Destacats

Les festes del barri (I). Al ritme d’Estopa


 Les festes del barri (I). Al ritme d’Estopa
 

La primera vegada que vaig visitar Barcelona va ser a l’agost de l’any 2000. Un nou segle començava; el futur ens obria les portes amb gran respecte per allò desconegut i amb summa ignorància del món que venia, davant la falta d’informació que ens aclaparava.
 

Durant aquella època, Barcelona no era encara una de les destinacions turístiques ineludibles que calia visitar si la idea era passejar per Espanya, almenys des de Llatinoamèrica i des de la meva percepció de jove amb ganes de viatjar i conèixer.

Als festivals d’estiu, tota cultura viu


 Estrellat de flors, l'estiu ens arriba

de mans d'un follet que li fa de guia.

Primavera mor, l'hivern es retira.

Nit de Sant Joan, Jaume Sisa
 

Atrafegats amb les tasques diàries i la dinàmica del ritme intens que ens permet pocs moments de pausa, de sobte ens arriben els primers senyals que ens indiquen que l’estiu ja és aquí

Vilassar de Dalt: mesurar un festival per entendre què sosté (i què tensiona) la política cultural



Què passa quan un municipi decideix mirar un festival no només com a èxit, sinó com a sistema d’impactes? L’estudi del Revela’T a Vilassar de Dalt introdueix un desplaçament rellevant: de la celebració a l’anàlisi. I en aquest pas apareix una qüestió clau per a la política cultural local: què genera realment un esdeveniment d’aquesta escala en el territori que l’acull?
  

Arts visuals a l’espai públic. Quan s’esberlen les vitrines


En el decurs dels darrers anys s’ha estudiat abastament el concepte de democràcia cultural i les implicacions pel que fa a la participació activa de la ciutadania en el procés de la creació i difusió de la cultura. Una reivindicació que porta implícita la posada en valor d’espais artístics que queden fora dels marges institucionals preestablerts, una cultura que sobrepassa les parets dels teatres, els museus, els centres culturals, per tal de reconquerir l’espai urbà més proper i quotidià de la ciutadania: el carrer.

La Fira Trapezi, un laboratori per al circ


  
  
El proppassat dimecres, 10 de maig, s'inaugurà la 27a edició de la Fira Trapezi amb una nova direcció artística a càrrec de Cristina Cazorla i Alba Sarraute i amb l'objectiu de recuperar els espais oberts de la ciutat i donar suport al talent local. A la fira, on s'han acreditat més de 300 professionals, s'ha presentat un informe que analitza l'estat de salut del sector. 
 

El patrimoni com a espai de democràcia cultural


  
Aquest informe mostra com les institucions patrimonials franceses intenten reformular el seu paper davant l'emergència dels drets culturals, la participació ciutadana i la diversitat patrimonial. El seu interès no rau tant en oferir respostes definitives com en fer visible un desplaçament institucional: el patrimoni deixa de ser només un objecte de conservació per convertir-se també en un camp de negociació democràtica.  
  

Els meus millors consells, per Lluís Calvo


 
Cada mes, Interacció inclou un membre de la comunitat que comparteix les recomanacions principals de bones lectures, projectes o entitats a seguir a les xarxes o podcasts per escoltar, entre d’altres.


 

En aquesta ocasió ens acompanya Lluís Calvo, poeta i assagista, i tècnic de cultura del CERC


Els meus millors consells, per Alba Colombo


 
Cada mes, Interacció inclou un membre de la comunitat que comparteix les recomanacions principals de bones lectures, projectes o entitats a seguir a les xarxes o podcasts per escoltar, entre d’altres.


 

En aquesta ocasió ens acompanya Alba Colombo, professora associada i investigadora, actualment és la directora del Màster en Gestió Cultural de la Universitat Oberta de Catalunya.

Els meu millors consells, de Mireia Calafell


Cada mes, Interacció inclou un membre de la comunitat que comparteix les recomanacions principals de bones lectures, projectes o entitats a seguir a les xarxes o podcasts per escoltar, entre d’altres.


En aquesta ocasió ens acompanya Mireia Calafell, poeta, escriptora i productora cultural. 

Tardor de cultura analògica i digital per ampliar mirades


  
  

“Crec que les veritables revolucions del meu temps no han estat canvis de govern ni dels qui regeixen les institucions públiques, sinó revolucions de les formes de sentir i de veure”

(Susan Sontag)


 

Vivim en un context on les noves tecnologies ens condueixen a viure a més velocitat del que acostumàvem a fer-ho uns anys enrere, on la informació està fragmentada en multiplicitat de missatges que ens arriben a través de diferents mitjans i que sovint som incapaços de filtrar i processar. Aquest nova realitat també s’ha traslladat a la cultura, i la creació artística no ha dubtat a utilitzar aquests nous mitjans per comunicar i transformar els seus llenguatges.