Les fogueres del món contemporani

Deia la filòsofa i assagista María Zambrano (1904-1991) que l’art sembla ser l’afany per desxifrar o perseguir la petjada deixada per una forma perduda d’existència.[1] Duu implícita la idea de viatge cap als nostres orígens, al despertar de l’espurna que ens va fer humans. Amaga la memòria de les coves, dels palaus i dels gratacels, l’aroma dels viatges llunyans i les grans descobertes, tots els instants compartits i de soledat i, per damunt de tot, l’ànsia de sobreviure i el desig de transcendència.

Podria ser, aquesta espurna, la reminiscència d’una foguera al voltant de la qual es dansava, s’explicaven històries, es pintava o es cantava; el petit centre de l’univers d’una comunitat, un espai per a la transmissió de coneixements i valors que serien recollits per una generació rere l’altra. Al blog Creative City South [2], Zayd Minty[2] actualitza aquesta imatge i ens parla dels centres culturals de proximitat com a punts de trobada necessaris i indeslligables de la condició humana. En aquests centres, diu, podem reconèixer la nostra necessitat de reunir-nos en un ambient segur per compartir i aprendre col·lectivament.[3]

Imatge que figura al web de Creative City South [2]

Davant la desconnexió entre les persones i l’aïllament creixent en la societat contemporània global, cada vegada més complexa, en els centres culturals de proximitat  podem explorar junts les nostres capacitats expressives, i posar en valor i expandir la nostra identitat individual i col·lectiva. A més, aquesta mirada cap a l’àmbit local es fa imprescindible en la mesura que la cultura es reconeix mundialment com a pilar del desenvolupament sostenible [3], i s’identifica com a element crític en el debat sobre el benestar, l’accés a l’educació, la pau, la igualtat de gènere, la diversitat... I pensar en local demana aprofundir en els usos dels espais que configuren el nostre entorn, a les ciutats, els pobles, els barris i les comunitats. Els espais de l’art i la cultura formen part de l’espai públic, i per això són tan valuosos: són llocs on es fa possible l’encontre, on s’activen els intercanvis amb les persones que ens envolten.

El Dramatic Need Piet Patsa Community Arts Centre  [4]a  Free State, Sud-àfrica

La reflexió de Zayd Minty, però, denuncia la precària situació dels CACs (Community Arts Centres) a l’Àfrica del Sud, que van emergir als anys seixanta. Aquests centres reben molt pocs recursos i tenen la pressió de funcionar de manera autònoma com a part de les indústries creatives, descuidant moltes vegades el vertader compromís de la cultura amb la comunitat com a dret humà. Si bé representen la solució a molts dels desafiaments actuals en l’àmbit local, tal com va afirmar Joseph Gaylard [5] el 2004 a “Inheriting the Flame: New Writing on Community Arts in South Africa [6]”, necessiten inversions públiques coherents que els facin, al seu torn, atraure altres fonts de recursos, i formació adequada per als agents involucrats.

Davant d’aquestes consideracions, quina opineu que és la situació dels centres culturals de proximitat en el nostre entorn? S’entén la tasca de cohesió social i desenvolupament humà que duen a terme? És significatiu que el Can Castells Centre d’Art de Sant Boi [7], un centre d’art de proximitat català notable amb un gran compromís social, es defineixi com a centre que vol “trencar amb la visió que tenen moltes persones que l’art contemporani és alguna cosa aliena a elles i que no s’entén”. Caldria pensar que moltes d’aquestes persones són les que fan les polítiques culturals i educatives a Catalunya?

Imatge d’una de les activitats del Can Castells Centre d’Art [8] de Sant Boi

D’altra banda, la plataforma cultural precisament anomenada “Fireplace [9]”, que va iniciar la seva activitat al barri del Poblenou de Barcelona el 2015 amb la missió de ser un espai obert per a fer circular les idees de joves artistes entre la comunitat cultural local, va haver de tancar la seva seu fa un any [10], víctima de la brutal especulació immobiliària [11]. Una de les accions que havien promogut els cofundadors de Fireplace, Ángela Palacios [12] i Quim Packard [13], era “Campamento Base [14]”, un projecte d’investigació oberta sobre la naturalesa i els usos dels espais de l’art i la cultura al barri, que aplegava artistes, el veïnat, col·lectius i professionals d’altres àmbits.

Seu de la plataforma cultural Fireplace [9] a Barcelona, actualment enderrocada

Amb aquests elements de reflexió sobre la taula, us convidem a pensar en les paraules de Zayd Minty i a contribuir a aquest debat amb les vostres experiències. Interacció 18 [15], com les fogueres que reuneixen les persones, també vol ser un espai comunitari al voltant del qual puguem créixer i gaudir junts.

 

WEB: Creative City South. A blog telling stories about culture and sustainability in cities of the Global South [16]

 

[1] María Zambrano [17], “Hacia un saber sobre el alma” (1950).

[2] Zayd Minty [18] és un expert en cultura i desenvolupament sostenible, amb interessos en els àmbits de la diversitat, el patrimoni, l’art públic, el disseny, els espais culturals i les ciutats. El seu projecte “Creative City South [16]”, iniciat el 2016, és un espai per compartir articles sobre art, cultura, innovació i creativitat de les ciutats del sud global (Àfrica, Amèrica Central i Llatina, Àsia, el món àrab, i les illes del Carib i del Pacífic).

[3] Vegeu, en el programa d’Interacció 18 [15], la idea de llegat i de memòria que es transmet col·lectivament de generació a través dels espais educatius i culturals, suggerida per Eulàlia Bosch [19].

   

Inicieu sessió [20]o registreu-vos [21]per a enviar comentaris