Destacats

Es posa en marxa un pla d’impuls de la dansa d’arrel tradicional


L'objecte d'aquesta iniciativa és afavorir que els creadors emergents treballin amb la dansa d'arrel i estimular als nous professionals de la dansa a treballar amb la dansa d'arrel tradicional.

El passat dia 29 d'abril, coincidint amb el Dia Internacional de la Dansa, es va fer la presentació del Pla d’impuls de la dansa d’arrel tradicional.

Les entitats de cultura popular demanen un «tracte igualitari»


ACN Barcelona | 29 de març 2021 
 

Més d'un centenar d' entitats de cultura popular defensen l’ús intel·ligent de l’espai públic, com a espai segur, per al desenvolupament de les activitats i admeten haver-se sentit oblidades per les administracions.

Entre la incertesa i l’esperança: el món de la cultura mira al futur


 L’associacionisme cultural reflexiona sobre el temps que s’obre i posa en relleu els aprenentatges adquirits en el seu any més difícil.
 

“No es recuperarà tot en un dia, però ens en sortirem”. Les paraules de la Rosa Maria Provencio, presidenta de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català (ENS), resumeixen el sentir majoritari del món de les entitats culturals, que esperen passar pàgina d’aquest malson que ha estat el 2020.

Nefast, catastròfic o desastrós són alguns dels qualificatius que mereix l’any que acabem de deixar enrere en boca de les veus del teixit associatiu cultural català. Durament colpejat per una pandèmia que ha arrasat amb tot al seu pas, el sector de la cultura afronta amb resignació el daltabaix de proporcions devastadores que ha portat la Covid.

Com ha canviat la relació dels públics amb el patrimoni durant la pandèmia?

 
  
  
Us presentem aquests dos estudis de l’Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya (OPPCC) sobre l’impacte del confinament en el comportament dels visitants presencials i en línia dels museus i dels equipaments patrimonials de Catalunya

Llibres a casa: identitat, cultura i dret a la lectura


  
 Una casa amb les parets buides és una casa sense ànima. La nostra llar és un espai en el qual ens sentim còmodes, i amb el pas dels anys l’anem omplint dels objectes que es relacionen amb les nostres vivències i que ens defineixen. D’entre tots ells, els llibres són el reflex dels nostres gustos i interessos.

Patrimoni cultural en acció! Descobriu les 32 bones pràctiques locals i regionals

Cultural Heritage in Action! és un pla de formació finançat per la Unió Europea i el Creative Europe Programme dut a terme per EUROCITIES en associació amb KEA, ERRIN, Europa Nostra i l’Architects’ Council of Europe. Es tracta d’un programa d’aprenentatge entre iguals que permet a les ciutats i regions reforçar les seves polítiques i iniciatives sobre el patrimoni cultural, desenvolupar solucions innovadores per preservar els béns del patrimoni cultural i fomentar l’intercanvi.

Idees i propostes per a la celebració de festes majors en període de desconfinament


  
Les festes majors commemoren un fet important de la història o tradició d'un municipi, esdevenen un dels esdeveniments més destacats de cada població, i són el punt de trobada d'una comunitat local que es reuneix anualment a l'entorn d'uns escenaris comuns i que afirma la seva existència com a col·lectiu a partir d'uns referents simbòlics compartits.
  

Programar activitats de Memòria Democràtica al territori


Crear espais museïtzats i visitables, aixecar monuments de reconeixement i celebrar homenatges, dur a terme activitats de difusió i didàctiques, comptar amb la implicació d’arxius i museus... aquestes són algunes de les accions que es poden dur a terme a escala local per tal de treballar qüestions de memòria, i més concretament de memòria històrica.

Cultura popular i nacionalisme: repensar identitat i tradició en un món global


  
Com la cultura popular construeix pertinença, cohesion i debat identitari en contextos locals i globals
  

Andreu Ramis Puig-gròs, amb Lleonard Muntaner Editor i l’Institut d’Estudis Baleàrics, ofereix a Cultura popular i nacionalisme un recorregut crític sobre la relació entre la tradició cultural i la construcció identitària.

La festa com a camp de poder: tradició, política local i disputa per l’hegemonia


  
Aquest article situa la cultura festiva en un lloc que sovint queda desdibuixat en les polítiques culturals: no només com a expressió identitària o recurs econòmic, sinó com un espai central de disputa per l’hegemonia social i política. A partir dels casos dels Moros i Cristians d’Alcoi, les Falles de València i la Patum de Berga, el text mostra com la festa opera simultàniament com a mecanisme de cohesió i com a dispositiu de reproducció de l’ordre social.