitari i més adaptat a la realitat complexa (i estimulant) que ens ha tocat viure. Espais on fomentar la reflexió compartida, la creativitat, la capacitat d’interpretació i, en definitiva, la voluntat d’imaginar, entre petits i grans, un món millor.

 

______________________________________________________________________________________