Alemanya. Anuari de la política cultural 2013: Política cultural i planificació

Tots arrosseguem la mateixa creu, fins i tot els alemanys...

Com cada any pels voltants del solstici d’estiu, el sector cultural alemany celebra els seus ‘estats generals’ o  ‘Kulturpolitischer Bundeskongress’. En l’edició de 2013 el congrés [2]va tenir com a tema central la planificació cultural . Els principals continguts del congrés ja estan disponibles en la publicació  «Jahrbuch für Kulturpolitik 2013: Kulturpolitik und Planung [3]» que ara ressenyem. Per bé que la distància cultural i, sobretot, econòmica amb la potència europea ens pugui sembla sideral, si ens atenem a les temàtiques principals i inquietuds posades de manifest al congrés, amb propietat podríem dir que ens evoca aquella 'vella, coneguda olor'.

I és que a Alemanya han parlat de ‘castells culturals’ tal i com aquí parlem de mastodonts de totxo i ciment, amb ominosos ‘vaixells insígnia’ passats de voles pressupostàries com ara la Filharmònica de l’Elba a Hamburg. A Alemanya han parlat d’una respectable xarxa de teatres a l’exRDA que es deixà morir de pena tot contemplant com es construïen nous equipaments que ara no es poden mantenir: els sona la música? A Alemanya han parlat d’ordenació, de legislació i de planificació cultural. Han parlat de trobar equilibris entre rigidesa normativa i agència. D’estires i arronses competencials entre Lands i municipis, començant per la decisió de Rin del Nord-Wesfàlia de redactar el que seria la primera llei general de la cultura a un land...Han parlat de participació i d’educació artística i de la seva governança... I és que qui estigui lliure de pec(c)at que llenci la primera pedra...

Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació [4]

Inicia sessió [5] o registra’t [6] per enviar comentaris