Els meus millors consells, de Cristina Castells i Tort

Cada mes, Interacció inclou un membre de la comunitat que comparteix les recomanacions principals de bones lectures, projectes o entitats a seguir a les xarxes o podcasts per escoltar, entre d’altres.

En aquesta ocasió ens acompanya Cristina Castells i Tort, Cap de la Secció de Mediació Cultural del Servei de Cultura de l’Ajuntament del Prat de Llobregat, que comprèn la direcció del Programa IntersECCions [2] (Educació, Cultura i Comunitat), un programa transversal entre el departament d’Educació i Cultura, la direcció del programa de mediació i suport a la creació visual, UNZIP Arts Visuals [3] i la coordinació de l’oferta formativa del Servei de Cultura.

Cristina Castells, Cap de la Secció de Mediació Cultural del Servei de Cultura de l’Ajuntament del
Prat de Llobregat

Escolto: 

M’agraden molts estils musicals: el funk, la cançó d’autor, el folk, el rock... Però sento especial atracció per la música vocal o d’arrel tradicional de diferents països del món.

La música m’ha captivat des de ben petita com a mitjà d’expressió i de creació. L’experiència de cantar en grup és per mi una font de plaer i d’aprenentatge. Alguns músics que defineixen una mica qui soc son Lorena Mckennitt, Lou Reed, Simon and Garfunkel, Aretha Franklin i Bob Dylan.

Tot just acabo d’entrar en el món dels podcast; primer vaig escoltar el cicle Diàlegs del Cèntric Espai Cultural del Prat de Llobregat [4], ciutat on treballo, i m’he començat a endinsar en el de l’Institut d’Humanitats de Barcelona [5]. També segueixo els vídeos de la programació del CCCB. [6]

(Re)lectura:

Aquests darrers anys la intensitat de la meva vida laboral i de mare de dos fills petits m’ha fet perdre l’hàbit de llegir per plaer. En la societat frenètica en què vivim costa parar per assaborir un llibre com cal. Recupero el temps perdut a les vacances, quan m’agrada llegir autors que reflexionen sobre els reptes del món contemporani: canvi climàtic, democràcia, tecnologies digitals i educació. Recomano Sapiens, de Yuval Naoh Harari i Una breve historia de la igualdad, de Thomas Piketty.

En el decurs del dia a dia esgarrapo minuts per llegir articles de premsa i d’altres relacionats amb l’art, l’educació i la cultura. Em sembla molt recomenable el quadern editat per la Fundació Carasso i elaborat per Pedagogías invisibles Foto fija. Sobre la situación de la mediación cultural en el Estado español, 2018-2019, i els dos documents elaborats pel CONCA: l’Informe sobre l'estat de la cultura i de les arts en 2021: impulsar un Acord Nacional per la Cultura [7] i l’ambiciosa Carta de les Arts a l’Educació [8].

Algú que trobo molt interessant:

M’enamoren moltes persones: els i les activistes que lluiten amb determinació per millorar el món i la justícia social, els i les intel·lectuals que posen una mirada crítica sobre allò conegut i descobreixen nous angles, noves perspectives, nous horitzons. Sempre he admirat les idees i els valors de l’Arcadi Oliveres. També m’agraden les dones que contribueixen a desmitificar la maternitat com Laura Baena, creadora del Club de las Malasmadres. En el camp de la intersecció entre la cultura i l’educació, m’enriqueixen les idees de Marina Garcés, Nico Barbieri, Maria Acaso, Moisés Esteban-Guitart, César Coll, entre d’altres.

Seguiu aquestes organitzacions:

Uf, què difícil! De la llarga llista d’organitzacions que segueixo relacionades amb la meva feina, destacaria aquells projectes culturals que posen la persona al centre, tenen una clara voluntat pedagògica i de transformació social i treballen amb col·lectius diversos.  Començant per casa, seguiu al Teatre L’Artesà [9], centre de formació, creació i difusió de les arts en viu al Prat de Llobregat i, en especial, el seu projecte educatiu Camins Vius [10]. D’altres iniciatives culturals i educatives transformadores, en les que cal parar atenció:  la xarxa Planea [11], l’Aliança Educació 360 [12], el Pla de drets culturals [13] de l’Ajuntament de Barcelona, i els projectes d’entitats com A Bao A Qu [14], Experimentem amb l’Art [15] i Xamfrà [16].  I per estar al dia de l’actualitat de projectes d’educació artística, mediació cultural i arts comunitàries imprescindible consultar la revista digital, Polièdrica [17].

Això em manté desperta a la nit:

Tot i que últimament dormo bastant bé —serà que els meus fills són més autònoms—, continuen inquietant-me els obstacles que impedeixen el desenvolupament de la nostra feina de servei públic. Ara bé, procuro que això no em tregui la son. Estic en procés de desaprendre alguns mals hàbits, i d’aprendre a baixar el ritme, a fer menys i a gaudir més del present. M’he aficionat al ioga i al mindfulness.

Articles Interacció:

Gràcies a Interacció els i les professionals de la cultura podem continuar formant-nos, conèixer les últimes novetats de les polítiques i la gestió cultural i reflexionar sobre la nostra professió. Llarga vida a Interacció!

No em perdo els articles que parlen sobre drets culturals, política cultural i noves governances, així com els que reflexionen sobre la influència de la tecnologia digital en la cultura i sobre la ciència en les polítiques culturals. Us deixo aquí una selecció dels que més m’han agradat: Noves governances. La gestió comunitària de la cultura en la crisi i més enllà [18], Cap a una nova generació de polítiques culturals basades en els drets [19], El Govern aprova la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de drets culturals [20], Darreres perspectives sobre ciència en les polítiques culturals [21], Entrevista a Xosé Pérez: 'Si no fem servir bé la tecnologia, la tecnologia es farà servir contra nosaltres' [22]

Dins l’àmbit de la Cultura i l’Educació us recomano l’article de Begoña Román: ‘La presencialitat és la condició sine qua non de l’experiència estètica’ [23] i m’acomiado amb aquesta cita seva tan reveladora: «Obrir-se a la ciutadania implica obrir-se a la complexitat».

____________________________________________________________________