Destacats

Professionals dels museus a Espanya: què ens diu l’últim estudi



  Distribució, condicions laborals i reptes d’un col·lectiu clau per al patrimoni i la cultura a Espanya.
  

L’informe Los profesionales de los museos. Un estudio sobre el sector en España, elaborat per ARTImetría i finançat pel Programa IBERMUSEOS, ofereix un retrat clar del sector museístic

Cultura i desenvolupament local: més enllà del districte industrial


  
Cap a models territorials que entenen la cultura com a infraestructura, com a valor compartit i com a motor de transformació sostenible.
  

Pier Luigi Sacco, catedràtic d’Economia de la Cultura de la Universitat IULM de Milà, i Guido Ferilli, investigador en indústries culturals de la mateixa universitat, analitzen la dimensió cultural del desenvolupament local i el paper que pot jugar la cultura en les estratègies territorials contemporànies.

Galeries d’art i ciutat: una història de risc, passió i transformació


 
Del comerç d’objectes a l’acompanyament de projectes artístics, el recorregut del galerisme a Barcelona explica una part essencial del seu ecosistema cultural.
  

El llibre Galerisme a Barcelona 1877–2012, editat per l’Ajuntament de Barcelona i l’associació de galeries Art Barcelona, ofereix una revisió exhaustiva de la història de les galeries d’art de la ciutat des dels seus inicis fins a l’actualitat. L’obra permet entendre com s’ha configurat un sector clau per a la modernització artística de Barcelona, sovint en absència d’institucions públiques consolidades i amb un fort component d’iniciativa personal.

Polítiques culturals autonòmiques sota la lupa


  
  
Les polítiques culturals sovint s’expliquen a partir de programes, equipaments o iniciatives concretes. Aquest text proposa un canvi de mirada: entendre-les com a sistemes. L’anàlisi comparada de les comunitats autònomes mostra fins a quin punt les decisions culturals estan condicionades per arquitectures institucionals i relacions de poder que no sempre són visibles. Rellegir-lo avui permet reconèixer una realitat que continua vigent: moltes de les dificultats de la política cultural no es resolen amb més projectes, sinó amb una millor articulació del sistema. (n. de l'e., 2026)
  

Una mirada comparada a les tensions, les singularitats i els límits dels sistemes culturals de les comunitats autònomes.
  
  

El Retorn social de les polítiques culturals


  
En un context de pressió sobre els recursos públics, la cultura ha hagut d’explicar-se cada vegada més en termes d’impacte i retorn. Aquest text entra en aquest debat i el situa en un terreny precís: com es pot pensar el valor social de la cultura sense reduir-lo a indicadors simples. Rellegir-lo avui permet revisar un llenguatge que s’ha estès molt en les polítiques culturals i preguntar-se què mesura realment quan parla de retorn. (n. de l'e., 2026)


  
Com la cultura genera valor públic en educació, salut i sostenibilitat més enllà de l’impacte econòmic.
  

Art, cultura i filosofia davant els canvis contemporanis



Dotze filòsofs analitzen el paper de la cultura en un món globalitzat, tecnològic i en transformació constant.
  

El número 41 de la revista l’Observatoire presenta el monogràfic Art, culture et philosophie: matière à penser, coordinat per Lisa Pignot i Jean-Pierre Saez, una reflexió coral sobre el paper de l’art i la cultura davant els profunds canvis socials, polítics i tecnològics del present.

Informes de l’Institut d’Estadística de la Unesco


  
Els grans organismes internacionals han contribuït a construir el llenguatge actual de les polítiques culturals. Aquest text funciona com a porta d’entrada a aquests marcs, on la cultura es vincula a desenvolupament, drets i diversitat. Rellegir-lo avui permet entendre d’on provenen moltes de les idees que estructuren el debat contemporani i, alhora, observar la distància entre aquests marcs globals i la seva traducció efectiva en les polítiques locals. (n. de l'e., 2026)
  

Dues mirades complementàries sobre com mesurar què fa la ciutadania amb la cultura i quin paper juguen les indústries culturals en l’economia, amb l’objectiu d’avançar cap a metodologies comparables sense perdre el context local.
  

Quan la cultura esdevé eina social: límits i riscos de la instrumentalització artística


Un estudi de Mark Rimmer examina polítiques culturals locals orientades a reduir l’exclusió juvenil i mostra com els projectes musicals comunitaris poden veure’s distorsionats quan se’ls assignen objectius socials externs.
  

Publicat a International Journal of Cultural Policy, aquest article analitza programes culturals locals dissenyats per combatre l’exclusió social juvenil mitjançant pràctiques artístiques.

1