El futur de les ciutats creatives segons Charles Landry

L’editorial Comedia presenta una sèrie de quatre publicacions breus de Charles Landry [2] sobre el concepte de ciutat creativa on reflexiona sobre el futur de les ciutats i defensa que un ús creatiu dels recursos pot contribuir a millorar el desenvolupament urbà i la qualitat de vida a les ciutats.

 «The Origins & futures of the creative city [3]»

En el primer text, Landry argumenta que la ciutat està immersa en una crisi global que no es pot resoldre des d’un enfocament empresarial o economicista. Les ciutats actuals han de fer front a problemes complexos i tenen el repte de gestionar la diversitat i la diferència, la sostenibilitat i la crisi financera global, així mateix, han de repensar-se el seu paper i propòsit per ser més eficaces des del punt de vista econòmic, social i cultural.Landry considera que totes aquestes qüestions i les noves estratègies a desenvolupar s’han d’abordar des de la creativitat i la imaginació. Afirma que s’ha de potenciar la creativitat dels ciutadans, de les organitzacions i de la ciutat per poder resoldre els problemes urbans i crear oportunitats interessants. Es tracta d’un procés d’apoderament per generar més recursos i més capital humà.  

 «The sensory landscape of cities [4]»

En el segon volum Landry assenyala que la ciutat comunica i l’experiència urbana genera un cicle sensorial circular que té impactes psicològics i emocionals en els ciutadans. Es lamenta que cada vegada els paisatges urbans són més empobrits i generen experiències de perfil més baix. Destaca la importància de la psicologia ambiental per a una bona qualitat de vida i afirma que la intersecció entre les persones i els seus entorns pot crear estrès o ser restaurativa.

 «The creative city index: measuring the pulse of the city [5]»

El tercer volum, elaborat per Landry i Jonathan Hyams explica un mètode per avaluar d'una manera més integral les ciutats, i que ens permet també mesurar les seves habilitats creatives i els seus potencials. Vol ser una eina estratègica que permeti la generació d’un marc de pensament i reflexió que faciliti la implementació de polítiques ben orientades. L’objectiu és ajudar a les ciutats a posicionar-se amb encert i inspirar-les per fer-ho cada vegada millor. També es busca que les ciutats que apliquin aquest mètode d’avaluació comparteixin un conjunt de dades comparatives globals. S’hi fan servir mètodes qualitatius i quantitatius i s’hi inclou enquestes d’autoavaluació en línia, sessions en grup, entrevistes personalitzades i visites d’experts. Combina les autoavaluacions internes amb exàmens externs. Les ciutats que hi vulguin participar poden triar diverses opcions: una presentació interactiva, un taller a mida, les enquestes d’avaluació o un estudi.

«Culture & commerce: the Royal Academy & Myfair [6]»

L’últim volum explora les dinàmiques de dos barris londinencs amb un alt component creatiu i cultural, el West End i Myfair i analitza la seva relació amb una institució cultural clau, la Royal Academy. Landry insisteix en la tensió creativa que s’hi produeix entre cultura i comerç, dos àmbits amb valors i objectius que poden ser oposats. L’autor considera que cal trobar l’equilibri on la integritat artística no entri en conflicte amb les exigències del mercat. Afirma que les arts ajuden a crear teixit urbà, vitalitat, aporten identitat als llocs i els fan més atractius. Però alerta que els processos d’ennobliment sovint acaben fent fora a aquelles forces creatives que en un principi van atorgar aquest caràcter creatiu a la zona. I afegeix que aquesta mateixa paradoxa en el desenvolupament urbà es reprodueix a moltes ciutats de tot el món.

 Podeu consultar aquests llibres al Centre d’Informació i Documentació [7]

 Inicia sessió [8] o registra’t [9] per enviar comentaris