Els meus millors consells, per Alba Colombo

 
Cada mes, Interacció inclou un membre de la comunitat que comparteix les recomanacions principals de bones lectures, projectes o entitats a seguir a les xarxes o podcasts per escoltar, entre d’altres.

En aquesta ocasió ens acompanya Alba Colombo [2], professora associada i investigadora, actualment és la directora del Màster en Gestió Cultural de la  [3]Universitat Oberta de Catalunya [4].

Experta en gestió cultural, investigació d'esdeveniments culturals i educació, amb experiència prèvia a la Universidad Menéndez y Pelayo (Santander) i la Universitat de Roskilde (Dinamarca), l'Alba és Doctora en Ciències Socials (2012) per la Universitat de Girona, i té un Màster en Societat de la Informació i la Comunicació (2009 UOC) i un Postgrau en Gestió de la Cultura (2008 UPF).

El seu focus de recerca es basa en festivals i esdeveniments culturals, representacions identitàries, efectes intangibles i experiències comunitàries en el marc de les polítiques culturals en temps d'incertesa, estratègies de gestió i cultura com a motor de desenvolupament i cohesió social. Té més de cinc anys d'experiència liderant projectes de recerca espanyols i europeus i ha participat com a a investigador en set projectes competitius d'alta qualitat. Actualment és investigadora principal del cas Barcelona en el projecte finançat per HERA Festivals, esdeveniments i espais públics urbans inclusius a Europa (FESTSPACES).  [5]

Alba Colombo, gestora cultural

Escolto:

M'agrada molt la música, encara que només la puc escoltar en moments molt determinats del meu dia a dia. Soc una enamorada del soul en femení, i evidentment Aretha Franklin sempre ha estat un dels meus referents, encara que últimament em deixo sorprendre per veus com Laura Vane o Nicole Williams. El flamenc m'ha acompanyat durant molt de temps i el d'última generació com Concha Buika m'ha inspirat en moments destacats de la meva vida. Els pòdcast han entrat en el meu món sobretot aquells que parlen de ciència, política, cultura i pensament. Per dir-ne alguns segueixo “Fresh Air”, “Philosophize This”, “Forschung Aktuelle”, “Carne Cruda”, “Interarts” i “Arxiu sonor [6]” de l'Institut d'Humanitats de Barcelona. Algunes tardes - mentre estic plegant roba - escolto “Vostè prime [7]r” de RAC1.

Llegeixo:

Com que em passo el dia llegint articles acadèmics en el marc dels Critical Event Studies, la lectura d'esbarjo és purament per plaer. Últimament m'apassiona llegir assaig i novel·la, ja que m'encanta estar vinculada a la ficció. Avui a la tauleta de nit hi tinc: El sueño de Hipatia [8] (José Calvo Poyato), Ciutat Princesa [9] (Marina Garcés) i Wabi Sabi: the japanese art of impermanence (Andrew Juniper).  

Algú que trobo molt interessant:

M'agrada que em sorprenguin i que ens ajudin a repensar cada dia, el que fem i qui som, ja que no m'encallo en reviure i replantejar tot el que hem fet i estem vivint. Per tant, trobo molt interessant totes aquelles persones que - activistes o no - no s'amaguen de qüestionar amb coherència i virtut allò que ens envolta. Trobo molt interessants col·lectius com Chaos Computer Club [10]i Femen [11]. I sempre m'han inspirat les idees de Bourdieu, Soja i Lacan, encara que últimament no paro de repensar algunes de les seves aportacions a partir de la mirada de Slavoj Žižek [12].

Seguiu aquestes organitzacions:

Seria difícil només citar algunes de les organitzacions que segueixo, ja que m'agrada confrontar-me al que està passant i moltes de les institucions, entitats o col·lectius són la base i l'espai des d'on s'articulen les idees, accions o reivindicacions. M'agrada passar per l'Antic Teatre [13], la Nau Bostik [14] a Barcelona, la Tabacalera [15] i el seu El Keller [16]a Madrid i degut al meu vincle amb la capital alamana no deixo de passar per Kunstraum Kreuzberg/Bethanien [17] quan soc per Berlín.

Això em manté desperta a la nit:

Dormo bastant bé, encara que hi ha molts problemes estructurals de la nostra societat occidental que em fan rodar el cap. Intento que no m'afectin massa encara que la incertesa en el marc de les tensions socials, ambientals, polítiques i econòmiques en les quals estem vivint em fan veure un futur poc esperançador. Tanmateix, entenc la cultura, en tota la seva esplendor, com a una eina més (encara que no aïllada) dels processos que estem desenvolupant per desdibuixar aquestes fronteres que ens envolten i poder continuar mirant als ulls dels nostres infants amb esperança i llibertat. Quan no puc dormir - i no és a causa del meu fill - escolto la Nit dels Ignorants [18], una tradició ja familiar de vàries generacions que ens ajuda a estar tranquils a través de la inquietud dels altres oients.

Articles Interacció: indispensable!

Els articles que tenim disponibles a través d'Interacció fan la lectura molt rica, ja que a vegades ens quedem en el nostre marc de coneixement i no som capaços d'aterrar en altres àmbits i espais. Personalment, m'agraden molt tots aquells articles que es comparteixen des de "Cultural trends" i Canemàs, ja que últimament he estat indagant bastant sobre aspectes de gènere i cultura tradicional i popular catalana, les seves estratègies i la implicació en les polítiques públiques actuals. Recomano doncs el número 22 de la revista Canemàs on es publica el Dossier Migracions, diversitat i cultura popular [19]on hi participen companyes com la Marta Rovira.

___________________________________________________________________________