Noves ciutats, nova ciutadania: quan la política pública deixa de ser exclusiva de l’Estat

A l’article publicat a Interdisciplina, Joan Subirats i Marc Parés Franzi analitzen com les transformacions socials i tecnològiques estan redefinint el poder, la governança i el paper de la ciutadania a les ciutats.

L’article parteix d’una constatació estructural. La globalització econòmica i informativa, els canvis en les relacions socials i laborals i la revolució digital han alterat profundament les condicions en què actuen les administracions públiques. Els mecanismes tradicionals de formulació de polítiques es mostren cada cop menys capaços d’afrontar problemes col·lectius complexos, interdependents i canviants.

En aquest context emergeixen noves formes d’acció col·lectiva impulsades des de la societat civil. Plataformes ciutadanes, xarxes comunitàries i iniciatives col·laboratives intervenen en la resolució de problemes públics, transformen processos institucionals i, en alguns casos, assumeixen funcions que abans eren exclusives de l’Estat. Les ciutats esdevenen laboratoris d’aquestes mutacions, espais on s’assagen noves formes de convivència, participació i coresponsabilitat.

El text proposa llegir aquests processos com l’aparició de nous formats de ciutadania. No es tracta només d’un increment de participació, sinó d’una redefinició del vincle entre institucions i societat, amb conseqüències directes per a la governança urbana i per a la legitimitat de les polítiques públiques.

Idea central 
Les transformacions socials i digitals obliguen a repensar les polítiques públiques perquè el poder i la capacitat d’acció ja no resideixen només en les institucions.

Accés
PDF: Cambios sociales y estructuras de poder. ¿Nuevas ciudades, nueva ciudadanía? [2]