Destacats

  
El 24 de maig del 2015 hi ha eleccions a governs locals. Tot fa pensar que seràn eleccions especials. Ho poden ser per l’evident significació que té la crisi sistèmica en la que estem immersos situa en el món local, tant pel que fa a la disponibilitat de recursos, com per la necessitat de modificar moltes de les coses que es feien i que caldrà repensar i reformular.  No es gens fàcil situar-se en aquest perspectiva de canvi estratègic quan està en marxa una immensa operació de captura i marginació de les institucions públiques fent servir la gran palanca de l’austeritat i la prioritat en el pagament del deute com eina centralitzadora i privatitzadora.

  
L’Enquesta de metadades sobre ocupació en el sector cultural impulsada per l’Unesco Institute for Statistics el 2013 no ofereix encara dades sobre ocupació cultural, sinó una cosa prèvia i menys visible: una radiografia de les condicions que fan possible, o no, produir-les. El punt de partida és metodològic. Abans de saber quantes persones treballen en cultura, cal saber si els sistemes estadístics nacionals ho poden captar amb criteris comparables. Aquesta operació, aparentment tècnica, té conseqüències directes sobre la manera com la cultura entra en l’agenda pública.
  

  
Les Estadístiques Culturals de Catalunya 2014 descriuen una davallada sense precedents del sector cultural. El que hi apareix no és només una crisi econòmica, sinó l’efecte acumulat de decisions públiques que han reduït la capacitat de sosteniment del sistema.