Mons en col·lisió: com la ciència està redefinint l’art contemporani

Arthur I. Miller [2] | W. W. Norton [3]

Com hem vist amb anterioritat, tenim una llarga trajectòria d’interacció i intercanvi entre ciència i art, que ha estat especialment promoguda amb l’arribada del segle XXI i l’era digital, amb l’explosió de nous labs, centres culturals i programes de residència que conjuguen art i ciència, i un suport creixent per part d'institucions i organitzacions. Des de la perspectiva de l’art, i del seu rol per comunicar, explicar i il·lustrar la ciència, «Colliding Worlds [4]» analitza aquesta nova «avantguarda» que empeny les fronteres del món de art per apropar-se cada vegada més al de la ciència.

L’historiador i filòsof Arthur Miller parteix de la idea que la diferenciació existent entre els àmbits de les arts, la ciència i la tecnologia es troben en un procés de desaparició per donar pas a un nou paradigma conegut com la “tercera cultura”, caracteritzat per l’enriquiment mutu i l’experimentació. El concepte «tercera cultura» va ser creat per J. Brockman al llibre «The Third Culture [5]» (1995) com a resposta al presagi de C. P. Snow a «The Two Cultures [6]» (1993), que entenia que el tradicional divorci entre la cultura humanística i la científica necessitava una tercera cultura que les combinés[1].

Allò que més importa avui de l’estètica de l’art i de la ciència, segons l’autor, «és la simplicitat, l’equilibri de les formes i la funcionalitat», motiu pel quall’articiència s'hauria convertit en una nova avantguarda que produeix obres que es distancien radicalment de la creació d’abans de l’era digital.
 

«Exoskeleton», Stelarc

A partir d’entrevistes amb artistes, científics i enginyers, l’obra fa un repàs des dels anys 1960 d’aquells treballs artístics i centres que han contribuït d’alguna manera a l’avenç científic, des de projectes de disseny o visualització de dades (Mike Phillips, William Lathan...) fins a l’experimentació científica amb el propi cos a través de la cirurgia (Stelarc, Orlan...). Amb tot, els científics consultats afirmen que les seves col·laboracions amb els artistes, tot i ser interessants, són poc útils per a l’avenç de la ciència.

Miller analitza també els casos d’organitzacions que fomenten i acullen projectes resultants d’aquesta relació i que han donat bons resultats com el Arts@CERN [7] (la directora del qual, Mónica Bello, estarà present a Interacció17), l’Ars Electronica [8] o el ZKM [9].

Al següent vídeo, i en el marc de la presentació del llibre, Arthur Miller explica en profunditat l’evolució d’aquesta fusió de disciplines durant el segle XXI:
 

HTML Lloc web del llibre [10]

Podeu consultar aquest llibre [4] al Centre d’Informació i Documentació [11]

Inicieu sessió  [12]o registreu-vos [13] per a enviar comentaris

[1] Obres disponibles al CIDOC.