Destacats

Per què ja no podem permetre’ns les dues cultures


  
La divisió entre ciències i lletres continua apareixent sovint com una frontera natural entre formes diferents de coneixement. Tanmateix, cada vegada resulta més evident que molts dels grans reptes contemporanis requereixen capacitats que travessen aquesta separació: comprendre dades i evidències, interpretar contextos socials, construir relats compartits i imaginar futurs possibles.

La universitat no pot continuar separant el que el món ja ha barrejat


  
Durant dècades, la universitat ha organitzat el coneixement separant humanitats i ciències. Avui, aquesta divisió és cada cop menys operativa. La qüestió no és si cal connectar-les, sinó què implica fer-ho.
  

Cultura i discapacitat a Àsia i Europa

Jordi Baltà Portolés | Asia-Europe Foundation (ASEF)

Quines pràctiques s’estan desenvolupant en l’àmbit de la cultura i la discapacitat? Quines polítiques culturals i mesures legislatives s’han adoptat fins ara? Jordi Baltà Portolés mostra a «Culture and disability. Policies and practices in Asia and Europe» una selecció de projectes i programes en els 53 països que pertanyen a l’Asia-Europe Meeting (ASEM), una organització intergovernamental que des del 1996 promociona la cooperació i les bones pràctiques en diversos àmbits com ara l’econòmic i l’educatiu entre institucions asiàtiques i europees, i que compta amb un portal específic per a les arts i la cultura: ASEF culture360.

Fer accessible un esdeveniment cultural no és adaptar-lo: és repensar-lo des de l’inici


  
Llegida avui, la guia manté tota la seva utilitat com a instrument operatiu. Però sobretot funciona com a indicador d’un canvi més profund: el moment en què la cultura comença a assumir que l’accés no és una qüestió perifèrica, sinó una condició de possibilitat. (n. de l'e., 2026)
  

Quan parlem d’accessibilitat en cultura, sovint pensem en mesures puntuals. Aquesta guia obliga a fer un pas enrere: no es tracta d’afegir solucions, sinó de dissenyar esdeveniments que, des del primer moment, puguin ser viscuts per tothom.

No penso callar


  
La llibertat d’expressió sovint es defensa en abstracte. Aquest vídeo la situa en un terreny més concret: què passa quan algú et diu què pots fer i què no pots fer en un acte creatiu. La resposta, posada en mans d’infants, és directa i reveladora. La peça no busca complexitat, busca evidència. Revisar-la avui permet recordar una idea que no sempre es té prou present: la llibertat cultural no és un punt de partida assegurat, sinó una condició que cal sostenir activament des de les pràctiques i les institucions. (n. de l'e., 2026)
  

Què passa quan una autoritat limita l’expressió artística en un entorn aparentment neutre.
  

Accés extensiu, vinculació limitada


  
    

Quan es mira un programa com Anem al teatre en seqüència anual, el més rellevant no és tant el volum d’activitat com la seva capacitat de sostenir-se i expandir-se en el temps. L’informe 2015–2016 permet llegir aquest moment de consolidació: una política que ja ha assolit cobertura territorial i que opera amb una certa estabilitat, però que continua plantejant interrogants sobre la intensitat real de la relació amb la cultura.

Què vol dir un museu transmèdia ?


  
Durant els darrers anys, els museus han incorporat amb força el llenguatge de la participació i les narratives digitals. Aquest llibre se situa en el moment en què aquest gir comença a prendre forma i planteja una pregunta de fons: què implica realment convertir el museu en un espai transmèdia. Rellegir-lo avui permet fer un exercici necessari de distància. No tant per validar les promeses que hi apareixen, sinó per observar com s’han traduït —o no— en pràctiques i estructures. És en aquest desplaçament entre discurs i institució on el text continua interpel·lant. (n. de l'e., 2026)
  

Les tecnologies digitals transformen els museus, redefinint la participació dels visitants i el sentit de l’experiència cultural.
  

Caixa d’eines per al desenvolupament de públics


  
Llegida avui, la caixa d’eines continua sent útil com a instrument operatiu. Però sobretot posa sobre la taula una qüestió que encara no està del tot resolta: el desenvolupament de públics no és una tècnica, sinó una manera de repensar la relació entre institucions culturals i ciutadania. (n. de l'e., 2026)
  

El desenvolupament de públics s’ha convertit en una prioritat compartida. Aquesta caixa d’eines fa un pas necessari: ordenar preguntes, mètodes i decisions per passar de la intuïció a l’estratègia.
 

Interculturalidad y política cultural


  
Un llibre que examina com la cultura pot esdevenir eina real de cohesió social en ciutats diverses
  

Vincular polítiques culturals i gestió de la diversitat urbana és avui una exigència estructural per a les ciutats. Les estratègies interculturals orientades a construir ciutadania continuen sense ocupar un lloc central en moltes agendes públiques, i el potencial de la cultura com a instrument de cohesió i reducció de desigualtats encara resta parcialment desplegat.

La ciutat com a espai d’aprenentatge compartit


  
Llegit avui, el monogràfic Mirades educatives a la ciutat: experiència, quotidianitat i participació continua interpel·lant una pregunta rellevant per a les polítiques culturals i educatives locals: què aprenem de la ciutat i com participa la ciutat mateixa en la nostra formació com a ciutadans? El número proposa desplaçar la mirada més enllà de l’escola i entendre l’espai urbà com un entorn educatiu ple de relacions, experiències i oportunitats de participació. (n. de l'e., 2026)