Destacats

Federar les polítiques culturals


Els sistemes federalistes poden suposar una oportunitat renovada per a les polítiques culturals. Aquest tipus de sistema organitzacionals en moltes ocasions suposa una oportunitat per tal de redistribuir d’una manera més equitativa els poders que conformen la creació de polítiques culturals. El federalisme, seguint totes les seves variants, conforma la creació de polítiques culturals emmirallant-se en aspectes com la identitat i la divisió de poders i les diferents maneres de com apropar-se a aquests grans temes a través de la cultura.

Cultura popular i nacionalisme: repensar identitat i tradició en un món global


  
Com la cultura popular construeix pertinença, cohesion i debat identitari en contextos locals i globals
  

Andreu Ramis Puig-gròs, amb Lleonard Muntaner Editor i l’Institut d’Estudis Baleàrics, ofereix a Cultura popular i nacionalisme un recorregut crític sobre la relació entre la tradició cultural i la construcció identitària.

Cultura i llibertat: per una cultura que no es redueixi a mercat ni a normes fixes


  
Una reflexió sobre la culturafreedom com a concepte que reivindica la capacitat de la cultura per existir més enllà de constriccions preestablertes i per donar espai a la creativitat, la diversitat i les formes de vida alternatives.
  

El que coneixem com a ordre mundial és cada vegada més canviant -i ho fa més de pressa- la qual cosa sovint fa perillar els sistemes democràtics a molts països del món

Les ciutats i el futur de la cultura: reptes globals, respostes locals


  
Una mirada als reptes culturals urbanes que destaca l’aposta per polítiques inclusives, noves formes de cultura i una participació oberta per construir ciutats més cohesionades i vives.
  

Les polítiques culturals d'altres ciutats poden ser un referent o  tot al contrari, un aprenentatge del que veritablement no funcionaria a la nostra ciutat.

La diversitat cultural és diversa


  
L’article explora com la diversitat —llengüística, d’identitats, de formes d’expressió— no és només una realitat sociocultural sino un principi polític que exigeix polítiques concretes i no discursives.
  

Diversitat i cultura. Aquest binomi sintetitza un dels reptes de les societats del segle XXI. Certament, la globalització ha esvaït els límits i les fronteres i ha dissolt la pretesa homogeneïtat de les realitats nacionals. Ara bé, els estats han seguit projectant imatges del fet cultural hermètiques i poc permeables a la pluriculturalitat.

Cultura interseccional: drets culturals i discriminació


  
Una mirada crítica que reivindica els drets culturals com a marc normatiu i pràctic per a polítiques culturals que respectin la diversitat, la participació i la justícia cultural.
  

Interseccionalitat. Aquest és el concepte que ha donat una nova dimensió al feminisme. Ras i curt, el concepte encunyat per KimberléWilliams Crenshaw va aportar una nova sensibilitat als estudis feministes

El vell continent de les migracions


  
Un assaig clàssic de la sociologia contemporània que desmunta tòpics sobre migracions i obliga a repensar identitat, economia i política des d’una perspectiva històrica.
  

La crisi dels refugiats és una realitat. Encara que els mitjans de comunicació els hagin restat protagonisme progressivament, milers de persones segueixen jugant-se la vida a diari per creuar fronteres i demanar asil. En conseqüència, Europa s’enfronta a una situació que qüestiona la seva pròpia identitat i els valors que l’han erigit com una entitat política, econòmica i cultural singular.

La Carta de Cooperació Cultural: un compromís per la cultura compartida


  
Una mirada als principis i valors que orienten la cooperació cultural com a pràctica indispensable per articular accions més equitatives, democràtiques i rellevants en l’espai públic.
  

Fa uns dies parlàvem dels reptes que presenten les estructures de governança que han d’afavorir la implementació de l’educació cultural sostenible en l’àmbit local.[1] De fet, aquest és un desafiament que es fa extensiu al conjunt de les polítiques locals i a l’enfocament transversal amb el qual s’han d’abordar per fer possible el desenvolupament sostenible als entorns urbans.

Cartes que són lliçons de vida (II). Pasolini, “educador autèntic”


  
Repàs de fragments de les cartes de Pier Paolo Pasolini i una lectura de com la seva postura crítica i pedagògica —entesa com a amor a l’educació i a la qüestió cívica— continua oferint eines per pensar la relació entre cultura, ciutadania i transformació social.
  

Dèiem en la primera part d’aquest post que les cartes són una de les expressions literàries més lliures i que segurament millor defineixen una societat i un temps.

Friquisme amb orgull


  
Allò que sovint es considera “friki” —aficions, comunitats i passions no hegemòniques— forma part d’una cultura viva, diversa i significativa que construeix comunitats i contribucions simbòliques pròpies.
  

Ha arribat el divendres. Un altre divendres? No! És hora de treure la pols a les espases làser, anar de festa amb el millor cosplay