Destacats

Les desigualtats de gènere en les escenes artístiques musicals, teatrals i de dansa


Debats. Revista de cultura, poder i societat  | Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació
 

Aquest monogràfic de la revista Debats, titulat 'Cultura i gèneres. Arts i professions' i coordinat per les professores Marta Casals i Anna Villarroya, se centra en la temàtica de la cultura i els gèneres a la societat contemporània, posant èmfasi especialment en l’anàlisi de les desigualtats de gènere en l’àmbit cultural, concretament en les escenes artístiques musicals, teatrals i de dansa de diferents països del món

La cultura pública com a pedagogia de l’ordre


  
El debat  plantejat per Rowan continua sent extraordinàriament actual. Moltes polítiques culturals locals encara operen sota aquesta idea de cultura com a instrument civilitzador i cohesionador. El problema és que, sovint, aquesta mirada dificulta reconèixer els conflictes socials, les desigualtats culturals o les pràctiques que no encaixen dins les formes legitimades per la institució. Rowan no defensa abandonar la cultura pública. El que qüestiona és la manera com històricament s’ha construït la seva funció política. (n. de l'e., 2026)
  

Al llarg de dècades, les polítiques culturals espanyoles s’han legitimat a partir d’una idea aparentment incontestable: l’accés a la cultura produeix emancipació, progrés i democràcia.

Quin paper exerceixen les botigues dels museus?


Agència Catalana del Patrimoni Cultural
 

Quin paper exerceixen les botigues dels museus? Més enllà de la seva mera funció com a punts de venda de productes i generadors d’ingressos, les botigues poden esdevenir un complement important a l’experiència dels visitants. Factors com la titularitat de l’equipament, el seu nivell d’ingressos, el volum de visitants o els esforços de personal dibuixen un panorama concret.

La política cultural no es decideix amb dades: es construeix amb idees


  
L’article d’Eleonora Belfiore parteix d’una constatació que desmunta un dels relats més consolidats de les darreres dècades: les polítiques culturals no es basen realment en l’evidència, encara que ho afirmïn de manera reiterada. El gir cap a una suposada “evidence-based policy” no ha comportat una presa de decisions més racional ni més transparent. Al contrari, el text mostra com l’evidència té sovint un paper secundari, subordinat a processos d’argumentació, persuasió i construcció discursiva.
  

Neix la Llançadora, una xarxa de dansa d'arrel formada per tres esbarts de la Catalunya Central

 
 ACN | 12 maig 2022
 

Tres esbarts de la Catalunya Central s'han unit per posar en marxa el projecte de la Llançadora per fomentar la creació conjunta d’espectacles i propostes educatives entorn del patrimoni.
 

Els esbarts Sant Jordi de Gironella, el Dansajove de Navàs i el Vila de Sallent, i els tres ajuntaments, han unit esforços per crear el projecte de la Llançadora, la Xarxa de dansa d'arrel de la Catalunya Central.

Els meus millors consells, de Laia Gargallo i Piracés


Cada mes, Interacció, inclou un membre de la comunitat que comparteix les seves recomanacions principals  de bones lectures, persones per seguir o pòdcasts per escoltar.


Aquest mes, Laia Gargallo i Piracés, directora del Centre d'Estudis i Recursos Culturals (CERC), comparteix les seves lectures imprescindibles, les coses que cal escoltar i la gent a seguir!
 
 

Estudi d'impacte de la Covid-19 en espais, companyies i productores escèniques


  
El període d’inactivitat i les restriccions que han acompanyat les mesures per fer front a la Covid-19, sumats a una participació dels públics afectada pel confinament i el temor al contagi, s’han saldat amb un greu impacte en l’ecosistema cultural i, especialment, en el de les arts escèniques.

Accions culturals per avançar en la igualtat de gènere a les ciutats i territoris


  
La igualtat de gènere ha entrat amb força en el discurs de les polítiques públiques. Aquest text fa un pas més i planteja com es concreta en l’àmbit cultural. L’informe de CGLU no es limita a assenyalar desigualtats, proposa línies d’acció per transformar-les des dels governs locals

Governar la cultura des de la comunitat: límits i desplaçaments d’un nou paradigma


 
El gir cap a la gestió comunitària de la cultura no és una innovació puntual. És una resposta a una crisi de model que la pandèmia ha accelerat i fet visible. Els governs locals han començat a incorporar formes de governança que desplacen el centre de decisió, obrint-lo a comunitats, col·lectius i nous actors. Aquest moviment no és només institucional. És una reconfiguració del que entenem per cultura com a política pública.
  

La distribució de les arts escèniques: reptes i propostes de futur


ADGAE
 

Els estudis i les mesures de suport a les arts escèniques s’han centrat principalment en la producció i l’exhibició, deixant de banda la distribució. Segons el sector, aquestes carències han provocat que no s’hagi prestat l’atenció necessària a la tasca essencial de les distribuïdores en la cadena de valor de les escèniques.