La ciència (no) és l’art: sinergies i divergències (1/2)

J-M. Lévy-Leblond [2] | Hermann [3]

Partint de la idea d‘una reconciliació entre la creació artística i la recerca científica i motivat pel seu interès personal per l’art contemporani, el reconegut científic Jean-Marc Lévy-Leblond[1] planteja en aquesta obra una sèrie de reflexions sobre els lligams existents (o no) entre la ciència i l’art.

La ubicació de l’art a les antípodes del món de la ciència justifica aquest interès per la creació contemporània ja que, segons l’autor, mentre l’art dona la possibilitat d’interpretacions diverses i destaca la importància de la mirada personal sobre l’objecte, la ciència posa en l'objectivitat dels resultats obtinguts tota la força que s’imposa a la mirada de l’observador.

El primer capítol, ‎«les beautés de la science», obre un debat que parteix de l’anàlisi del rol de la bellesa artística present en la ciència, una postura rebutjada avui pels artistes en pensar que és una idea arcaica i que la bellesa ja no és una exigència essencial de la creació. Tot seguit, aprofundeix en les matemàtiques com un camp d’estudi privilegiat, menys lligat a les limitacions d’altres disciplines científiques, que afavoreix la detecció dels lligams que existeixen entre els símbols, les figures, les idees i els significats presents també a l’art.
 

"Identité n°4", Piotr Kowalski (1974)

L’autor no dubta en afirmar que la conjugació de les arts i les ciències permetria oferir una visió del món molt més completa i més fidel que l’actual però, així i tot, no deixa de confrontar punts de vista sobre la necessitat o no d’unir tots dos mons. Quant a les diferències essencials existents entre l’estatus i la
naturalesa de les activitats professionals dels artistes i els científics, però, es mostra més clar:
 

Lévy-Leblond tanca les seves reflexions aportant casos d’encreuaments inqüestionables entre ambdues disciplines, repassant el treball d’artistes com David Rabinowitch, Max Charvolen, Dan Flavin, Yves Klein o Tom Shannon, que explica en el següent vídeo la seva tècnica artistica inspirada de la ciència:
 

«La Science n'est pas l'art [4]» es tracta, sens dubte, d’una obra que estimula el lector a reflexionar sobre les connexions existents (o no) entre aquests dos mons a priori tan diferents.

Podeu consultar aquest llibre [4] al Centre d’Informació i Documentació [5]

Inicieu sessió  [6]o registreu-vos [7] per a enviar comentaris

[1] J-M. Lévy-Leblond és físic, filòsof, professor de la Universitat de Niça i director de la revista Alliage [8], especialitzada en creació artística i recerca científica.