Destacats

El paper dels museus de ciència i tecnologia en els estudis demoscòpics de percepció social de la ciència a Espanya

Belén Laspra Pérez ׀ Redes.com

Les enquestes i estudis demoscòpics de percepció social de la ciència a Espanya apliquen conceptes diferents de museu de ciència i tecnologia, fet que provoca que els estudis proporcionin resultats contradictoris i fins i tot oposats. Cal un criteri unificat que faciliti la comparació de resultats i ofereixi dades més fiables per a la futura presa de decisions. Aquestes són les principals conclusions que n’extreu Belén Laspra Pérez en aquests article publicat a «Redes.com. Revista de Estudios para el Desarrollo Social de la Comunicación». Laspra analitza els Eurobaròmetres de la Unió Europea i les enquestes nacionals de percepció social de la ciència realitzades per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología, finalment contrasta els resultats amb els de l’Estadística de museus i Col·leccions Museogràfiques.

Avaluar per decidir: el museu com a institució sota prova


  
L’avaluació estratègica del Museu Nacional d’Art de Catalunya situa el museu en un terreny que desborda la seva definició clàssica. Ja no es tracta només de conservar, investigar i exposar, sinó de justificar la seva existència en termes d’impacte, eficiència i retorn social. L’informe parteix d’aquest desplaçament i el converteix en mètode: analitzar fins a quin punt l’activitat del museu respon als objectius públics que la legitimen.
  

El acompañamiento público a las empresas culturales

Observatorio Vasco de la Cultura

Las dificultades a las que se enfrentan los sectores culturales están haciendo que muchos organismos públicos se replanteen las formas de apoyo, desarrollando nuevos instrumentos que sean más eficientes y que respondan a las necesidades derivadas de un contexto cada vez más complejo y global.

En este sentido, el Observatorio Vasco de la Cultura dedica el presente informe a realizar una prospección a nivel internacional sobre cuáles son las diferentes vías que se están llevando a cabo para apoyar el desarrollo de los sectores culturales y creativos. 

Estudi de la Societat Cultural la Munienca


  
L’anàlisi de la sala cultural La Munienca situa una qüestió sovint desplaçada del debat cultural: sense condicions materials adequades, la cultura no només es debilita, sinó que esdevé inviable.  

 

Reflexió Estratègica del Sector de l'Arquitectura a Catalunya

L'arquitectura és un sector inclòs en totes les classificacions internacionals de les indústries creatives.

El document sintetitza alguns estadístics de la dimensió econòmica dels estudis d'arquitectura a Catalunya, fa una reflexió estratègica dels principals reptes del sector i presenta un pla d'acció per a l'impuls i la internacionalització de l'arquitectura.

1

La utilitat de l’inútil: un manifest contra l’obsessió per la rendibilitat


  
Una defensa rigorosa de les humanitats i del coneixement sense finalitat immediata en una època dominada pel criteri d’eficiència.
  

El filòsof italià Nuccio Ordine construeix a La utilitat de l’inútil un assaig argumentatiu i literari que qüestiona el paradigma utilitarista contemporani.

Crear sense por: drets d’autor, pràctiques reals i malentesos al món de les arts visuals


  
Un estudi internacional analitza com artistes i professionals gestionen el copyright i per què la incertesa legal condiciona la creació contemporània.
  

L’informe elaborat per Peter Jaszi i Patricia Aufderheide, en el marc del Program on Information Justice and Intellectual Property i la College Art Association, examina com artistes, investigadors, museòlegs i altres professionals de les arts visuals entenen i apliquen la normativa de drets d’autor.

Quan la música obre vies neuronals: arts, demència i finançament en joc


  
Un informe britànic analitza evidències, límits i oportunitats de les intervencions artístiques en el tractament de la demència, amb la música com a protagonista terapèutica.

  

L’informe elaborat per Marsaili Cameron i Belinda Sosinowicz, impulsat per The Rayne Foundation i la National Alliance for Arts Health & Wellbeing, defensa que demostrar l’eficàcia clínica de les intervencions artístiques serà determinant per assegurar-ne el finançament estable.

Cultura com a motor discret del desenvolupament


  
Històricament, les polítiques de cooperació internacional han tractat la cultura com un element complementari. Un recurs útil per donar visibilitat a projectes, reforçar identitats o acompanyar processos socials. Aquest informe impulsat per la Comissió Europea proposa una lectura diferent: la cultura no apareix només com un ornament del desenvolupament, sinó com una infraestructura capaç de generar ocupació, cohesió social, participació democràtica i transformació econòmica.
  

Els drets culturals com a gramàtica del desenvolupament


  
Al llarg dels anys, el desenvolupament s’ha explicat des d’una lògica de necessitats. Alimentació, habitatge, salut, creixement econòmic. La cultura apareixia després, gairebé com un complement que arribava un cop resoltes les qüestions “essencials”. L’article de Patrice Meyer-Bisch, publicat  a la revista Kult-ur, qüestiona frontalment aquesta jerarquia i proposa un desplaçament conceptual de gran abast: els drets culturals no són un afegit del desenvolupament, sinó la seva gramàtica profunda.