Destacats

Explicar-ho a l’àvia: museus i desenvolupament local

Diuen que Albert Einstein va dir que no entens una cosa del tot fins que no ets capaç d’explicar-la a la teva àvia. Podríem posar en dubte l’aforisme: per què ha de ser precisament l’àvia? Per què hem de suposar que les àvies saben menys coses que nosaltres? Si més no, la frase que s’atribueix al físic d’origen alemany fa referència a un dels elements claus de l’educació competencial: la transferència. Aquells alumnes que són capaços d’explicar als seus companys allò que no entenen han assolit un domini expert de la competència en qüestió. Doncs bé, l’informe que l’OCDE va presentar el desembre de 2017 és un cas de transferència. Es titula «Culture and local development: maximising the impact».

Avaluació estratègica del CoNCA sobre el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (2015-2017)

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona és l’equipament referent de la creació contemporània  d’arts  visuals,  no  únicament  d’àmbit  local  sinó  també  nacional. Amb independència de la seva categorització museística, esdevé l’element central en les polítiques públiques culturals del sector, motiu pel qual les administracions li donen suport financer.

Canvi climàtic, migracions, salut i pràctiques culturals



En el context d’un món format per comunitats cada cop més diverses, interconnectades i canviants, el desenvolupament sostenible presenta reptes de tipus social, econòmic, ambiental i cultural que són responsabilitat tant de les polítiques públiques com del sector privat i la societat civil. La mediació cultural, entesa com a experiència educativa de transmissió de coneixement que cerca la creació d’espais generadors de pensament crític, igualtat, equitat i entesa, representa un immens camp d’oportunitats per transformar la manera com ens relacionem les persones a través de les arts, el llenguatge o la tecnologia.

Les fogueres del món contemporani


  
Una reflexió sobre com els centres culturals de proximitat actuen com a fogueres simbòliques en el món contemporani, creant vincles i sentit col·lectiu però afrontant el repte de conciliar aquesta vida viva amb les exigències administratives i institucionals.
  

Deia la filòsofa i assagista María Zambrano (1904-1991) que l’art sembla ser l’afany per desxifrar o perseguir la petjada deixada per una forma perduda d’existència.[1] Duu implícita la idea de viatge cap als nostres orígens, al despertar de l’espurna que ens va fer humans.

Les biblioteques com a custodis de memòria i valor social


  
Una reflexió sobre el paper de les biblioteques més enllà de l’arxiu de llibres: com a espais de memòria col·lectiva, mediació cultural i cohesió social.
  

En els darrers anys, amb l’adveniment de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, el rol de les biblioteques ha passat a ser llargament qüestionat. Els canvis en l’accés al coneixement i les noves pràctiques de lectura fruit de la digitalització de continguts han fet que les biblioteques emprenguin un procés de transformació per encarar els actuals reptes de la societat

«Let me be your guide». Infants i adolescents eduquen i s’eduquen als museus



Una reflexió sobre com certs discursos culturals apel·len a vincles emocionals superficials i per què cal repensar les narratives que construïm sobre cultura i experiència.
  

Com responen els museus als desafiaments que planteja el creixent nombre de sinergies entre cultura i educació? Quines estratègies tenen més èxit a l’hora de formar una ciutadania més creativa, participativa i amb sentit crític?

Periples de sofà


    
Una reflexió que reivindica el valor de l’experiència directa —el caminar, el desplaçament, l’observació— com a manera de conèixer i relacionar-se amb l’entorn cultural, més enllà de les pantalles i els discursos abstractes.
  

Ja hi tornem a ser!

Si, ja ens trobem a mitjans de setembre i per alguns les vacances segurament ja queden lluny, però si més no, ens queda revisar els milers de fotografies i vídeos acumulats per recordar aquest viatge o aquella escapada que hem tingut la sort de fer aquest estiu.

Qui és aquesta gent que visita museus a Catalunya



Una mirada lúcida sobre què significa visitar un museu avui i per què la “visita” continua essent una pràctica vital —no només turística— en el teixit cultural català.
  

Et deixo triar. Què prefereixes, quedar-te a casa i començar alguna sèrie de Netflix o agafar el tren i baixar a Barcelona per anar al museu? Va, calça’t que em ve de gust veure l’exposició que acaben d’inaugurar al CCCB. Ens podem imaginar la conversa. Un dissabte a la tarda d’estiu en alguna població a prop de la capital.

Mediant la mediació


La mediació està de moda. Sobretot en el món de l’educació i la justícia ha esdevingut un concepte imprescindible. Avui en dia, una resolució de conflictes exemplar requereix a totes passades un procés de diàleg per arribar a un acord. Ara bé, stricto sensu ‘mediació’ és el pont entre dues entitats independents. Deia Theodor W. Adorno: “La mediación está mediada por lo mediado”. Aquest malabarisme lingüístic del filòsof alemany és el punt de partida de la tesi d’Oriol Fontdevila a «El arte de la mediación»: no hi ha art sense mediació i, al mateix temps, la mediació està mediada per l’art.

Residències artístiques a Catalunya: laboratoris de creació, territori i valor públic


  
Una jornada al CCCB posa en comú dades, models i debats per entendre cap on evolucionen les residències artístiques i quin paper poden jugar en les polítiques culturals.
  

Abans de ser el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, l’edifici del carrer Montalegre havia estat la Casa de Caritat. Aquest passat assistencial contrasta amb l’ús actual com a espai de debat cultural. El 6 de juny de 2018 va acollir la jornada Present i futur de les residències artístiques a Catalunya, dedicada a analitzar el paper d’aquests dispositius dins l’ecosistema creatiu.