Destacats

   
Durant anys, la digitalització del patrimoni s’ha associat sobretot a la conservació i a la millora de l’accés. Aquest text introdueix un pas més: què implica obrir realment aquests fons i posar-los en circulació. Les experiències que recull apunten cap a una transformació més profunda, en què el patrimoni deixa de ser només objecte de gestió institucional per convertir-se en un recurs compartit. Rellegir-lo avui permet situar una pregunta que continua oberta: fins a quin punt les polítiques patrimonials han assumit les conseqüències d’aquest canvi o continuen operant sota lògiques més tancades. (n. de l'e., 2026)
  
  
El document qüestiona la participació superficial a les xarxes i defensa usos digitals que generin aprenentatge, implicació real i valor públic en el patrimoni cultural. 
  

  
Com es construeix el valor cultural d’una experiència? Critical Mass: Theatre Spectatorship and Value Attribution proposa una resposta que desplaça els marcs habituals: el valor no és una propietat de l’obra ni un resultat mesurable, sinó un procés que es genera en la relació entre l’espectador, la representació i el context. L’estudi no intenta definir què és el valor, sinó entendre com emergeix, es transforma i es manté en el temps.
  

Un article publicat a Poetics per Katya Johanson, Hilary Glow i Anne Kershaw analitza com els governs municipals defineixen i avaluen la participació artística i cultural.

L’estudi examina quatre municipis i mostra que la participació cultural es considera àmpliament un bé públic valuós per a les comunitats. Tot i aquest consens general, no existeix una definició compartida del concepte ni un acord sobre com mesurar-lo.

  
Una defensa rigorosa de les humanitats i del coneixement sense finalitat immediata en una època dominada pel criteri d’eficiència.
  

El filòsof italià Nuccio Ordine construeix a La utilitat de l’inútil un assaig argumentatiu i literari que qüestiona el paradigma utilitarista contemporani.