Novetats

‘Un projecte cultural ha de tenir una base ideològica ben...


Entrevista a Elisabet Parés, gestora cultural i editora.
 

Amb motiu del curs ‘Creació, seguiment i avaluació de projectes culturals’ hem entrevistat Elisabet Parés, una gestora cultural de gran personalitat que ha sabut dotar el nostre àmbit de noves energies i visions renovadores.
 

CERC: Pertanys a una nova generació de gestors culturals. Què creus que estàs aportant en aquest camp?
 

Quinzena CulturaMENT per a persones grans amb problemes de...


A partir de l’1 de novembre tindrà lloc la Quinzena CulturaMENT, una experiència pilot impulsada per la Diputació de Barcelona, que programa una setantena d’activitats culturals adreçades exclusivament a persones grans amb malalties mentals i els seus familiars i cuidadors.

Quinzena CulturaMENT per a persones grans amb problemes de...


A partir de l’1 de novembre tindrà lloc la Quinzena CulturaMENT, una experiència pilot impulsada per la Diputació de Barcelona, que programa una setantena d’activitats culturals adreçades exclusivament a persones grans amb malalties mentals i els seus familiars i cuidadors.

L’any del col·lapse: l’Anuari SGAE 2021 i l’impacte total de...


  
Les dades de 2020 no deixen marge per a l’ambigüitat. L’Anuari SGAE 2021 mostra un sector cultural pràcticament aturat, amb caigudes històriques en activitat, públic i ingressos. No és una crisi més, és una interrupció sense precedents.
  


L’any del col·lapse: l’Anuari SGAE 2021 i l’impacte total de...


  
Les dades de 2020 no deixen marge per a l’ambigüitat. L’Anuari SGAE 2021 mostra un sector cultural pràcticament aturat, amb caigudes històriques en activitat, públic i ingressos. No és una crisi més, és una interrupció sense precedents.
  


Les geografies emocionals en l’elaboració de polítiques...


Borén, T., Grzyś, P., Young, C. | International Journal of Cultural Policy
 

L'anàlisi del paper que exerceixen les emocions en els processos socials ha augmentat considerablement en els darrers anys, però no ha tingut una rellevància destacada en el context de l'elaboració de polítiques culturals. Situar les emocions al centre del disseny i la implementació de polítiques és el focus de l’article ‘Policy-making as an emotionally-charged arena: the emotional geographies of urban cultural policy-making’, publicat en la reconeguda revista especialtizada International Journal of Cultural Policy.

Les geografies emocionals en l’elaboració de polítiques...


Borén, T., Grzyś, P., Young, C. | International Journal of Cultural Policy
 

L'anàlisi del paper que exerceixen les emocions en els processos socials ha augmentat considerablement en els darrers anys, però no ha tingut una rellevància destacada en el context de l'elaboració de polítiques culturals. Situar les emocions al centre del disseny i la implementació de polítiques és el focus de l’article ‘Policy-making as an emotionally-charged arena: the emotional geographies of urban cultural policy-making’, publicat en la reconeguda revista especialtizada International Journal of Cultural Policy.

Què ens diuen les arts de la transformació del món?


L'Observatoire des politiques culturelles


Actualment ens trobem en un moment de profunda transformació i agitació política, ecològica i cultural. Uns temps canviant i inestables, resposta als grans reptes que ha de fer front el planeta, que provoquen ansietat i frustració entre la ciutadania. Davant d’aquest context, què ens diuen els artistes? Quins són els imaginaris que s’estan concebent i com ens interpel·len sobre el món de l’avenir?

Què ens diuen les arts de la transformació del món?


L'Observatoire des politiques culturelles


Actualment ens trobem en un moment de profunda transformació i agitació política, ecològica i cultural. Uns temps canviant i inestables, resposta als grans reptes que ha de fer front el planeta, que provoquen ansietat i frustració entre la ciutadania. Davant d’aquest context, què ens diuen els artistes? Quins són els imaginaris que s’estan concebent i com ens interpel·len sobre el món de l’avenir?

Què ens diuen les arts de la transformació del món?


L'Observatoire des politiques culturelles


Actualment ens trobem en un moment de profunda transformació i agitació política, ecològica i cultural. Uns temps canviant i inestables, resposta als grans reptes que ha de fer front el planeta, que provoquen ansietat i frustració entre la ciutadania. Davant d’aquest context, què ens diuen els artistes? Quins són els imaginaris que s’estan concebent i com ens interpel·len sobre el món de l’avenir?

