Consells comarcals i cultura

Jordi Fàbregas [2], Mariana Pfenniger [3], Àngel Mestres [4] (ITD [5]) | Consell Comarcal del Berguedà [6] | Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona [7]

El Consell Comarcal del Berguedà

Del total de set milions i mig d’habitants que viuen a Catalunya (2019),  la província de Barcelona en concentra pràcticament el 75% del total, sobretot a les comarques del litoral. Per contra, les comarques rurals de l’interior presenten una baixa densitat de població agreujada per un procés de desplaçament cap a les grans ciutats i àrees metropolitanes, constant des de l’inici de la Revolució Industrial, motivat, entre d’altres factors, per un major ventall de possibilitats en l’àmbit laboral, i l‘oferta formativa i de serveis bàsics.

Malgrat que actualment els ajuntaments d’aquestes comarques estan realitzant un gran esforç per frenar el seu despoblament mitjançant la implantació de polítiques que afavoreixin l’arrelament dels joves al territori, fet que passa per oferir el màxim nombre de serveis bàsics possibles, sovint no disposen de suficients eines com per satisfer totes les necessitats de la ciutadania.  

En aquest context de mancança de recursos, el Consell Comarcal del Berguedà [6] (en endavant CCB) pretén contribuir a que tots els pobles de la comarca puguin tenir coberts alguns suports tècnics tan essencials com, per exemple, el transport escolar o la recollida d’escombraries. Malgrat els consells comarcals no tenen l’obligatorietat d’atendre una política cultural concreta, el CCB vol posar èmfasi en aquest àmbit, ja que tot i que el reconeixement dels drets culturals i dels valors intrínsecs de la cultura contribueixen al benestar de la comunitat, al desenvolupament territorial i a consolidar el sentiment de pertinença de la ciutadania, la major part dels municipis berguedans no disposa de personal tècnic especialitzat en aquesta àrea.

És per això que, amb l’objectiu de posar de relleu la importància de la cultura i de l’existència de polítiques que l’enforteixin i la facin accessible, el CCB ha sol·licitat al Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) [7] de la Diputació de Barcelona l’elaboració d’un document estratègic que defineixi propostes per al disseny i promoció de les polítiques culturals de la comarca al llarg dels propers anys. En aquest sentit, la finalitat del projecte és identificar els principals actius culturals del territori per, posteriorment, valorar quines són les prioritats i els àmbits d’actuació en què el CCB pot incidir més. A més, el document ha de servir per disposar d’un marc de referència que estableixi unes pautes de dinamització cultural per a tots els municipis de la comarca, sobretot, com s’ha esmentat anteriorment, en els que no disposen d’un tècnic de cultura.

Cal destacar que la transversalitat és un element que s’ha tingut molt en compte a l’hora d’elaborar aquest document, ja que no s’ha concebut com un instrument específic per al CCB, sinó com una eina que aspira a coordinar tots els agents públics i  privats, de diferents àmbits, que configuren el teixit cultural de la comarca i el seu desenvolupament.

Pel que fa a la proposta de treball, es divideix en dues fases:

• Un diagnòstic de les dades més significatives de context territorial i dels recursos culturals més rellevants del Berguedà.

• Un cop realitzat el diagnòstic, i considerant les competències del CCB en matèria de política cultural, s’ha procedit a concretar propostes estratègiques adequades a la realitat de la comarca d’acord amb el resultat de la primera fase. Tanmateix, també s’han tingut en compte iniciatives d’interès que s’estan produint en comarques veïnes.

Les àrees d’acció sobre les quals el CCB ha de desenvolupar les seves futures polítiques públiques en matèria de cultura han quedat definides en quatre apartats: dinamització de l’activitat cultural, foment de la participació, projectes locals amb projecció global i sistema de governança. Cadascun d’ells inclou les seves respectives línies d’acció, les quals alhora contenen informació sobre els agents implicats i una proposta de calendarització per a la seva implantació, segons la seva prioritat i els recursos estimats per a dur-la a terme.   

Com a reflexió final, és important posar de relleu que tot i que els consells comarcals no estan obligats a realitzar una política cultural concreta, més enllà de l’arxiu i la biblioteca comarcal, per al CCB aquest document representa l’oportunitat de ser un actor rellevant a l’hora de posar en valor els actius culturals del territori. Alhora, ha d’ajudar a establir, amb la implicació del conjunt d’agents de l’àmbit associatiu i privat, unes pautes generals per a tots els municipis de la comarca, especialment en aquells que no disposen de recursos suficients per a una òptima dinamització cultural.

Colònia Vidal - Puig-reig

PDF: Consells comarcals i cultura. El Consell Comarcal del Berguedà [8]

Inicieu sessió [9] o registreu-vos [10] per a enviar comentaris