Qui omple les pantalles (i en quines condicions)?

  
Un informe europeu sobre autors audiovisuals posa dades a una realitat coneguda: la centralitat del sector contrasta amb la precarietat de qui el sosté.

La setmana passada acabava amb la Gala dels Premis Gaudí, posant en valor per dotzè any consecutiu la labor del cinema català. La cultura audiovisual ocupa avui un lloc central en la vida quotidiana. Les pantalles s’han multiplicat i amb elles les formes d’accés a continguts. El que sovint queda fora de focus és qui produeix aquests continguts i en quines condicions ho fa.

Els Gaudí son la cita anual que homenatja a tots aquells professionals i experts que fan possible el cinema català, des dels actors fins als directors, guionistes i productors. Precisament, l’estudi que avui presentem es centra específicament en la part de l’engranatge que es situa rere les pantalles: elsautors audiovisuals.

L’informe Behind the screens. European survey on the remuneration of audiovisual authors, elaborat per la Federation of European Film Directors i la Federation of Screenwriters in Europe, aborda aquesta qüestió a partir de més de 3.200 professionals de 26 països.

L’estudi ofereix una imatge clara. Es tracta d’un sector altament qualificat, amb una majoria de professionals amb estudis superiors, que treballa en condicions marcades per la intermitència. Entre el 80% i el 90% dels autors ho fan amb contractes temporals i molts combinen diferents projectes o fins i tot feines fora del sector per sostenir-se.

La remuneració presenta desigualtats significatives. Les diferències de gènere són especialment visibles en el cas de la direcció, amb bretxes salarials rellevants. També apareixen desigualtats generacionals: els perfils més consolidats concentren oportunitats i ingressos, mentre que els joves i emergents es mouen en condicions més inestables.

Aquestes dades no només descriuen una situació laboral. Apunten a una estructura del sector. La producció audiovisual es construeix sobre una base de treball fragmentat, amb trajectòries irregulars i una dependència elevada de projectes concrets.

Al mateix temps, l’estudi posa en relleu una tensió significativa. Malgrat les condicions materials, els autors mostren nivells elevats de satisfacció en els aspectes vinculats al sentit de la seva feina. La motivació intrínseca conviu amb una insatisfacció clara en les condicions econòmiques i laborals.

Aquesta combinació no és anecdòtica. Forma part del funcionament del sector cultural. La vocació i el compromís amb la creació sostenen, en part, un sistema que no garanteix estabilitat.

El que emergeix és una pregunta que va més enllà del sector audiovisual. Si les polítiques culturals promouen la producció de continguts, quin lloc ocupen les condicions de treball de qui els crea. I fins a quin punt es poden considerar sostenibles models basats en aquesta asimetria.
  

Behind the scenes d'un rodatge. Fotografia: Daan Stevens.

El sector audiovisual creix i es consolida, però ho fa sobre unes condicions laborals fràgils que les polítiques culturals difícilment poden ignorar. L’estudi també inclou a mode de cites algunes de les opinions personals dels professionals enquestats i, a mode de reflexió, volem acabar compartint-vos-en un petit recull:
  

"El més difícil com a directora és que t’empenyen a invertir els ingressos d’un projecte cinematogràfic en un altre, mai guanyo diners amb els meus treballs artístics, només amb la feina que m’encarreguen. Ser una dona embarassada i treballar sense cap seguretat financera és estressant, no tinc seguretat social per a la meva feina com a artista.
 

"El problema radica especialment en els guionistes emergents que, per tal de signar un contracte estan disposats a signar qualsevol cosa, ja sigui perquè no coneixen les tarifes i “regles” a aplicar, o perquè estan massa contents de signar el que sigui. Crea un desagradable efecte de “dumping” per a altres escriptors. Hauríem de trobar una manera d’harmonitzar els contractes amb els salaris [...] i executar la llei, quelcom que no sol passar.
 

"Tot el que he fet ha estat relativament exitós, les meves pel·lícules han sigut seleccionades per a grans festivals i han guanyat alguns premis. Pensava que avançaria cap a feines més ben pagades més ràpid. Tanmateix, quest no ha estat el cas. Crec que ser dona té alguna cosa a veure amb tot això.

PDF  Behind the screens. European survey on the remuneration of audiovisual authors [2]