Educació + cultura en el debat sobre el futur d’Europa. Accions i reaccions

Un dels objectius d’Interacció 18 [2] és mostrar que tant l’educació com la cultura són manifestacions de la condició humana; són formes d’adaptació al medi on vivim que contenen una idea de llegat comú que s’actualitza constantment. Per tant, la conscienciació per promoure la supressió de les barreres que les allunyen és també un dels fins a perseguir en aquestes jornades.

La separació entre educació i cultura és present en els àmbits local i global, i es pot abordar per part de les organitzacions supranacionals, els governs nacionals, regionals i locals, les organitzacions de la societat civil i les organitzacions privades, els treballadors de la cultura i la ciutadania. En la mesura que tots aquests àmbits estan interconnectats i condicionen la implementació de determinades polítiques i pràctiques en el territori, avui mostrem quin és l’estat de la qüestió a Europa, en quina direcció s’orienten les polítiques de la Unió i, més encara, què hi tenen a dir la societat civil, l’acadèmia o els ens públics.

En el context de reformulació del projecte europeu, la Comissió Europea [3] i el Consell d’Europa [4] preparen un ampli debat sobre el futur de la Unió Europea. El maig de 2019 se celebrarà una Cimera Europea a Sibiu [5], Romania, amb l’objectiu de fer balanç de l'evolució dels temes rellevants en les agendes globals i avançar cap a una Unió Europea més cohesionada.[1]

Els joves, l'educació, la formació i la cultura són alguns d’aquests temes que figuren en l’ordre del dia de la Cimera de Sibiu. La Comissió Europea ha publicat enguany un comunicat anomenat “Building a stronger Europe: the role of youth, education and culture policies [6]” que forma part d’una estratègia destinada a potenciar la seva capacitat de resiliència en el context de diversitat, mobilitat, migració i globalització que caracteritza la contemporaneïtat.

   

Els reptes que presenta l’ensenyament i l’aprenentatge segons el comunicat de la Comissió Europea “Building a stronger Europe: the role of youth, education and culture policies [6]” (maig 2018)

   

If we want to build a stronger Europe, policies on youth, culture, education and training need to play an important role in the European project.” (Building a stronger Europe: the role of youth, education and culture policies, p. 1)

   

Un dels aspectes clau que figura a “Building a Stronger Europe: the role of youth, education and culture policies [6]” és la creació de l’’European Education Area’, una estructura prevista per al 2025 que ja es va començar a perfilar a la Cimera de Göteborg [7] de novembre de 2017 amb el document “Strengthening European Identity through Education and Culture [8]”, a través de la qual es mirarà d’enfortir la dimensió educativa i cultural en el si de la Unió, i que té com a objectius principals:[2]

   

— Promoure la mobilitat transfronterera i la cooperació en matèria d'educació i formació, fent un ús complet dels instruments i programes disponibles. Això s’aconseguirà a través de:

• la presentació d’una proposta per a un programa successor de l’Erasmus + més fort i més inclusiu i una proposta per a la continuació de l’European Solidarity Corps;
• la presentació, abans de 2020, de propostes per modernitzar i reforçar la cooperació a escala de la UE en l'àmbit de l'educació i la formació
• la continuació d'una estreta cooperació amb els Estats membres i el Consell d’Europa per millorar el caràcter integrador dels seus sistemes d'educació i formació, que han de basar-se en l'aprenentatge permanent i la innovació.
• la creació d’un nou marc per establir prioritats i orientar les polítiques i el finançament de la UE.

— Abordar les condicions jurídiques i financeres per al desenvolupament de les indústries culturals i creatives i la mobilitat dels professionals dels sectors de la cultura i la creació.

