Destacats

El valor cultural com a experiència distribuïda


  
Com es construeix el valor cultural d’una experiència? Critical Mass: Theatre Spectatorship and Value Attribution proposa una resposta que desplaça els marcs habituals: el valor no és una propietat de l’obra ni un resultat mesurable, sinó un procés que es genera en la relació entre l’espectador, la representació i el context. L’estudi no intenta definir què és el valor, sinó entendre com emergeix, es transforma i es manté en el temps.
  

Europa creativa o cultura competitiva?


  
Per als municipis i institucions culturals locals, aquest debat no és aliè. Moltes de les lògiques que avui travessen convocatòries, avaluacions o discursos sobre innovació cultural tenen el seu origen en aquest canvi de paradigma europeu. El desplaçament des de la política cultural cap a la política de sectors creatius també transforma què es considera prioritari, què es pot finançar i quines pràctiques obtenen legitimitat institucional.(n. de l'e., 2026)
  
La Unió Europea es prepara per desplegar Creative Europe 2014–2020, el nou gran programa de suport a la cultura i l’audiovisual. Presentat com una actualització necessària davant la digitalització, la fragmentació dels mercats i la globalització

Talent, ciutats i desigualtat creativa


  
En els primers anys de la dècada del 2000, el discurs de la “classe creativa” es va convertir en una de les grans promeses de les polítiques urbanes europees. Richard Florida defensava que les ciutats capaces d’atraure talent, diversitat i creativitat serien també les que concentrarien innovació, creixement econòmic i competitivitat. L’article d’Antonia Sáez Cala, publicat a la revista Ciudades, posa aquesta teoria a prova en el cas de les capitals autonòmiques espanyoles i els resultats introdueixen més matisos dels que sovint incorporen els discursos sobre ciutat creativa.
  

L’art comunitari davant la crisi de les institucions


  
En plena crisi econòmica i social, les VI Jornades sobre Inclusió Social i Educació en les Arts Escèniques celebrades a Sevilla el 2014 van situar una pregunta de fons que encara avui continua oberta: quin paper poden jugar les arts en contextos de desigualtat, conflicte i fragilitat democràtica? El document de les jornades recull intervencions, debats i experiències que intentaven pensar les arts escèniques més enllà de la programació cultural convencional i entendre-les com un espai de representació, conflicte i empoderament col·lectiu.
  

Quan la cultura esdevé dret: bases jurídiques per entendre els drets culturals


  
Parlar de drets culturals s’ha convertit en una fórmula habitual en el discurs de les polítiques culturals. Aquest text obliga a fer un pas més: entendre què vol dir realment convertir la cultura en un dret. La seva aportació és clara. No es tracta només de reconèixer la importància de la cultura, sinó de dotar-la d’un marc jurídic que la faci exigible. Rellegir-lo avui permet situar una pregunta que continua oberta: fins a quin punt les polítiques culturals han assumit aquesta exigència o continuen operant en un terreny més declaratiu que efectiu. (n. de l'e., 2026)
  
 

Un estat de la qüestió que situa els drets culturals al centre del debat jurídic contemporani i en reivindica el reconeixement efectiu.
  

Centres culturals de proximitat: allà on la cultura es fa estructura social


  
L’apologia dels centres culturals de proximitat proposa un desplaçament clar en la manera d’entendre l’impacte de la cultura. Davant d’un relat dominat per les grans institucions, el text defensa que és en els equipaments de barri on es fa visible amb més precisió la incidència real de la cultura en la societat. No tant com a espectacle o com a consum, sinó com a pràctica situada que travessa la vida quotidiana i contribueix a configurar el teixit social.
  

Museus fora de lloc: dispositius mòbils i crisi institucional


  
L’article de Martí Peran parteix d’un arxiu extens de projectes que operen com a “artefactes portàtils” per assenyalar un desplaçament sostingut en el camp artístic contemporani. El museu tradicional ja no és l’únic marc legítim per a la producció i circulació de l’art. El que emergeix és una constel·lació de dispositius mòbils, híbrids i situats que intervenen directament en l’espai social, sovint desbordant les lògiques institucionals.
  

Economic Development in the Contemporary Global Environment: The Role of Place Branding as a Tool of Local Economic Development

Evan P. Cleave |  University of Western Ontario - Electronic Thesis and Dissertation Repository. Paper 2065

Abstract

Over the past three decades, place branding has emerged as a strategy for local economic development for municipalities in Canada and globally, as communities seek to (re)assert themselves in a dynamic global economic market. Due to the infancy of the research domain – as it has only been in the last 15 years that place branding has received critical academic attention – there are several major lacunae within the existing scholarship: (i) current research is primarily focused on Europe; (ii) research has mainly focused on nation branding and the largest urban centres, so place branding within ‘typical’ municipalities is not well understood; (iii) there are few testable models or hypotheses that have been developed; (iv) most is conducted through one-off case studies, and therefore it is difficult to make generalizations or conclusions; and (v) most place branding privileges tourism attraction as the context of study.

Mesurar la cultura local amb criteri: indicadors per passar del discurs a l’avaluació


  
Una proposta metodològica que estructura com els municipis poden construir sistemes d’indicadors culturals útils per planificar, seguir i avaluar polítiques públiques.
  

L’estudi de Vicente Coll-Serrano, Salvador Carrasco-Arroyo, Olga Blasco-Blasco i Luis Vila-Lladosa, publicat a Política y Sociedad (vol. 51, núm. 2, 2014), presenta una arquitectura metodològica per dissenyar un Sistema d’Indicadors Culturals Locals

El Gasto en ocio y cultura en España 2014

EAE Business School

Informe on s’analitza la inversió en bens culturals i d’oci a Espanya, per Comunitat Autònoma i que inclou també una panoràmica de la situació d’aquest sector a les principals economies mundials. Segons l’estudi, l’any 2013 s’hi van invertir a Espanya 27.990 milions d’euros, un 7,38% menys que l’any anterior,  un 17% menys que el 2006 i un 24% menys que el 2007, any que va començar la crisi econòmica. També baixa la despesa mitjana per persona, que se situa en 607€ anuals i representa una caiguda del 7% respecte l’any anterior.

Per comunitat autònoma, les famílies de Navarra (1.896€), Madrid (1,861€), País Basc (1.745€), Catalunya (1.711€) i Cantàbria (1.600€) són les que més inverteixen de mitjana en oci i cultura. Entre 2006 i 2013 cap comunitat experimenta un increment de la despesa familiar en oci i cultura. Pel que fa a la despesa mitjana per persona, els navarresos (755€), madrilenys (735€), bascos (724€), catalans (684€) i asturians (672€) són els que més diners hi inverteixen.