Què ens diuen les arts de la transformació del món?


L'Observatoire des politiques culturelles


Actualment ens trobem en un moment de profunda transformació i agitació política, ecològica i cultural. Uns temps canviant i inestables, resposta als grans reptes que ha de fer front el planeta, que provoquen ansietat i frustració entre la ciutadania. Davant d’aquest context, què ens diuen els artistes? Quins són els imaginaris que s’estan concebent i com ens interpel·len sobre el món de l’avenir?

S'inicia el procés de dissolució del Patronat del Museu...


El ple municipal aprova inicialment el tràmit perquè l'Ajuntament assumeixi la gestió directa del Museu a partir de l'any vinent. Es constituirà un Consell Municipal del Museu del Càntir

S'inicia el procés de dissolució del Patronat del Museu...


El ple municipal aprova inicialment el tràmit perquè l'Ajuntament assumeixi la gestió directa del Museu a partir de l'any vinent. Es constituirà un Consell Municipal del Museu del Càntir

S'inicia el procés de dissolució del Patronat del Museu...


El ple municipal aprova inicialment el tràmit perquè l'Ajuntament assumeixi la gestió directa del Museu a partir de l'any vinent. Es constituirà un Consell Municipal del Museu del Càntir

Les joves prenen la paraula. Les escoltem?


El binomi joves i cultura sovint és difícil de combinar i això porta a llegir a les persones joves com a aquell sector de la societat estrany, sempre difícil de que accedeixi a participar de la cultura, com si visquessin a un món paral·lel. Existeixen polítiques específiques per la gent jove, programes adreçats específicament a aquest públic, accions determinades enfocades a atraure les joves masses i, tot i així, segueix sent un sector absent a múltiples equipaments culturals.
 

Les joves prenen la paraula. Les escoltem?


El binomi joves i cultura sovint és difícil de combinar i això porta a llegir a les persones joves com a aquell sector de la societat estrany, sempre difícil de que accedeixi a participar de la cultura, com si visquessin a un món paral·lel. Existeixen polítiques específiques per la gent jove, programes adreçats específicament a aquest públic, accions determinades enfocades a atraure les joves masses i, tot i així, segueix sent un sector absent a múltiples equipaments culturals.
 

Prescriure dansa per millorar el benestar de les persones


 

Cada dia són més les iniciatives que connecten la dansa amb la salut i el benestar, demostrant que aquestes relacions tenen un impacte positiu, tant en el benestar individual i com en el relacional, i promovent aspectes tan diversos com la solidaritat, la cohesió o el diàleg intercultural.

Prescriure dansa per millorar el benestar de les persones


 

Cada dia són més les iniciatives que connecten la dansa amb la salut i el benestar, demostrant que aquestes relacions tenen un impacte positiu, tant en el benestar individual i com en el relacional, i promovent aspectes tan diversos com la solidaritat, la cohesió o el diàleg intercultural.

De sismes i erupcions: apunts de geologia cultural


L’actualitat diligent ens procura a diari notícies d’impacte. És probable que en el tercer trimestre de 2021, l’erupció del Cumbre Vieja se n’emporti la palma. Si durant el confinament assistíem bocabadats a l’espectacle de la natura recuperant el seu espai (dofins al port, cabres i porcs senglars per places i carrers…), ara, sense sortir del nostre astorament, ens meravellem i horroritzem al mateix temps veient com una petita illa es converteix en la imatge de l’infern.

De sismes i erupcions: apunts de geologia cultural


L’actualitat diligent ens procura a diari notícies d’impacte. És probable que en el tercer trimestre de 2021, l’erupció del Cumbre Vieja se n’emporti la palma. Si durant el confinament assistíem bocabadats a l’espectacle de la natura recuperant el seu espai (dofins al port, cabres i porcs senglars per places i carrers…), ara, sense sortir del nostre astorament, ens meravellem i horroritzem al mateix temps veient com una petita illa es converteix en la imatge de l’infern.

Guia per integrar l’Agenda 2030 en el sector cultural


Red Española para el Desarrollo Sostenible (REDS)


Aterrar l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) a la cultura no és sempre una tasca fàcil, sobretot si tenim en compte que, malgrat els esforços del sector, no existeix un ODS específic per a la cultura i les arts.

Guia per integrar l’Agenda 2030 en el sector cultural


Red Española para el Desarrollo Sostenible (REDS)


Aterrar l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) a la cultura no és sempre una tasca fàcil, sobretot si tenim en compte que, malgrat els esforços del sector, no existeix un ODS específic per a la cultura i les arts.

