Mesurant el valor públic

Geoff Mulgan [2], Jonathan Breckon, Mariola Tarrega, Hasan Bakhshi [3], John Davies, Halima Khan, Annie Finnis | Nesta [4] 

Crear, mantenir i incrementar el valor de la cultura, així com desenvolupar tècniques que contribueixin a mesurar el seu impacte en la societat, és crucial a l’hora de justificar les decisions, subvencions i inversions del govern. Així ho considera la reconeguda fundació britànica  Nesta [4] a la seva publicació “Public Value. How can it be measured, managed and grown?”, on fa esment d’algunes de les diverses metodologies existents i on se’n proposen de noves amb la intenció de trobar nous camins per mesurar i analitzar el valor públic.

Es tracta d’un document especialment útil per fer un repàs dels principals mètodes i eines que es poden utilitzar per tractar de respondre les tres grans preguntes que ens planteja el seu títol.

En aquesta línia, és especialment il·lustrativa l’escala de valor que proposen, que classifica el valor públic en 5 nivells diferents:
 

D’altra banda, és igualment rellevant la classificació que fan els autors del valor de la cultura, presentat en 6 categories, i que consideren que pot contribuir a legitimar els recursos i inversions destinats a la cultura per part del govern:

• Preus baixos o gratuïtat:  se’n beneficien els usuaris que consumeixen cultura directament.

• Extensió més enllà dels usuaris directes: Malgrat no participar directament en cultura i patrimoni entenen que s’hagi d’invertir per tal de preservar-lo per les generacions futures.

• Singularitat: Hi ha objectes, peces o espais que són únics i, per tant, mereixen ser conservats.

• Coneixement i experiència: per entendre segons quines activitats intel·lectuals es requereix un nivell intel·lectual específic.

Per tant, als múltiples estudis que s’han fet sobre mètodes d'avaluació d’impacte cal sumar-hi aquesta publicació de Nesta, que a banda de centrar-se en el valor públic de la cultura també dedica dos apartats a l’àmbit de la salut i dels serveis públics.

En alguns d’aquests estudis els mètodes proposats són bàsicament quantitatius i en d’altres tracten de ser més qualitatius, per bé que la majoria d’experts en aquesta matèria estan d’acord a l’hora d’afirmar la complexitat que suposa mesurar la vessant social i emocional de la cultura [5]. 

Consulteu  'Public Value. How can it be measured, managed and grown? [6]' per estar al corrent d’una de les últimes propostes metodològiques que tracten d’assumir un dels grans reptes de la cultura: aconseguir que els seus efectes no només siguin mesurables amb taules de dades o percentatges sinó que puguin ser complementats amb altres matisos i amb més  profunditat.  

Per a complementar la informació respecte a aquest tema també podeu consultar el treball 'Els impactes de la cultura: Metodologia per a l’estudi dels impactes d’esdeveniments culturals [7]', presentat a Interacció [8] ara fa uns mesos, en el qual més que aportar una nova metodologia, proposa un acostament ampli i multi-criteri basat en els principals models i metodologies existents.

PDF       Public Value. How can it be measured, managed and grown? [9]

HTML     Public Value. How can it be measured, managed and grown? [10]
 

Inicieu sessió  [11]o registreu-vos  [12]per a enviar comentari