   

El president de la Comissió Europea Jean-Claude Juncker, a la Cimera de Göteborg [7] (novembre de 2017)

   

El mateix dia de la publicació de “Building a Stronger Europe: the role of youth, education and culture policies [6]”, la Comissió també fa ver oficial el comunicat “A New European Agenda for Culture [9]”, en el qual adopta una nova Agenda de la cultura amb l’objectiu de donar suport a la innovació, la creativitat i el creixement econòmic i que preveu llançar un pla d’acció per al patrimoni cultural. És a dir, d’una banda hi hauria la nova Àrea Europea d’Educació i de l’altra la nova Agenda de la cultura. 

Aquesta és l’aposta dels organismes supranacionals, però quina relació tenen aquestes directrius amb les expectatives de les xarxes culturals i educatives de la societat civil, l’acadèmia o els ens públics? Les organitzacions Culture Action Europe [10] (CAE), Lifelong Learning Platform [11], European Association for Education of Adults [12], EDEN [13], European University Foundation [14], EUROCLIO [15], Europeana [16] i Public Libraries 2020 [17] han emès recentment la declaració conjunta “Building synergies between education and culture. Fostering a true partnership at all levels for inclusive societies [18]” en què afegeixen recomanacions directes al document [19] que el 2013 ja van publicar les dues primeres junt amb Access to Culture [20].

   

Arran de la direcció que estan prenent les polítiques de la Unió, les organitzacions mencionades anteriorment veuen la necessitat urgent de subratllar que és necessari:

   

1. Implementar una estratègia intersectorial compartida per a l'educació i la cultura en l’àmbit de la UE, reflectida tant en les polítiques com en els programes

2. Potenciar la mobilitat d'aprenentatge de qualitat per a estudiants, educadors i professionals de la cultura, a través del blindatge i reforç de programes com l’Erasmus+

3. Abordar sistemàticament com les tecnologies digitals estan afectant la vinculació entre educació i cultura

4. Reconèixer la igual vàlua de l'educació cultural i de l’artística mitjançant la incorporació del les disciplines STEAM

5. Adoptar mesures específiques per millorar l'aplicació de competències clau en conscienciació sobre les expressions culturals

6. Integrar una definició contemporània d’”entorn d'aprenentatge” i “educador/a” en les polítiques educatives

7. Adaptar la gran importància de l'educació i la cultura amb una inversió i uns programes adequats

   

Cooperation between the education and cultural sectors at the political level remains, to a large extent, symbolic.” (“Building synergies between education and culture. Fostering a true partnership at all levels for inclusive societies [18]”)

       

Escolteu el podcast de Culture Action Europe ‘Salon Culture’ en què Rosa Pérez Monclus [21] entrevista Lars Ebert [22] sobre l’educació i les arts, especialment la integració de les disciplines STEAM, en les polítiques europees (març 2018)

   

Aquesta declaració conjunta posa de manifest que, pel que fa a les polítiques de la UE, les sinergies entre educació i cultura es donen per suposades, i que corren el perill de ser merament simbòliques. Donat aquest context, Interacció 18 [2] també vol aprofitar l’oportunitat de formar part del debat sobre les polítiques europees i valorar el seu impacte en l’àmbit local. Us hi apunteu?

   

HTML: “Building a stronger Europe: the role of youth, education and culture policies [23]” (2018)

PDF: “Building a stronger Europe: the role of youth, education and culture policies [6]” (2018)

HTML: “Building synergies between education and culture. Fostering a true partnership at all levels for inclusive societies [24]” (2018)

PDF: “Building synergies between education and culture. Fostering a true partnership at all levels for inclusive societies [18]” (2018)

 

 

Inicia sessió [25] o registra’t [26] per enviar comentaris

 

     

[1] En el “Llibre Blanc sobre el Futur d'Europa. Reflexions i escenaris per a l’Europa dels vint-i-set al 2025 [27]”, publicat el març de 2017, la Comissió Europea ja va llançar les bases per a abordar els possibles escenaris en què poden cristal·litzar les polítiques europees en el futur pròxim.

[2] “Building a stronger Europe: the role of youth, education and culture policies [6]” (maig 2018), p. 10.