Culture Statistics 2016. El sector cultural en xifres segons Eurostat

Eurostat [2] | Publications Office of the European Union [3]

La presència de dones en el mercat laboral continuava sent inferior a la dels homes el 2014 dins la Unió Europea, i representava el 47% pel que fa al sector de la cultura, segons dades del 2014 que mostra la tercera edició de «Culture Statistics» publicat per Eurostat, l’Oficina Europea d’Estadística. Espanya era, el 2014, un dels països europeus amb la taxa d’ocupació femenina en el sector cultural més baixa (al voltant del 42%); per contra, als Països Bàltics, al voltant del 65% de les persones que treballaven en el sector cultural eren dones.
 

Aquest informe recull diversos indicadors relatius al sector cultural, com ara ocupació, empreses culturals, comerç internacional de béns culturals, participació cultural i les TIC en la cultura, que permeten avaluar l’impacte de la crisi en el sector a Europa i les tendències de recuperació per països en els darrers anys. El capítol de contextualització prèvia mostra, així mateix, indicadors generals referents al risc de pobresa, nivell educatiu o atur que cal tenir en compte a l’hora d’analitzar les possibles tendències de futur.
 

Ocupació en el sector cultural

El sector cultural representava gairebé un 3% de l’ocupació total a la UE el 2014; és a dir, més de 6 milions de llocs de treball (vegeu la gràfica següent). Les dades[1] [4] mostren un creixement general de l’ocupació en el sector cultural de l’1,3% entre el 2011 i el 2014, una progressió estable que a Espanya va arribar a assolir el 8,8% en el darrer any d’aquest període. Els joves de 15 a 29 anys, però, van ser els que més van notar la crisi, amb una caiguda de més de 3 punts en el percentatge d’ocupació en cultura en el conjunt de la UE, del 21% al 18%, que a Espanya va ser significativament més gran i que el 2014 situava aquesta taxa entorn del 15%. Malgrat tot, el 2014 Espanya era el segon país amb l’índex més elevat de treballadors del sector cultural que comptaven amb estudis superiors (més del 70%), per darrere de Luxemburg (més del 80%).
 

El 49% dels treballadors de la UE en els àmbits de les arts performatives i de l’escriptura eren autònoms, segons dades del 2014. Els autònoms representaven el 15% del total de l’ocupació, xifra que rondava el 17% a Espanya, que comptava amb el 38% d’autònoms en aquests camps. Pel que fa als artistes i escriptors assalariats del conjunt de la UE, el 2014 només el 76% tenia un contracte permanent, enfront del 86% del conjunt mercat laboral. A Espanya les xifres disminuïen fins al 67% i el 76%, respectivament.
 

Empreses culturals

Les empreses dedicades al sector cultural constituïen el 6,4% del total d’empreses a la UE el 2013; unes 675.000 empreses que donaven feina a 2,2 M de persones i que van facturar més de 300 bilions d’euros (el 5,3% de la facturació total). Durant el període de crisi 2008-2013, la facturació en el sector cultural va davallar més de 9 punts, però aquest retrocés no es va notar en països com Alemanya, Suècia i el Regne Unit.

«Culture Statistics» posa en relació la mida de les empreses i la seva productivitat, i assenyala la importància de les pimes en el sector del cine, la televisió i la música, ja que el 2013 constituïen el 78% del total d’empreses a la UE. A més, mostra la taxa de supervivència de les empreses, per sectors específics, en els anys immediatament posteriors a la seva creació.
 

Comerç internacional de béns culturals

L’informe destaca el canvi en el balanç del comerç de béns culturals del 2008 al 2014, segons grups de productes específics, període en què es va passar d’un dèficit de 2,06 M d’euros a un superàvit d’1,85 M d’euros, com a resultat d’un increment de les exportacions (amb els EUA, Suïssa, Rússia i Hong Kong, principalment) i d’una disminució de les importacions (amb països com la Xina, els EUA i Suïssa).
 

Participació cultural

Les estadístiques que presenta aquest capítol fan referència als indicadors convencionals sobre la lectura de llibres i diaris i l’assistència a espectacles, cinema i altres llocs d’interès cultural. Segons les dades del 2011 que mostra la gràfica següent, Luxemburg i Alemanya, amb el 82% i el 75% respectivament, eren els països amb la taxa més alta de lectura entre els ciutadans (havien llegit almenys un llibre en els darrers dotze mesos). El percentatge per a Espanya era només del 58%, i les dades també mostren que les dones llegeixen significativament més que els homes.
 

Les TIC en la cultura
 
Les TIC, segons «Culture Statistics [5]», guanyen importància a la UE en temes de participació cultural. El percentatge de llars amb connexió a Internet va créixer del 70% (2010) al 83% (2015), sent Luxemburg el país amb més llars connectades (97%) i Bulgària el que menys (59%). Espanya ha experimentat un augment de més del 20% pel que fa a llars connectades i ja se situa en la mitjana europea, i la sobrepassa pel que fa a l’ús del mòbil per a la cultura en 6 punts.

Les dades del 2014 que es poden veure en la gràfica següent mostren que, en el conjunt de la UE, un 67% de persones va fer servir Internet per llegir notícies, un 51% per descarregar-se o penjar videojocs, imatges, pel·lícules i música, un 31% per escoltar la ràdio i un 11% per crear webs o blogs. A banda, els homes encara participen més a la Xarxa que les dones per una diferència global de 6 punts. Impulsar polítiques d’igualtat de gènere en l’àmbit de la cultura, doncs, segueix sent un gran repte a la Unió Europea.
 

PDF Culture Statistics 2016 [5]

Inicieu sessió [6] o registreu-vos [7] per enviar comentaris

 

[1] [8] Les dades fan referència a la Unió Europea i els seus estats membre, els països de l’Associació Europea de Lliure Comerç (European Free Trade Association, en anglès) i els països candidats, i en molts casos s’estructuren per sexes, edats i nivell educatiu.