Capgirar l’iceberg dels museus

Alexandre Delarge [2] | La documentation Française [3]
 

Res és més fàcil que crear un museu sense comptar amb la participació de ningú. Es tractaria simplement de construir un edifici o aprofitar-ne un de ja existent, posar-hi objectes dins, obrir-lo, i esperar que les persones hi entressin. Ho diu l’historiador i museòleg Hugues de Varine [4], que considera que les vitrines, les peces i els seus criteris de conservació haurien de ser la punta de l’iceberg dels museus. Per Varine, participació significa iniciativa, presa de decisions i la posada en marxa d’aquestes i, per sobre de tot, posar al centre la comunitat, escoltar-la i comprendre les seves necessitats i inquietuds.

Aquesta és una de les moltes reflexions al voltant de la participació als museus que recull el llibre “Le Musée participatif. L’ambition des écomusées [5]”, en el qual hi han col·laborat diversos experts en la matèria.
 

La primera part del llibre fa una retrospectiva històrica per l’evolució del concepte de museu, parant especial atenció al naixement dels ecomuseus a finals dels anys 60, moment en què es van contemplar per primera vegada objectius com el d’obrir les portes a l’entorn més proper, i el de contemplar la gestió des de la co-decisió i la co-construcció amb la comunitat.

Foto: Ecomuseu d'Alsàcia [6]
 

Per què cal que els museus treballin des d’un punt de visita de participació amb la comunitat?
 

Al pròleg es presenten les quatre raons essencials:
 

• Per  deixar de ser un espai elitista, apte per només uns quants, i passar a convertir-se en un recurs per a la comunitat.
• Per conèixer i comprendre la percepció que té la comunitat respecte al seu propi patrimoni, en el benentès que no hi ha ningú que el conegui millor que ells.
• Per adoptar un enfocament democràtic i mirar de satisfer les necessitats de totes les categories socials.
• Per propiciar la innovació (en termes de creativitat, col·laboració...), que només és possible si la comunitat s’involucra.

Foto: Ecomuseu d'Alsàcia

Tot seguit, el segon i el tercer apartat desenvolupen diversos plantejaments i reflexions al voltant de la participació als museus, convertint aquest llibre en la primera publicació francesa que tracta exclusivament sobre aquesta qüestió.

Quina és la situació actual pel que fa a la participació dels museus? Segueix tractant-se d’un debat rellevant? En el si d’un ecomuseu o d’un museu que contempli alguna forma de participació, hauríem de parlar de visitants, d’habitants o d’actors? Quin paper hi ha jugat la digitalització? Aquestes són algunes de les qüestions a les quals s’intenta donar resposta mitjançant estudis de cas o els arguments dels propis autors.
 

Enfortir la vinculació entre la societat i el museu ampliant l’accés, la participació i les funcions socials i educatives.

És un dels objectius estratègics del Pla de Museus de Catalunya [7], presentat l’any 2017, que aposta per dirigir els museus catalans cap a la seva vessant més social, entenent-la com el veritable motor dels museus del nostre temps. Per tant, “Le Musée participatif. L’ambition des écomusées”, publicat un any més tard, coincideix amb un moment de canvis als museus de casa nostra

Podeu consultar aquest llibre [8] al Centre d’Informació i Documentació [9]

Inicieu sessió [10] o registreu-vos [11] per a enviar comentaris