Apunts

Cultura, drets i sostenibilitat: repensar el sentit de les polítiques culturals



Jean-Michel Lucas qüestiona la deriva economicista de la cultura i proposa una nova ètica pública centrada en els drets culturals i el desenvolupament humà
  

Jean-Michel Lucas, doctor en Ciències Econòmiques, professor a la Université Rennes i antic alt càrrec de l’administració cultural francesa, ha dedicat bona part de la seva trajectòria a defensar els drets culturals. Sota el pseudònim Doc Kasimir Bisou, analitza críticament unes polítiques públiques que, segons sosté, han subordinat la cultura a la lògica del creixement econòmic.

Invertir en cultura: valor, finançament i política pública segons el Forum d’Avignon


  
L’informe De la créativité dans les modèles de financement de la culture del Forum d’Avignon defensa que la inversió cultural genera valor econòmic, social i simbòlic i proposa reformes per activar ecosistemes de finançament més sòlids.
  

 

La cultura requereix implicació personal i col·lectiva, recursos econòmics i voluntat política.

Participació i cultura: repensar la qualitat democràtica des de les pràctiques culturals


  
Un informe impulsat per la Generalitat de Catalunya proposa ampliar el marc habitual de la participació ciutadana i situar la cultura com a espai central d’apoderament col·lectiu.

  

El document coordinat per Ferran Farré i Jordi Oliveras per a la Direcció General de Participació Ciutadana planteja tres girs conceptuals rellevants. En primer lloc, defensa eixamplar el camp de la participació incorporant la cultura com a territori estructural i no complementari.

Quan la cultura esdevé eina social: límits i riscos de la instrumentalització artística


Un estudi de Mark Rimmer examina polítiques culturals locals orientades a reduir l’exclusió juvenil i mostra com els projectes musicals comunitaris poden veure’s distorsionats quan se’ls assignen objectius socials externs.
  

Publicat a International Journal of Cultural Policy, aquest article analitza programes culturals locals dissenyats per combatre l’exclusió social juvenil mitjançant pràctiques artístiques.

Fer la cultura accessible: marcs legals, drets i polítiques a Europa


  
L’estudi Making Culture Accessible, elaborat per Annamari Laaksonen per al Consell d’Europa, analitza com els marcs jurídics i polítics condicionen l’accés real a la vida cultural i proposa eines per reforçar-lo.
  

 

Aquest informe ofereix una panoràmica estructurada dels instruments legislatius i polítics europeus vinculats a l’accés i la participació cultural.

Radiografia del tercer sector cultural català: reptes, aliances i transformacions


  
Un informe impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i elaborat per Pau Mas i Agnès Pros analitza el paper de les federacions culturals i assenyala camins de modernització compartida entre administració i sector associatiu.
  

El tercer sector cultural travessa una etapa de redefinició profunda vinculada a transformacions socials, canvis en els valors col·lectius i noves condicions institucionals.

Els quatre entorns del procomú: cartografia d’un debat imprescindible


  
Una lectura breu i incisiva d’Antonio Lafuente que ajuda a entendre per què la discussió sobre què pot ser apropiat i què ha de romandre compartit és avui central per a les polítiques culturals i del coneixement.


Publicat a Archipiélago: cuadernos de crítica de la cultura (núm. 77–78, 2007), aquest article ofereix una síntesi lúcida sobre la complexitat del concepte de procomú i sobre la necessitat d’obrir un debat social informat al voltant dels límits entre allò públic i allò privat.

Participació cultural i democràcia local a Europa

 
  

Una guia estratègica que defensa el paper actiu de la ciutadania en la construcció de polítiques culturals municipals
  

Impulsada per la Fundació Europea de la Cultura i finançada per la Comissió Europea, aquesta guia analitza com la participació ciutadana pot esdevenir un eix estructural de les polítiques culturals locals.

Cultura i ciutadania: el valor polític d’allò quotidià


  

Un informe del Consell d’Europa reivindica la cultura com a infraestructura democràtica i eina d’empoderament social
  

Aquest estudi elaborat per Council of Europe en el marc de l’Any Europeu de la Ciutadania 2005, i redactat pel consultor en polítiques culturals Dick Stanley, proposa una reflexió de fons sobre què entenem per cultura i quin paper exerceix en la vida col·lectiva.

Cap a una cultura d’expressió: repensar polítiques en temps de participació digital


  
Una obra col·lectiva coordinada per Samuel Jones planteja un canvi de paradigma cultural: passar de proveir cultura a facilitar que la ciutadania l’expressi i la configuri.
  

Fruit del diàleg sostingut amb figures com John Holden, Robert Hewison i Shelagh Wright, Jones edita per a Demos el volum Expressive Lives, inspirat en el concepte d’“expressive life” formulat per Bill Ivey a Arts, Inc.: How Greed and Neglect Have Destroyed Our Cultural Rights. El llibre reuneix especialistes que exploren la relació entre expressió cultural i participació des d’enfocaments diversos i complementaris.