Destacats

Museums 2020 prompts debate over the future of museums

Geraldine Kendall, 13.03.2013

Responses to consultation reveal sector's priorities for the future

The Museums Association’s Museums 2020 campaign has prompted a thought-provoking debate over what areas of work museums should prioritise in the future.

Last year the MA held a consultation with the sector into its Museums 2020 discussion paper. In all, 62 museums, organisations and individuals sent full written responses, while a further 113 people handed in responses after attending a series of Museums 2020 workshops.

Cahier de tendances: culture et numérique en 2012

Entre els 220 articles publicats el 2012, el Club d'Innovació i Cultura  francès ha seleccionat  les principals innovacions en cultura digital classificades en vuit tendències a través d’exemples d’Europa i Estats Units.

  1. Aplicació per a mòbils per a joves i famílies
  2. Comunicació i mediació a través de la gamificació
  3. Les fotografies amateurs al museu
  4. Co-creació de continguts amb els visitants
  5. Desenvolupar la creativitat dels visitants
  6. Restaurar el patrimoni a través d'eines virtuals
  7. Els museus en la petita i gran pantalla
  8. Els museus sense parets

Observation participative et partagée du spectacle vivant

Les résultats de ce travail participent à rendre visible et lisible la réalité socio-économique des acteurs en région, des compagnies aux cafés-cultures, des scènes conventionnées aux producteurs-tourneurs. Ils témoignent également de l'histoire propre à chaque esthétique, à chaque département.
Cette enquête réalisée selon les principes de l’Observation Participative et Partagée (OPP) repose sur une forte participation des acteurs professionnels du spectacle vivant, du recueil des données à l'analyse. Au total, près de 400 porteurs de projets ont contribué à cette démarche, et donnent à cette étude toute sa pertinence.
Cette observation doit servir à chacun dans les réflexions qui alimentent au quotidien un projet, dans les coopérations mises en place à l'échelle d'un territoire ou d'un réseau.

Pensar la gestión de las artes escénicas. Escritos de un gestor

L'autor i director Guillermo Heras es va iniciar al món del teatre amb Tábano, un col·lectiu teatral sorgit l’any 1968  que basava la seva organització interna en el debat, el cooperativisme i la interdisciplinarietat. Durant la seva llarga trajectòria, desenvolupada entre Espanya i Amèrica Llatina, ha compaginat les tasques de director teatral  i de gestor cultural. Actualment és director de la Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos i director del Programa Iberescena.

'Pensar la gestión de las artes escénicas. Escritos de un gestor' és un recull d’articles, reflexions i apunts crítics amb els excessos comesos en el sector en les últimes dècades. Heras aposta per una model d’intervenció econòmica de l’Estat i les diferents administracions autonòmiques i locals, però reclama que es faci des de la sostenibilitat i la racionalitat.

Counting What Counts: What big data can do for the cultural sector

“L'enfocament actual per l'ús de dades en el sector cultural és inadequat i caduc. El sector en els seu conjunt està perdent l’oportunitat de treure el màxim profit tant en termes financers com operacionals que es podrien derivar d'una millor utilització de les dades. A més a més, millorant aquest ús, permetria comprendre millor i possiblement augmentar l'impacte cultural i social de la despesa pública”. Aquest tipus de diagnòstic es podria considerar un dels “llocs més comuns” de la gestió cultural. Però en aquest cas, sembla que el diagnòstic va acompanyat d’una clara oportunitat de millora. Aquesta oportunitat vindria segons l’autor de la introducció de la metodologia de “big data” que ja s’ha emprat amb èxit rotund en altres sectors.

Informe anual sobre l'Estat de la Cultura i de les Arts a Catalunya 2013

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), va presentar ahir l'«Informe anual sobre l'Estat de la Culturai de les Arts 2013». L'Informe assegura que el sector cultural està en perill per les retallades, l'increment de l'IVA, la disminució del consum cultural arran de l'atur creixent, el retard en els pagaments dels ajuts per part de la Generalitat, l'asfíxia financera dels ajuntaments  i la reducció de l'aposta de les caixes d'estalvi.

Evaluación del retorno social de las ayudas públicas en cultura

Observatorio Vasco de la cultura

Las políticas culturales han adquirido un papel esencial en el desarrollo territorial que pretende integrar la economía del conocimiento con la cohesión social, la gobernanza y la sostenibilidad. Sin embargo, los sistemas de evaluación habituales incurren en la aplicación de criterios basados casi exclusivamente en el consumo y en las externalidades que genera la cultura, sin dejar espacio a herramientas que proporcionen información sobre el retorno social de esas medidas.

Festivals and the cultural public sphere

Aquest llibre és una obra col·lectiva  publicada en el marc del projecte Euro-Festival, coordinat per diversos centres de recerca europeus, que analitza el paper dels festivals artístics com a espais de debat cultural i polític i d’intercanvi transnacional. 'Festivals and the cultural public sphere'  editat per Liana GiorgiMonica Sassatelli i Gerard Delanty,  inclou onze estudis – amb aproximacions teòriques i casos pràctics – on es valora la dimensió cultural i política dels festivals que han proliferat durant la última dècada.

Modelos de externalización y cogestión de los equipamientos culturales (I)

 Observatorio Vasco de la Cultura

En los últimos años se han dado muchos cambios en el entorno que muestran la necesidad de replantearse la manera de funcionar y organizar la gestión cultural pública. El nuevo contexto necesita de nuevas estructuras de organización y apoyo públicas en la medida en que los sistemas tradicionales encuentran dificultades para responder a las necesidades actuales, muy marcadas por la crisis económica, la búsqueda de eficiencia y la priorización en las políticas y programas públicos. Nuevos retos que demandan nuevos instrumentos o la adaptación de los actuales.

La política cultural de la Diputación de Barcelona

Santi Martínez Illa i Joaquim Rius Ulldemolins "La política cultural de la Diputación de Barcelona. La influencia del contexto político institucional y de la articulación entre administraciones en el desarrollo de un modelo singular de cooperación cultural." RIPS. Revista de investigaciones políticas y sociológicas Vol. 11, n. 1 (2012) p. 9-37

Com es pot entendre que una administració pública que a principis de la Transició a la democràcia semblés abocada a la seva desaparició s’acabés convertint en un actor central de la política cultural a Catalunya?