Guia per integrar l’Agenda 2030 en el sector cultural


Red Española para el Desarrollo Sostenible (REDS)


Aterrar l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) a la cultura no és sempre una tasca fàcil, sobretot si tenim en compte que, malgrat els esforços del sector, no existeix un ODS específic per a la cultura i les arts.

Guia per integrar l’Agenda 2030 en el sector cultural


Red Española para el Desarrollo Sostenible (REDS)


Aterrar l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) a la cultura no és sempre una tasca fàcil, sobretot si tenim en compte que, malgrat els esforços del sector, no existeix un ODS específic per a la cultura i les arts.

Cultura CGLU. Declaració d’Esmirna


 

Sota el títol «La cultura defineix el futur», la ciutat d’Esmirna (Turquia) ha acollit aquest setembre la 4a Cimera de la Cultura de CGLU, que va comptar amb la intervenció d'autoritats de l’àmbit de la cultura i de les relacions internacionals de la província de Barcelona.

La Cimera s’ha fonamentat en el treball sobre cultura i ciutats sostenibles, i a través de xerrades i sessions ha promogut l’intercanvi d’experiències, innovacions i polítiques de ciutats i territoris de tot el món. La cultura té el poder per ampliar els drets i les llibertats de totes les persones, millorar el seu benestar, construir comunitats més sanes i resilients que no deixin ningú enrere, i oferir una dimensió essencial del desenvolupament sostenible.

Cultura CGLU. Declaració d’Esmirna


 

Sota el títol «La cultura defineix el futur», la ciutat d’Esmirna (Turquia) ha acollit aquest setembre la 4a Cimera de la Cultura de CGLU, que va comptar amb la intervenció d'autoritats de l’àmbit de la cultura i de les relacions internacionals de la província de Barcelona.

La Cimera s’ha fonamentat en el treball sobre cultura i ciutats sostenibles, i a través de xerrades i sessions ha promogut l’intercanvi d’experiències, innovacions i polítiques de ciutats i territoris de tot el món. La cultura té el poder per ampliar els drets i les llibertats de totes les persones, millorar el seu benestar, construir comunitats més sanes i resilients que no deixin ningú enrere, i oferir una dimensió essencial del desenvolupament sostenible.

Cultura CGLU. Declaració d’Esmirna


 

Sota el títol «La cultura defineix el futur», la ciutat d’Esmirna (Turquia) ha acollit aquest setembre la 4a Cimera de la Cultura de CGLU, que va comptar amb la intervenció d'autoritats de l’àmbit de la cultura i de les relacions internacionals de la província de Barcelona.

La Cimera s’ha fonamentat en el treball sobre cultura i ciutats sostenibles, i a través de xerrades i sessions ha promogut l’intercanvi d’experiències, innovacions i polítiques de ciutats i territoris de tot el món. La cultura té el poder per ampliar els drets i les llibertats de totes les persones, millorar el seu benestar, construir comunitats més sanes i resilients que no deixin ningú enrere, i oferir una dimensió essencial del desenvolupament sostenible.

Pla d’acció cultural de Santa Eugènia de Berga


Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC)Diputació de Barcelona
 

L’Ajuntament de Santa Eugènia de Berga, davant la necessitat de definir la seva futura política cultural, ha encarregat al Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) l’elaboració del Pla d’acció cultural (PAC) que presentem avui i que emmarcarà les accions d’aquest ajuntament en matèria de cultura.

Pla d’acció cultural de Santa Eugènia de Berga


Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC)Diputació de Barcelona
 

L’Ajuntament de Santa Eugènia de Berga, davant la necessitat de definir la seva futura política cultural, ha encarregat al Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) l’elaboració del Pla d’acció cultural (PAC) que presentem avui i que emmarcarà les accions d’aquest ajuntament en matèria de cultura.

Pla d’acció cultural de Santa Eugènia de Berga


Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC)Diputació de Barcelona
 

L’Ajuntament de Santa Eugènia de Berga, davant la necessitat de definir la seva futura política cultural, ha encarregat al Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) l’elaboració del Pla d’acció cultural (PAC) que presentem avui i que emmarcarà les accions d’aquest ajuntament en matèria de cultura.

Les biblioteques com a espais refugi, segurs i oberts per a...


