Destacats

Enfortir les arts comunitàries: reconeixement institucional o canvi de paradigma?


  
Un informe impulsat per l’Institut de Cultura de Barcelona situa les arts comunitàries com a camp emergent de política cultural. La qüestió és què implica aquest reconeixement en termes de governança i pràctica.
  

La Defensa dels Drets Culturals: els ODS i l’Agenda 21 de la Cultura


  
Sabem en què consisteixen exactament els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i l’Agenda 21 de la Cultura? Quin és el seu abast? Per poder-ne saber més sobre com treballar els ODS en l'àmbit de la cultura i com aplicar-los als nostres municipis, us oferim un breu resum de dues interessants jornades de formació sobre drets culturals i sostenibilitat que va oferir el CERC.

I si...de la crisi emergeix una nova societat digital?


  
La pandèmia ha accelerat la digitalització com mai abans. La tecnologia ha permès sostenir relacions, serveis i activitats culturals. Però també ha obert una pregunta que encara no hem resolt: qui governa aquest espai digital i amb quines regles?
  

 

El futur digital d'Europa


L’informe El futuro digital de Europa, elaborat per Jorge E. Pérez Martínez, José Félix Hernández-Gil Gómez, Félix Arteaga Martín i José Luis Martín Núñez, analitza l’estat de la digitalització a Europa i les seves implicacions per a l’economia, les institucions i el treball. 

Festivals de música i Agenda 2030


  
Un informe impulsat per la Asociación de Festivales de Música (FMA) proposa un pla d’acció per adaptar els festivals de música als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030.
  
  

Prohibit abaixar la guàrdia


  
Llegit avui, el text guanya pes. El marc de la transició ecosocial ha avançat, però la seva incorporació efectiva a les organitzacions culturals continua sent desigual. El risc que assenyala el text es manté: convertir la sostenibilitat en un relat compartit però poc operatiu. Rellegit en clau actual, el text funciona com una alerta sobre la fragilitat d’aquestes agendes quan no es tradueixen en estructura, responsabilitat i continuïtat. (n. de l'e., 2026)
  

La sostenibilitat ambiental en el sector cultural no pot quedar relegada a una capa discursiva ni a accions puntuals. “No s’ha d’abaixar la guàrdia” no és només una apel·lació ètica, sinó una constatació organitzativa: el dia a dia, la manca de recursos i la pressió operativa tendeixen a desplaçar aquests objectius si no hi ha responsabilitats clares assignades
  

Les arts en viu davant la temptació de la virtualització


  
  
Llegit des d’avui, l’informe conserva intacta la seva força perquè identifica una tensió que encara travessa moltes polítiques culturals contemporànies: com incorporar la digitalització sense convertir la cultura en una experiència completament desmaterialitzada, individualitzada i dependent de les plataformes tecnològiques. (n. de l'e., 2026)


   
La pandèmia de la COVID-19 va accelerar un debat que ja feia temps que circulava dins les polítiques culturals: fins a quin punt la digitalització podia transformar, o substituir, l’experiència cultural presencial. L’informe Live arts in the virtualising world, publicat per l’IETM el maig d'aquest any, recull aquest moment de desconcert i el converteix en una reflexió crítica sobre el futur de les arts en viu. El text no nega les possibilitats del món digital. Però sí que qüestiona una idea que en aquells primers mesos de confinament començava a consolidar-se amb força: que la virtualització podia resoldre estructuralment la crisi de les arts escèniques.
  

Els videojocs entren al museu. Però hi entren sencers?


  
  
L’any 2020 el CCCB reobre les portes després del confinament amb una exposició dedicada als videojocs. La coincidència serveix  per plantejar una qüestió que va més enllà de l’actualitat expositiva: què passa quan una pràctica cultural nascuda en entorns digitals entra a formar part del patrimoni cultural?

Fa temps que els videojocs han deixat de ser considerats únicament una forma d’entreteniment. Mouen una part significativa de les indústries culturals contemporànies, generen comunitats, llenguatges, memòries compartides i formes pròpies de participació cultural.

Mesurar la cultura per fer-la decisiva en el desenvolupament


  
En el context de l’adopció de l’Agenda 2030, aquest document de la Unesco proposa un gir rellevant en la manera d’entendre la cultura dins les polítiques públiques. No es tracta només de reconèixer-la com un sector, sinó de dotar-la d’un marc d’indicadors que permeti mesurar-ne la contribució efectiva al desenvolupament sostenible. La proposta parteix d’una idea de fons: sense dades, la cultura queda fora dels espais reals de decisió.
  

Que sonin les ciutats: la música com a infraestructura de resiliència


  
Avui aquest manual pot resultar especialment útil per al món local. No tant perquè ofereixi una recepta tancada, sinó perquè ajuda a reformular el marc. Pensar la música com a política urbana no vol dir simplement donar-li més centralitat institucional. Vol dir assumir que la ciutat també es juga en aquests ecosistemes aparentment sectorials, i que la manera com els reconeix, els regula i els sosté diu molt sobre quin model urbà està construint. (n. de l'e., 2026)