La figura de l’espectador segons Christian Ruby

Presentem dues obres de Christian Ruby [2] que analitzen en profunditat la figura de l’espectador tant des d’una perspectiva històrica com actual. La primera, «La figure du spectateur. Éléments d’histoire culturelle européenne» fa un repàs a l’evolució de la noció d’espectador des del segle XVIII fins a l’actualitat. La segona, «L’Archipel des spectateurs» reflexiona sobre què significa ser espectador avui en dia. Reflecteix els debats que es produeixen al voltant d’aquesta figura desprestigiada i diluïda, segons alguns teòrics com Alain Finkielkraut i Régis Debray, per la influència de les indústries i el consum cultural i per les noves pràctiques artístiques contemporànies, i defensada per d’altres com Racques Rancière que consideren que el caràcter d’espectador encara pot atorgar un gran poder emancipador a la ciutadania.

Així, a «La figure du spectateur. Éléments d’histoire culturelle [3] européenne» Ruby analitza en profunditat els models d’espectadors que s’han donat al llarg dels últims tres segles. Elabora una història cultural i filosòfica de l’espectador des del segle XVIII fins a l’actualitat. Un exercici necessari, segons l’autor, per poder analitzar, comprendre i valorar els espectadors actuals. Analitza la influència de filòsofs, pensadors, teòrics i polítics europeus com David Hume, Denis Diderot, Immanuel Kant, Jean-Jacques Rousseau, Friedrich Von Schiller, André Malraux, Charles Baudelaire, Maurice Merleau-Ponty, Clément Greenberg o Théodore W. Adorno en la conformació i legitimació d’uns canons que han determinat unes actituds desitjables de l’espectador davant obres o representacions culturals o artístiques que ells mateixos han convingut anomenar art. Explora també la manera en què alguns d’aquests filòsofs i pensadors han desestructurat aquesta figura en funció d’uns idearis establerts per l’art de les avantguardes. Analitza també la figura de l’espectador modern i en arribar als nostres dies, l’autor reflexiona sobre la manera en què l’espectador actual es pot situar filosòficament respecte a aquests models del passat i com l’art contemporani d’una banda, i les indústries i el consum cultural, de l’altre, alteren i dilueixen aquestes figures clàssiques i modernes d’espectador.

A «L’Archipel des spectateurs [4]» Ruby es basa en el treball historiogràfic realitzat en obres anteriors i fa un diagnòstic de la realitat actual dels espectadors i dels debats que envolten aquesta figura. Analitza els tipus d’espectadors que conviuen avui en dia i com es veuen influïts per les indústries de la cultura i la comunicació, les noves tecnologies, el consum cultural i per un art contemporani que modifica, altera i dilueix la noció tradicional d’espectador. Argumenta que mentre alguns pensadors i col·lectius artístics es mostren inquiets per la figura emergent de l’espectador consumidor i veuen necessari recuperar la noció de ‘bon espectador’, d’altres defensen que els espectadors encara són éssers actius, amb criteri i capaços de desenvolupar processos d’emancipació i creixement.

Ruby afirma que ningú neix espectador sinó que s’hi transforma a partir de les obres i manifestacions culturals que observa i assimila i a partir dels seus aprenentatges i experiències vitals. Considera que per esdevenir espectador no és un do diví o natural sinó que requereix d’un procés formatiu. I que aquesta formació es pot realitzar des de moltes perspectives, criteris estètics i històries del sensible divergents i fins i tot contradictòries, que es poden veure transformades tant pels espectadors com per les obres d’art. És a dir, que cada espectador segueix una trajectòria a partir de la qual configura els seus gustos i troba els canals per compartir-los amb d’altres persones. Cada persona pot articular i configurar el seu perfil concret d’espectador i situar-lo en relació a la seva posició social i política. L’autor aposta per redissenyar un art de l’espectador del nostre temps amb l’ajuda de l’art contemporani que és l’àmbit des del qual s’ha proposat un nou lloc per a l’espectador a l’esfera pública.

Christian Ruby [5] és Doctor en Filosofia, autor de nombroses obres, col·laborador en nombroses associacions i publicacions periòdiques i redactor en cap del blog Le Spectateur européen [6].

Podeu consultar aquests llibres al Centre d’Informació i Documentació [7]

 Inicia sessió [8] o registra’t [9] per enviar comentaris