Les biblioteques són uns dels actius locals essencials en la promoció de l’exercici dels drets culturals, en l’enfortiment de la capacitat de contribuir lliure i plenament en la vida cultural de les comunitats, i ho fan garantint l’accés a la cultura (als llibres, les pel·lícules, la música o les arts visuals) i també fomentant la llibertat creativa, a través dels seus serveis i també els seus espais.

Les biblioteques com a espais refugi, segurs i oberts per a...


Les biblioteques són uns dels actius locals essencials en la promoció de l’exercici dels drets culturals, en l’enfortiment de la capacitat de contribuir lliure i plenament en la vida cultural de les comunitats, i ho fan garantint l’accés a la cultura (als llibres, les pel·lícules, la música o les arts visuals) i també fomentant la llibertat creativa, a través dels seus serveis i també els seus espais.

Les biblioteques com a espais refugi, segurs i oberts per a...


Les biblioteques són uns dels actius locals essencials en la promoció de l’exercici dels drets culturals, en l’enfortiment de la capacitat de contribuir lliure i plenament en la vida cultural de les comunitats, i ho fan garantint l’accés a la cultura (als llibres, les pel·lícules, la música o les arts visuals) i també fomentant la llibertat creativa, a través dels seus serveis i també els seus espais.

Les biblioteques com a espais refugi, segurs i oberts per a...


Les biblioteques són uns dels actius locals essencials en la promoció de l’exercici dels drets culturals, en l’enfortiment de la capacitat de contribuir lliure i plenament en la vida cultural de les comunitats, i ho fan garantint l’accés a la cultura (als llibres, les pel·lícules, la música o les arts visuals) i també fomentant la llibertat creativa, a través dels seus serveis i també els seus espais.

Les biblioteques com a espais refugi, segurs i oberts per a...


Les biblioteques són uns dels actius locals essencials en la promoció de l’exercici dels drets culturals, en l’enfortiment de la capacitat de contribuir lliure i plenament en la vida cultural de les comunitats, i ho fan garantint l’accés a la cultura (als llibres, les pel·lícules, la música o les arts visuals) i també fomentant la llibertat creativa, a través dels seus serveis i també els seus espais.

Participar al museu és molt més que visitar-lo.


L’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC), a través de l'Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya (OPPCC), ha tret a la llum un informe que analitza el fort impacte que ha tingut la pandèmia en l’assistència a les activitats culturals que es realitzen en museus i altres centres expositius.

Participar al museu és molt més que visitar-lo.


L’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC), a través de l'Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya (OPPCC), ha tret a la llum un informe que analitza el fort impacte que ha tingut la pandèmia en l’assistència a les activitats culturals que es realitzen en museus i altres centres expositius.

Museus a la intempèrie: del contenidor cultural al territori...


    
Publicat en plena pandèmia, aquest text introductori coordinat per Glòria Jové proposa una reflexió que va més enllà de l’impacte immediat de la COVID-19 sobre els museus i les institucions culturals. El punt de partida és que la crisi sanitària ha fet visibles preguntes que ja existien: quin paper han de tenir aquestes institucions en una societat en transformació i com poden reforçar el seu vincle amb la ciutadania i el territori.

Museus a la intempèrie: del contenidor cultural al territori...


    
Publicat en plena pandèmia, aquest text introductori coordinat per Glòria Jové proposa una reflexió que va més enllà de l’impacte immediat de la COVID-19 sobre els museus i les institucions culturals. El punt de partida és que la crisi sanitària ha fet visibles preguntes que ja existien: quin paper han de tenir aquestes institucions en una societat en transformació i com poden reforçar el seu vincle amb la ciutadania i el territori.

Els museus davant el repte d'una vellesa diversa


  
  
Quan pensem en la gent gran ens acostuma a venir al cap la imatge entranyable d’un senyora o un senyor balancejant-se suaument en un balancí vora la llar de foc. Amb una manta al damunt, la pipa entre els llavis prims o la llana de fer mitja a les mans arrugades, expliquen històries a la canalla que, asseguda al terra, escolta embadalida. Històries llunyanes, d’aquelles on costa tant discernir la realitat de la ficció.

Els museus davant el repte d'una vellesa diversa


  
  
Quan pensem en la gent gran ens acostuma a venir al cap la imatge entranyable d’un senyora o un senyor balancejant-se suaument en un balancí vora la llar de foc. Amb una manta al damunt, la pipa entre els llavis prims o la llana de fer mitja a les mans arrugades, expliquen històries a la canalla que, asseguda al terra, escolta embadalida. Històries llunyanes, d’aquelles on costa tant discernir la realitat de la ficció.

