Destacats

La Nova Bauhaus Europea i l’aposta per la cultura en la lluita contra el canvi climàtic


Fa més de cent anys, l’escola de la Bauhaus va revolucionar el món de l’arquitectura, l’art i el disseny del segle XX i es va convertir en una de les institucions docents d’innovació europea més emblemàtiques (1919-1933). Aquest moviment d’entreguerres, liderat per Walter Gropius, va conformar una nova relació forma-funció en què la imaginació, l’estètica i el sentit pràctic aplicats a la vida quotidiana van combinar-se per millorar la vida de les persones en el trànsit cap a la modernitat.

'Les realitats immersives permeten fer un discurs més atractiu, amb un increment de visitants, de difusió i de viralitat'


Amb motiu del curs 'Realitat immersiva, realitat augmentada i realitat virtual. Implementacions i perspectives en el terreny de les polítiques culturals', celebrat els dies 16 i 18 de novembre d’enguany, hem entrevistat Luis Villarejo, un dels experts més reconeguts en aquest àmbit i que coneix de primera mà les aplicacions d’aquestes noves realitats en les polítiques culturals.
 

Idees per empènyer els límits dels projectes culturals en la nova normalitat


Cultural Relations Platform
 

La incertesa i la inestabilitat arrossegades durant la pandèmia, especialment en els períodes de confinament, ha dut a nombroses organitzacions culturals i socials a explorar noves formes de relacionar-se amb les audiències i les TIC i a empènyer les fronteres dels models vigents fins aleshores.

"El Pla ha facilitat empoderar als agents que treballen en l’àmbit de l’educació i la cultura de Centelles"


  
  

Un element especialment rellevant és la importància atribuïda al seguiment i a l’avaluació. El pla incorpora eines específiques, com sistemes d’indicadors i mecanismes de revisió periòdica, que permeten ajustar les accions i mantenir-ne la coherència en el temps. També destaca l’estratègia de comunicació, pensada per implicar tant els agents com la ciutadania i fer del procés un exercici realment participatiu.

El valor del document no rau tant en les accions definides com en el mètode que proposa. A Centelles, la política cultural no s’implementa només programant o executant. Es construeix articulant espais, prioritzant decisions i assumint que la transversalitat no és un discurs, sinó una pràctica que requereix temps, estructura i governança.  (n. de l'e., 2026)
  

Entrevista a Anna Chávez (regidora de Cultura) i Víctor López (regidor d’Educació) de l’Ajuntament de Centelles amb motiu de la finalització del treball "Implementació del Pla estratègic d'Educació + Cultura de Centelles”".

Cultura i transformació social #DebatsKULT


Relatoria de la segona conversa dels debats KULT, amb la participació de Mercè Pérez, Xavier Antich, Judit Font i Fernando Paniagua
 

La Nau Bostik va acollir el dijous 20 d’octubre passat el segon dels debats KULT, on es va abordar el paper de la cultura en la conformació de comunitats crítiques, democràtiques i participatives i com a element articulador de projectes per a la transformació social.

Afrontar l’assetjament sexual al sector cultural i creatiu


El moviment actual de protesta feminista internacional sota el lema #MeToo va néixer fa uns anys degut a les denuncies publiques que van fer actrius on denunciaven haver patit abusos per part de figures molt conegudes de la industria cinematogràfica. Aquest hashtag es va estendre ràpidament arreu de tot el món, fent visible una problemàtica que és present des dels àmbits més reconeguts com a les esferes més privades i anònimes.

Gènere i creativitat: els progressos recents, a la vora del precipici


 Unesco


La igualtat de gènere és fonamental per garantir una autèntica diversitat de les expressions culturals i la igualtat d’oportunitats en la creació artística i l’ocupació cultural. Més enllà d’aquesta idea defensada per la Unesco, les dades qualitatives i quantitatives revelen que les dones i les persones amb diversitat de gènere s’enfronten a nombroses barreres

Els lligams indestriables entre la cultura i la salut. Interacció 2021


 
 
Laia Gargallo, cap del CERC
La darrera edició d’Interacció ha estat molt fructífera per establir ponts entre la cultura i la salut. Un dels punts claus ha estat el fet de poder comptar amb professionals dels dos àmbits, tot establint un pont que sens dubte tindrà resultats concrets en el futur més proper. Una de les moltes constatacions de la trobada és que moltes institucions i equipaments culturals i de salut ja estan endegant, a hores d’ara, nombrosos projectes que entrellacen els dos àmbits.

L’art i la reinvenció dels llocs, una mirada des dels paisatges


 Observatori del Paisatge de Catalunya - Universitat Pompeu Fabra
 

Repensar la nostra relació amb els territoris on vivim en un moment en el qual ens enfrontem a reptes ambientals i socials a totes les escales ha esdevingut una tasca urgent. Els relats construïts al voltant d’aquests espais i paisatges necessiten ara una reinterpretació en la qual l’art i la creativitat compten amb les eines necessàries per elaborar nous imaginaris a través de la recerca, la reflexió i l’acció en diversos espais concrets.

Repensar el patrimoni a través els béns comuns i el "commoning"


Ministère de la Culture - DG Patrimoines
 

Quines eines teòriques del procomú ens ajudarien a pensar i definir millor el patrimoni? Fins a quin punt els béns comuns ens permetrien empènyer la noció més estesa de patrimoni, anar més enllà i, fins i tot, fer-la obsoleta?

La qüestió dels béns comuns està cada vegada més present als projectes de recerca, a les polítiques públiques i el discurs polític, als moviments ciutadans i a les demandes col·lectives.