Fonaments culturals per a la construcció nacional

Andreu Ramis Puig-gròs [2] | Lleonard Muntaner Editor i Institut d’Estudis Baleàrics [2]

Festa major amb danses i cançons populars, imatges de cartró o rituals de celebració, esdevenen referents comuns, ja siguin ancestrals o actuals. La cultura popular, pel fet precisament de ser popular, sempre ha anat molt lligada a un col·lectiu i a la seva gent, i per tant a uns sentiments de pertinença que han sigut durant molt de temps principals elements de cohesió. Durant més d'un segle, els estudiosos de la cultura popular han estat protagonistes de la recuperació de la identitat dels pobles, fins i tot quan els règims totalitaris ho han posat més difícil.

D’entrada, 'Cultura popular i nacionalisme' ens qüestiona què és el que podem entendre per cultura popular [3], per després endinsar-se en un terreny encara més incert com és la relació crítica i complexa entre cultura popular i nacionalisme, així com la seva tradició.

Alguns dels elements proposats per l’autor és la necessària relació entre estudi de la cultura i realitat històrica. Com ara, la necessitat de prendre consciència dels canvis, que han esdevingut impuls i motivació de la investigació de la cultura popular. Tal com l’error que sovint s’ha donat, segons ell, a molts folkloristes que ha sigut la manca d’aprofundiment en l’estudi d’elements o fets de cultura popular, i per això mateix, apel·la a la prudència quan analitzem relacions dels folkloristes amb la construcció identitària.

També, Andreu Ramis, fa un repàs a la història dels estudis folkloristes des de la Renaixença fins a l’actualitat, a través de la dictadura i el que anomena contraidentitat. Ens parla de l’evolució que han tingut aquests estudis i com han arribat a avui, on trobem un xoc entre el clàssic discurs folklòric i un altre que, en canvi, s’allunya i combat el discurs més conservador, el qual l’autor defineix com una nova actitud en un context nou.

 

Revista Eivissa (1972), essencial per a la divulgació de la cultura popular a les Pitiüses durant l'etapa de la transició.

Mallorca, Menorca, Ibiza. Folklore (1950) d'Antoni Galmés Riera, mostra del folklore durant el franquisme.

Quina serà la identitat del futur?

La població d’arreu, especialment les grans ciutats, passa de l’homogeneïtat a l’heterogeneïtat en entorns de població d’origens diversos, però degut a la globalització al mateix temps, ens trobem davant d’una xarxa global com internet, que en contraposició pren menys en consideració la diversitat cultural [4] i aglutina uns referents culturals de tendència mundial.

Cada vegada ens serà més complicat reconèixer l’alteritat cultural, i conceptes com interculturalitat o pluriculturalitat aportats per la globalització, generen tensions entre una cultura de l’homogeneïtzació per una banda i la diversitat cultural per l’altra. Trobar l’equilibri entre la cultura popular pròpia, l’homogeneïtzació global i la diversitat cultural provinent d’altres latituds, molt probablement dependrà de l’educació [5] i el treball sobre aquests aspectes, que construeixin els fonaments d’una societat plural, amb una visió d’espectre global però alhora amb estima i voluntat d’acció per la cultura local.

Podeu consultar aquest llibre [6] al Centre d’Informació i Documentació [7]

Inicieu sessió  [8]o registreu-vos  [9]per a enviar comentari