Apunts

Conclusions del Debat Interacció 19 - Un mandat per a la cultura

Per tal de tancar i sintetitzar tot el que ha aportat el Debat Interacció 2019, es proposa per una banda, un periple que resumeix els sis reptes presentats al llarg de les sessions, i per l’altra, una presentació dels serveis i eines que ofereix l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, concretament, les seves quatre branques: l’Oficina de Patrimoni Cultural (OPC), la Xarxa de Biblioteques Municipal (XBM), l’Oficina de Difusió Artística (ODA) i el Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC).

Els moderadors dels sis reptes han recollit les idees més rellevants sorgides de cadascuna de les sessión per tal d’extreure’n les conclusions finals del Debat Interacció 2019. 

Reconèixer l'exclusió per entendre la inclusió

Emily Dawson ens parla al seu article sobre l’equitat i l’exclusió en el context científic. Malgrat semblar que estigui allunyat del nostre àmbit de tractament, el cert és que mostra més paral·lelismes amb el món cultural del que pot semblar a simple vista. L’article ens aporta una visió molt interessant sobre el tractament de l’equitat, la no discriminació i la igualtat d’oportunitats per l’accés al coneixement. És per aquest motiu que moltes de les reflexions que apareixen a l’article ens semblen interessants a tenir en compte ja que son igualment valides per l’àmbit cultural. Al cap i a la fi, el denominador comú que pot ser d'interès tant per l’àmbit científic com pel sector cultural és la millora i l’increment de la justícia social.

Per què són necessàries la cultura i les polítiques culturals en la societat contemporània | Inauguració Debat d’Interacció 2019

amb Judit Carrera, Pilar Vélez i Mireia Sallarès.

El Debat d’Interacció 2019 s’ha centrat en tornar a posar en relleu les polítiques culturals municipals. Adreçat principalment als regidors i regidores de cultura, ha pretès posar sobre la taula nous horitzons per a les polítiques culturals, les quals han de saber adaptar-se als nous temps i detectar noves necessitats, discursos i maneres de fer.

Educació i equitat en les polítiques culturals | La comunitat i els agents culturals locals

Des de les polítiques culturals cal tenir en compte necessitats que s’han identificat els darrers anys i que demanen estratègies i llenguatges propis. El dret a participar en la vida cultural de la ciutat està condicionat per creixents desigualtats socials. El gènere, el territori o la classe social, entre d’altres, són factors que condicionen les nostres oportunitats per a l’accés, la pràctica i la presa de decisions en l’àmbit cultural. Fins a quin punt les relacions entre cultura i educació poden donar resposta a aquest repte?

La importància de significar el temps lliure: "meaningful leisure time"


Les polítiques relacionades amb l'esport i la cultura comparteixen trets comuns. Històricament, s’han avaluat pràctiques en ambdues àrees en relació amb els beneficis potencials per a les persones i la societat en general, com la salut i el foment d’un entorn democràtic
 

La infància i l’adolescència, dues etapes de la vida que determinen en gran mesura les nostres maneres de ser, els nostres principis, els nostres interessos i potser fins i tot la nostra professió. Sovint trobem a faltar ser petits i tenir menys obligacions i preocupacions, però el cert és que aquestes són dues de les etapes de la vida més vulnerables, en què depenem més dels que ens envolten i l’entorn en què vivim ens influencia sense que ens n’adonem.

L’equitat en la cultura. Estudi de casos amb metodologia de recerca participativa

Nicolás Barbieri i Yunailis Salazar | L’equitat en la cultura. Estudi de casos amb metodologia de recerca participativa

Mentre les polítiques públiques en matèria de salut, habitatge o educació han anat incorporant l’equitat com a objectiu i criteri en la seva agenda, l’equitat en la cultura, entesa com la igualtat d’oportunitat de tota la ciutadania per a exercir els seus drets culturals, no sol ser una qüestió que aparegui explícitament en les polítiques culturals dels ajuntaments.

Amb l’objectiu de determinar com els municipis es plantegen els reptes vinculats a l’equitat cultural en l’àmbit de l’acció pública i quins són els factors que generen més desigualtat, el Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) de la Diputació de Barcelona, en col·laboració amb l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la Universitat Autònoma de Barcelona, presenta “L’equitat en la cultura. Estudi de casos amb metodologia de recerca participativa”. Per elaborar-lo, s’ha comptat amb la implicació dels municipis del Prat de Llobregat, Igualada, Sabadell i Tiana.

Justícia creativa: un camí cap a la igualtat?

Mark Banks |  Rowman & Littlefield International

Moltes vegades s'entén la cultura com un vehicle adequat per tal d’aconseguir més justícia social, però què succeeix quan dins de la propia cultura no hi ha justícia? Banks reflexiona sobre els diferents escenaris on no es dona justícia dins de l’àmbit cultural. Què entén l’autor per justícia creativa?  Dins del sector cultural es tracta sobretot aconseguir un clima d’igualtat i equitat d’oportunitats, on hi hagi una accés igualitari  als recursos econòmics i en el reconeixement polític i social. 

A la recerca de la dona desapareguda

Jenna C. Ashton [ed.] | MuseumsEtc

Fem un experiment. Què necessitem: alguna cosa per apuntar i mirada de detectiu. Acostem-nos al museu que ens quedi més a prop de casa. Si pot ser, de temàtica artística o històrica. Passegem-nos per les sales i observem amb atenció els materials expositius. La nostra missió és detectar la presència de dones en el discurs museogràfic. Un cop ben repassada l’exposició fem el recompte. Comparem-lo després amb les referències a homes. No ens enganyem. És força probable que ells guanyin per golejada. Podem repetir l’exercici aplicant altres criteris: orientació sexual, raça, classe, etc. I els resultats seran semblants: els homes heterosexuals blancs de classe benestant ens assaltaran a cada racó del museu. A fi de revertir aquesta situació Jenna C. Ashton ha editat «Feminism and Museums: Intervention, Disruption and Change».

Passos cap a l’equitat en cultura i educació


  
Una reflexió que posa l’equitat com a principi fonamental per entendre com la cultura i l’educació poden contribuir realment a la justícia social i al benestar col·lectiu.
  

Participació cultural a Catalunya: què fem realment quan diem que “consumim cultura”?


   
Un informe del CoNCA analitza hàbits, percepcions i desigualtats per entendre com accedeix la ciutadania a la cultura i què condiciona aquesta relació.
  


Com accedim els catalans a la cultura? Aquesta és la gran pregunta que ha impulsat el nou informe del CoNCA, “La participació cultural a Catalunya 2013-2016”. Una de les missions del consell és justament encarregar estudis per radiografiar la situació de la cultura a Catalunya