El futur del sector cultural i creatiu a l’escenari

KEA European Affairs [2] i PPMI [3]

Cap a quin camí es dirigeix el sector cultural i creatiu (CCS)? Quins són els reptes i oportunitats actuals i quina serà la situació d’aquí 10 anys? El Comitè de Cultura del Parlament Europeu [4] aquest estudi per radiografiar la situació actual dels CCS i donar resposta a aquestes preguntes. Així doncs, Research for CULT Committee – Culture and creative sectors in the European Union – Key future developments, challenges and opportunities [5] avalua com, a escala europea, els CCS es veuen afectats a dia d’avui, i com probablement ho estaran en un futur, pels canvis socials, polítics i tecnològics.

La seva lectura pot suposar una bona oportunitat per tots aquells treballadors de la cultura que vulguin fer l’exercici d’aplicar l’estudi a l’àmbit local, fent una autoanàlisi i avaluació que tingui en compte les particularitats del sector a casa nostra.

Els continguts de l’estudi es classifiquen en tres grans apartats:

1. Situació actual dels CCS:
 

• Es troben marcats per la limitació, fragmentació i concentració pel que fa a la circulació dels treballs europeus i la capacitat del sector d’organitzar-se i defensar els seus interessos
   

• S’estan produint canvis en els models de negoci i finançament amb l’objectiu d’explorar noves alternatives i seguir sent sostenibles.

• Als professionals que es dediquen a la cultura se’ls requereix cada cop més una combinació de competències: creatives, de gestió i empresarials, a més d’habilitats socials i coneixements tecnològics.
   
• S’estan desenvolupant importants avenços tecnològics aplicables als CCS, com per exemple la realitat virtual.
   
• S’estan buscant noves eines i mètodes innovadors amb la voluntat de re-atraure les audiències i re-afirmar el seu compromís social.
   
• La mobilitat internacional s’entén com una condició social i econòmica dels CCS. No obstant això, les noves tecnologies aporten alternatives a aquesta mobilitat (com per exemple les reunions en streaming) i redueixen l’impacte mediambiental.
   
• Existeix una preocupació per seguir reduint residus.
   
• D’acord amb els autors de l’estudi, la UE diposita la seva atenció i brinda ajudes als CCS.
   

2. Escenaris de futur
 

La següent taula mostra els diferents escenaris de futur possibles l’any 2030, que han estat extrets d’un índex de probabilitat que indica la puntuació mitjana de la probabilitat de cada escenari.
 

• Escenaris favorables més probables: aquells que podrien propiciar canvis en l’àmbit mediambiental, actuant com a motor de l’atractiu territorial. També podrien conduir a un increment del creixement de terminats sectors, com ara l’audiovisual i el dels videojocs.
   
• Escenaris perjudicials més probables: aquells que podrien donar lloc a un futur digital basat en plataformes qüestionables des del punt de vista ètic i de la diversitat cultural, a més d’incrementar la violació de la llibertat artística, la censura de les organitzacions culturals i el deteriorament encara més fort del medi ambient.
   

3. Recomanacions:
 

L’estudi també consta d’una secció de recomanacions dirigides als membres del Comitè de Cultura (CULT) del Parlament Europeu, que giren al voltant de sis àrees diferents: diversitat cultural, mercat laboral, habilitats i educació, sostenibilitat de les empreses i organitzacions dels CCS, diversitat i inclusivitat, el rol de les arts i la cultura en les democràcies europees. Al cap i a la fi, aquest seguit de recomanacions també es poden interpretar com una manera de deixar entreveure les propostes de millora que es fa el Comitè, algunes de les quals tenen a veure amb:
 

• Examinar de més a prop les formes atípiques d’ocupació, avaluar fins a quin punt les normes actuals del mercat s’ajusten a un entorn laboral cada cop més fragmentat i considerar la possibilitat d’establir normes actualitzades per als treballadors autònoms.
   
• Encarregar una investigació sobre la diversitat dels treballadors dels CCS, amb vistes a identificar i abordar les principals desigualtats en el sector [6]. En aquesta mateixa línia, també caldria fomentar el desenvolupament de mecanismes de compromís que promoguin la igualtat de gènere [7] i supervisin el seu impacte i garanteixin un accés a la cultura tan ampli com sigui possible. Si, un cop mes, fem l’exercici d’aplicar aquest estudi a casa nostra, és interessant fer menció d’un estudi de casos publicat recentment pel CERC [8], mitjançant el qual pretén determinar com els municipis es plantegen els reptes vinculats a l’equitat cultural.
   
• Promoure un futur saludable pels CCS que giri entorn al reciclatge i a l’aprenentatge permanent.
   
• Assolir un rol proactiu en la millora de la sostenibilitat financera i mediambiental.
   

De fet,  per fer més planera i entenedora la lectura, Research for CULT Committee també inclou estudis de casos duts a terme en diferents països europeus, 10 en total, considerats exitosos i/o pioners i pertanyents a diferents sectors (audiovisual, videojocs, música, arts visuals, arts escèniques, publicitat, moda...)
 

Si voleu fer un cop d’ull a aquests casos i aprofundir en els possibles escenaris de futur i en les recomanacions que recull l’estudi, el pots llegir tot sencer mitjançant els següents enllaços:
 

PDF    Research for CULT Committee – Culture and creative sectors in the European Union – Key future developments, challenges and opportunities [5]

HTML  Research for CULT Committee – Culture and creative sectors in the European Union – Key future developments, challenges and opportunities [9]

Inicieu sessió [10] o registreu-vos [11] per a enviar comentaris