Quan el patrimoni es reivindica

Fabien Van Geert [2],  [3]Xavier Roigé [4],  Lucrecia Conget [3] | Edicions de la Universitat de Barcelona [5]

En trobem als llibres d’història o a les guies de viatges, il·lustrant campanyes de turisme i fins i tot colant-se en una campanya electoral (tot i que és menys probable). En aquestes situacions, i en moltes més, hi podem trobar tot tipus de patrimoni cultural, bé sigui en la forma o en els continguts. Això passa quan més enllà d’una marca turística, el patrimoni pren interès en motiu d’un conflicte d’interessos o per discrepàncies polítiques en la seva gestió.
La voluntat del títol «Usos políticos del patrimonio cultural», és analitzar com s’aprofita políticament el patrimoni en aspectes tan diversos com les identitats, les lluites socials, els enfrontaments veïnals, les reivindicacions de les societats indígenes i fins i tot en contextos de guerra, a partir de l'estudi de casos etnogràfics procedents de Llatinoamèrica, Europa i Espanya.

Els múltiples autors que participen del projecte, coordinats per Fabien Van Geert [6], Xavier Roigé [7] i Lucrecia Conget [8], exploren la museografia i les polítiques culturals, però van encara més enllà de l'anàlisi del patrimoni per qüestionar tant els escenaris com els discursos pels quals discorren tot tipus de mecanismes d'apropiació i confrontació dins el camp patrimonial.
 

"Dia del Patrimonio" Chile- Imatge: Londres 38 [9]
 

Entre els diversos temes que destaquen d’aquesta publicació, trobem sobretot exemples concrets de preservació patrimonial degut a la pressió social d’organitzacions i veïns que empenyen a unes polítiques de protecció patrimonial. És el cas de l’Illa de Pasqua, la ciutat de Santiago de Chile o el patrimoni industrial de Port de Sagunt. Però també aborda la qüestió de la identitat a través de la representació i participació de pobles indígenes als museus i també ho exemplifica amb els museus comunitaris de Mèxic. Per tancar, s’endinsa en la gestió del patrimoni cultural durant la Guerra Civil espanyola, des de la protecció clandestina del patrimoni a l’exili de peces d’art per evitar-ne la destrucció [10].

En definitiva, ens trobem davant d’una anàlisi que aporta llums a les polítiques culturals i la museografia de patrimoni que és estimat i reivindicat col·lectivament, per entendre fins a quin punt la lluita d’interessos quan és batallada en pro del patrimoni pot fer un bé per al futur [11].
 

 

Podeu consultar el llibre al Centre d’Informació i Documentació [12].
 

Inicieu sessió [13] o registreu-vos [14] per enviar comentaris