Destacats

  
Aquest article presenta una experiència que connecta institucions culturals i pràctiques educatives. S’inscriu en una etapa d’experimentació en mediació cultural i obertura dels equipaments. Avui, aquestes pràctiques s’han estès, però també s’han institucionalitzat. El text permet revisar els inicis d’aquestes hibridacions i preguntar-se fins a quin punt han transformat realment les institucions. (n. de l'e., 2026)
  

  
Aquest document ofereix una panoràmica del debat museístic europeu a inicis de la dècada passada. Des d’aleshores, els museus han incorporat noves tensions vinculades a la sostenibilitat, la digitalització i la revisió crítica dels seus relats. Llegir-lo avui permet situar aquestes transformacions en perspectiva i entendre com han evolucionat les funcions dels museus. (n. de l'e., 2026)
  

  
Com es parla de cultura a la televisió? Aquesta és la pregunta que travessa aquest text de Joan M. Minguet, que analitza el tractament dels continguts culturals a TV3 a partir d’un debat sobre la necessitat de fer la cultura més “entretinguda” per al gran públic. 

L’autor adverteix que el dilema entre divulgació i elitisme sovint es formula de manera simplista. Fer la cultura accessible no implica convertir-la en un espectacle lleuger ni reduir-la a una estètica atractiva i ràpida pròpia del llenguatge televisiu. La cultura, recorda Minguet, també exigeix temps, esforç i capacitat d’interpretació. 

Llegir aquest article  ajuda a tornar a una tensió persistent en la mediació cultural: com ampliar els públics sense diluir la complexitat de les obres ni reduir la cultura a pur entreteniment mediàtic.
  
  

  
Hi ha textos que parlen d’educació i acaben interpel·lant directament la cultura. Aquest n’és un. La lectura de Giroux situa el debat en un terreny més ampli: què passa quan les institucions públiques deixen de pensar-se com a espais de formació ciutadana i passen a operar sota lògiques de mercat. L’educació apareix aquí com a indicador d’un canvi més profund que també afecta la cultura. Rellegir-lo avui permet fer una pregunta que va més enllà del sistema educatiu: quin paper estan jugant les polítiques públiques en la construcció, o en la pèrdua, de capacitat democràtica. (n. de l'e., 2026)
  
  
Henry A. Giroux analitza com les polítiques educatives neoliberals han erosionat el paper de l’educació pública com a espai de formació ciutadana. L’assaig defensa que la crisi educativa és també una crisi del valor democràtic de les institucions públiques.