Xarxes locals: la infraestructura invisible de la cooperació...


  
Les organitzacions culturals acostumen a pensar-se a si mateixes com a entitats autònomes amb una missió pròpia, uns públics definits i uns objectius específics. Aquesta guia de Raluca Iacob proposa una mirada diferent: entendre que bona part de la capacitat transformadora de la cultura depèn de les relacions que s'estableixen entre organitzacions, professionals, comunitats i institucions.

Xarxes locals: la infraestructura invisible de la cooperació...


  
Les organitzacions culturals acostumen a pensar-se a si mateixes com a entitats autònomes amb una missió pròpia, uns públics definits i uns objectius específics. Aquesta guia de Raluca Iacob proposa una mirada diferent: entendre que bona part de la capacitat transformadora de la cultura depèn de les relacions que s'estableixen entre organitzacions, professionals, comunitats i institucions.

Font-rubí: planificar la cultura des d’un municipi dispers i...


  
Què implica pensar una política cultural en un municipi petit, amb població dispersa i amb una base associativa que sosté bona part de l’activitat? El Pla d’Acció Cultural de Font-rubí posa sobre la taula una qüestió que sovint queda diluïda: la cultura local no es juga només en la programació, sinó en la capacitat d’articular territori, agents i sentit compartit en contextos fràgils.  
  

Font-rubí: planificar la cultura des d’un municipi dispers i...


  
Què implica pensar una política cultural en un municipi petit, amb població dispersa i amb una base associativa que sosté bona part de l’activitat? El Pla d’Acció Cultural de Font-rubí posa sobre la taula una qüestió que sovint queda diluïda: la cultura local no es juga només en la programació, sinó en la capacitat d’articular territori, agents i sentit compartit en contextos fràgils.  
  

Turisme urbà: quina recuperació després de la pandèmia?...


Kult-ur | Universitat Jaume I
 

L’impacte que la crisi de la Covid-19 i la gestió de la salut pública han ocasionat en el sector i en els hàbits turístics sembla haver marcat un abans i un després en les formes en com ens desplacem i ens relacionem amb l’entorn físic i social a les destinacions turístiques, siguin urbanes o rurals, les quals han vist esclatar la seva activitat amb la pandèmia.

Turisme urbà: quina recuperació després de la pandèmia?...


Kult-ur | Universitat Jaume I
 

L’impacte que la crisi de la Covid-19 i la gestió de la salut pública han ocasionat en el sector i en els hàbits turístics sembla haver marcat un abans i un després en les formes en com ens desplacem i ens relacionem amb l’entorn físic i social a les destinacions turístiques, siguin urbanes o rurals, les quals han vist esclatar la seva activitat amb la pandèmia.

Personalitzar sense perdre drets: el repte de la...

 


  
La personalització dels serveis és una de les grans promeses de la transformació digital de les administracions públiques. La possibilitat d'adaptar serveis, ajuts, informació o tràmits a les necessitats específiques de cada persona obre la porta a una administració més eficient, més propera i més capaç d'anticipar necessitats. Aquesta guia de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya ofereix un marc metodològic, jurídic i organitzatiu per abordar aquesta transformació sense comprometre els drets de la ciutadania.

Personalitzar sense perdre drets: el repte de la...

 


  
La personalització dels serveis és una de les grans promeses de la transformació digital de les administracions públiques. La possibilitat d'adaptar serveis, ajuts, informació o tràmits a les necessitats específiques de cada persona obre la porta a una administració més eficient, més propera i més capaç d'anticipar necessitats. Aquesta guia de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya ofereix un marc metodològic, jurídic i organitzatiu per abordar aquesta transformació sense comprometre els drets de la ciutadania.

Museo prosaico. Norma, praxis y precariedad


A raíz de la publicación a comienzos de año de un artículo sobre ese tema, la Asociación de Directoras y Directores de Arte Contemporáneo de España (ADACE) y TEA Tenerife Espacio de las Artes, celebran este viernes [día 24] y el sábado [día 25] el encuentro Museo prosaico. Norma, praxis, precariedad, en el marco de reunión de la Asociación de Directoras y Directores de Arte Contemporáneo de España (ADACE). En este encuentro, profesionales reconocido prestigio en el ámbito de las artes, el pensamiento estético, la crítica de arte y la dirección de museos, debatirán cuestiones fundamentales para entender el papel del museo y los desafíos a los que se enfrenta esta institución.